El València de Carlos Corberán ha passat de transformar quasi el 54% dels punts en joc en la 2024-25 a un 33,3% en la 2025-26, després de la derrota per 0-2 a Mestalla enfront del Reial Madrid. El contrast s’ha accentuat amb este últim marcador, que ha deixat a l’equip en una dinàmica més fràgil. L’estadística de punts obtinguts sobre els disputats dibuixa amb claredat eixa deterioració del rendiment en Lliga.
Després de la destitució de Rubén Baraja, Corberán es va fer càrrec de la banqueta en les vacacions de nadal i es va estrenar també davant el Reial Madrid, el 3 de gener de 2025 a Mestalla, amb derrota per 1-2. A partir d’eixe relleu, el València va redreçar el rumb i va deixar arrere la penúltima plaça. L’impuls inicial del nou tècnic va resultar determinant per a canviar la tendència en un tram de campionat marcat per la urgència.
En la 24-25, l’entrenador de Cheste va dirigir 21 partits de Lliga amb un balanç de nou triomfs, set empats i cinc derrotes. Va sumar 34 dels 63 punts que va disputar, un 53,9%, equivalent a al voltant de 1,6 punts per jornada. Cada tres dates, eixa mitjana va fregar els cinc punts, una cadència suficient per a eixir del perill i assentar-se. Gràcies a eixe rendiment, l’equip va passar de la penúltima posició al dotzé lloc final, amb 6 punts de matalàs sobre el descens i la mateixa distància respecte a l’últim bitllet europeu.
Caiguda de l’eficiència
En la 25-26, el València ha perdut més de 20 punts d’eficiència: acumula 23 dels 69 que ja ha tingut a la seua mà, un 33,3%. L’equip suma cinc victòries, huit empats i deu derrotes en 23 jornades, a penes 1 punt per partit. Traduït al dia a dia, dos de cada tres punts s’han escapat. Amb un volum elevat d’empats i derrotes, la balança s’inclina en contra i cada relliscada pesa més. Per a revertir la inèrcia, no n’hi ha prou amb sostindre’s: necessita convertir part d’eixos empats en triomfs i protegir avantatges quan arriben.
Classificació i màrgens
Amb 23 partits consumits, el València es manté a 1 punt de la zona de descens. El Rayo Vallecano, antepenúltim amb 22, compta a més amb una trobada menys, un matís que pot convertir l’avantatge en provisional si no s’accelera la suma. En l’altre extrem, la zona europea s’ha allunyat fins als 11 punts, una bretxa que, amb l’actual mitjana, exigix una seqüència més productiva per a reenganxar-se. El precedent del curs passat demostra que el grup va saber respondre sota pressió i estabilitzar la seua puntuació. Llavors, va tancar la Lliga a la meitat de taula, equidistant de la permanència i d’Europa; hui, el repte immediat passa per recuperar solvència a Mestalla i fermesa lluny de casa per a elevar el percentatge de punts.
La trajectòria enfront del Reial Madrid a Mestalla emmarca l’etapa de Corberán: es va estrenar amb un 1-2 i ha encaixat ara un 0-2. Més enllà del rival, de màxima exigència, la comparació servix per a mesurar l’estat del projecte en dos moments distints. En la primera presa de contacte, cada punt tenia un efecte multiplicador per la urgència classificatòria; en esta fase de la 25-26, cada ensopegada penalitza per un marge reduït i per la pressió dels rivals directes. L’objectiu, de nou, és transformar regularitat en punts i no sols en sensacions.
