El València de Carlos Corberán afronta la visita del Celta després de l’aturada de seleccions amb una estadística que convida a l’optimisme a Mestalla. Des que el tècnic de Cheste va arribar a la banqueta al desembre de 2024, l’equip ha disputat quatre partits just després d’una finestra internacional i ha guanyat dos d’ells, els dos com a local, la qual cosa reforça la sensació de fortalesa quan la Lliga es reprén a casa.
Corberán ha conviscut en el club amb quatre aturades de seleccions. El primer va arribar al març de 2025, encara en la passada temporada, i les altres tres ja s’han produït en el present curs, repartits entre setembre, octubre i novembre. Cada un d’estos descansos obligats en el calendari ha suposat un xicotet reinici competitiu, amb dies de treball sense partit oficial que poden trencar el ritme, però també permetre ajustos tàctics i recuperació física.
Balanç després de les aturades de seleccions
En aquell primer retorn de març de la campanya anterior, el València es va imposar per la mínima al Mallorca a Mestalla (1-0). Aquell triomf va servir per a buidar dubtes i reforçar la idea d’un equip sòlid en el seu estadi, capaç de gestionar partits tancats en els quals un detall decidix el marcador.
Ja en l’actual temporada, la volta a la competició després de la primera aturada no va ser positiva. El conjunt valencianista va caure amb contundència davant el Barcelona en l’estadi Johan Cruyff (6-0), un resultat que va evidenciar les dificultats de l’equip lluny de Mestalla i el castic que pot suposar enfrontar-se a un rival de màxim nivell just després d’una pausa en la competició.
En el següent retorn després d’una finestra internacional, el València va firmar un empat sense gols davant l’Alabés en Mendizorroza (0-0). Eixe partit va confirmar que, a domicili, a l’equip li costa més imposar el seu joc després d’una aturada, encara que almenys va aconseguir mantindre la porteria a zero i sumar un punt en un camp complicat.
La millor mostra de la tendència positiva a casa es va produir el 21 de novembre, quan el València va derrotar al Llevant a Mestalla (1-0) en el derbi valencià. Un acrobàtic gol de xilena d’Duro va decidir el xoc i va reafirmar la capacitat de l’equip per a ser competitiu davant la seua afició just després que es detinga la Lliga pels compromisos de seleccions.
Eixe triomf en el derbi va consolidar una estadística molt clara: sota el comandament de Corberán, el València ha guanyat tots els partits que ha jugat a Mestalla després d’una aturada de seleccions. El dol d’este diumenge contra el Celta serà el quint partit de l’equip en estes circumstàncies i el tercer que dispute a casa, amb l’oportunitat d’allargar una ratxa que ja forma part del relat recent de l’equip.
El context classificatori afig rellevància al xoc
El València ocupa actualment la dotzena posició amb 35 punts i manté un matalàs de set punts sobre la zona de descens. Un nou triomf davant el Celta no sols reforçaria l’estadística de fiabilitat després de les aturades a Mestalla, sinó que consolidaria encara més la distància respecte als llocs perillosos.
A més, la trobada es presenta com una ocasió per a mirar cap amunt en la taula. Mancant nou jornades per al final de la temporada, l’equip valencianista està a sis punts del sext lloc, que marca l’accés a la Lliga Europa. Eixa plaça l’ocupa precisament el Celta, el seu pròxim rival, la qual cosa convertix el partit en un enfrontament directe en la lluita per acostar-se a Europa.
L’escenari europeu també pot oferir matisos addicionals
En funció dels resultats dels equips espanyols en competicions continentals i del que succeïsca en la final de la Copa del Rei, el sèptim classificat podria obtindre també bitllet per a disputar competició europea. Este context fa que cada punt cobre un valor afegit en la recta final del campionat i que un bon resultat davant el Celta a Mestalla adquirisca una importància doble: consolidar el creixement de l’equip després de les aturades i mantindre vives les opcions de barallar per places europees.
