La crisi dels cribratges de càncer ha empitjorat la tensió entre les comunitats governades pel PP i el Ministeri de Sanitat. Els consellers populars s’han alçat del ple del Consell Interterritorial a Saragossa en negar-se a facilitar les dades dels seus programes, mentres el departament de Mónica García ha avançat que estudiarà vies legals per a obligar a la seua publicació.
Plançó i bloqueig d’acords
Res més començar la reunió, els representants del PP han comunicat el seu plançó i han abandonat la sala, deixant sense quòrum el ple. Com a conseqüència, no s’han pogut votar dos acords per valor de 2 milions d’euros destinats a reforçar la vigilància epidemiològica del càncer i a millorar els centres europeus de referència. Tampoc han prosperat altres punts de l’orde del dia, com ampliar la cartera de cribratges neonatals o estendre el cribratge de càncer de còlon fins als 74 anys. La falta de votació manté eixes mesures en pausa i retarda la seua aplicació en els sistemes autonòmics.
Sanitat sosté que les dades dels programes de mama, còlon i cèrvix han de fer-se públics i recorda que la transparència en vigilància de salut pública és un requeriment legal. García ha emfatitzat que les dades ‘no són de la senyora Ayuso, ni del senyor Moreno Bonilla, ni del senyor Mañueco’ sinó de la ciutadania, i ha advertit: ‘Procedirem a estudiar totes les vies legals perquè els consellers del Partit Popular donen resposta i informació’.
Encreuament de retrets i context andalús
Des del PP, el conseller de Castella i Lleó, Alejandro Vázquez, ha qualificat la situació de ‘la gota que satisfà el got’ després de mesos de ‘menyspreu, menystinc, partidisme i utilització sectària’. Assegura que no s’han negat a entregar informació, però que ‘ni estaven fixats els indicadors ni s’havia entregat l’aplicatiu informàtic promés’ per a bolcar-la, i denúncia ‘un intent de manipulació‘ del Consell per a posar-lo al servici de ‘els interessos del partit de govern’. Els populars sostenen que el Ministeri actua de manera unilateral i que l’Interterritorial ha deixat de ser un espai de consens.
García, visiblement molesta, ha titllat de ‘circ’ l’abandó i ha afirmat que amb el ‘numerito’ es pretén tapar ‘la vergonya d’Andalusia’, on la crisi de les mamografies ha disparat l’alarma social. Segons la ministra, ‘han passat de ser irresponsables a ser, perdonen-me la paraula, cafres’, i ‘hui han decidit boicotejar la transparència i la informació que han de donar-li a la ciutadania’. El Ministeri interpreta que la negativa a remetre dades erosiona la confiança de les pacients i estén la preocupació a totes les comunitats.
En paral·lel, la Fiscalia ha obert noves diligències a Andalusia després d’una altra denúncia de l’Associació de Dones amb Càncer de Mama pel supòsit esborrat d’historials relacionats amb mamografies i ecografies. La Conselleria andalusa ha elevat a 2.317 el nombre de dones afectades, de les quals 1.778 ja s’han realitzat la mamografia, i el conseller Antonio Sanz ha considerat la decisió ‘lògica i coherent’. Este context ha tensionado el debat nacional sobre la gestió i la transparència dels programes de detecció.
Altres càrrecs del PP han mantingut la pressió en diferents territoris. A Talavera de la Reina, senadors populars han reclamat al president de Castella-la Manxa que ‘demane perdó’ per la interrupció del cribratge de mama i que cessament al seu conseller de Sanitat. I des d’Aragó, el conseller José Luis Bancalero ha acusat el Govern d’usar el Ministeri ‘de manera partidista‘ i d’ignorar propostes per a pal·liar problemes com la falta d’especialistes; sosté que les comunitats continuen aportant dades a informes de salut pública i nega un problema de transparència, que atribuïx a ‘manipulació política’.
El xoc deixa, ara com ara, iniciatives sense aprovar i un missatge de bloqueig en un àmbit especialment sensible. A curt termini, la disputa per les dades amenaça amb allargar els terminis de decisions que les parts descriuen com a ferramentes que salven vides, mentres les dos s’emplacen a la via jurídica i a recuperar, o no, el diàleg en el Consell Interterritorial.



