El València va caure 1-0 davant el Real Oviedo en el Carlos Tartiere i va reviure un patró que es repetix durant la temporada: el seu rendiment es desploma lluny de Mestalla. La visita al cuer va deixar una de les seues actuacions més discretes a domicili i va frenar la inèrcia generada per dos triomfs anteriors a casa, reobrint dubtes sobre la seua fiabilitat com a visitant.
Fragilitat a pilota parada
El partit es va decidir a la mitja hora amb un gol de David Costas després d’un servici de cantonada, una acció que va tornar a despullar un problema recurrent. Prop del 40 per cent dels gols encaixats pel València este curs arriben en jugades d’estratègia, una dada que el situa entre els pitjors de la lliga en eixe apartat. Cada concessió a pilota parada condiciona el pla de l’equip, l’obliga a remar contracorrent i evidencia desajustaments de marcatge i concentració que ja s’han repetit en altres desplaçaments.
L’equip de Carlos Corberán va ser superat en intensitat en el primer temps i a penes va generar perill. L’Oviedo va manejar el ritme del partit amb solvència i va aprofitar eixe avantatge per a tancar espais. En la primera mitat, el València només va disposar d’una ocasió clara i, malgrat els canvis després del descans, no va aconseguir desbordar a la defensa local ni sostindre possessions llargues que li permeteren encadenar rematades.
Contrast amb Mestalla
El contrast amb els seus últims compromisos a Mestalla és evident. Davant la seua afició, l’equip sol arrancar amb més intensitat, genera més ocasions i patix menys per a obrir defenses, espentat per la graderia. Lluny de casa, no obstant això, rares vegades governa el centre del camp, no imposa el ritme i li costa tindre la pilota, la qual cosa reduïx la seua presència en àrees i fa que qualsevol error arrere pese més.
A més, el València ha perdut els dos dols del curs enfront de l’Oviedo: 1-2 a Mestalla i 1-0 en el Tartiere. Caure davant el cuer per partida doble subratlla les seues carències a domicili i colpeja la confiança d’un grup que no acaba de traduir la seua millor versió a casa quan juga lluny.
Després del partit, el capità José Luis Gayà va admetre que la derrota era ‘un pas arrere‘ després de dos victòries com a local i va lamentar no mantindre la dinàmica positiva fora. La seua reflexió encaixa amb el diagnòstic del vestuari: falta de solidesa en moments clau i poques arribades amb perill quan el rival marca el compàs.
Amb la recta final de la lliga en marxa, l’objectiu immediat passa per allunyar-se del descens i assentar-se en la zona mitjana. Per a això, l’equip ha de corregir dos aspectes que es repetixen fora de casa: la fragilitat a pilota parada i l’escassa presència ofensiva quan no pot imposar el seu ritme. Millorar els marcatges i la concentració en córners i faltes, i guanyar claredat i mobilitat a dalt, són passos imprescindibles per a canviar una tendència que ja condiciona la seua temporada.
