Les organitzacions mèdiques que integren el Comité de Vaga han convocat un atur indefinit a partir del 16 de febrer per a protestar contra l’estatut marc que negocia el Ministeri de Sanitat i exigir una regulació específica per al col·lectiu. L’atur s’articularà en un format d’una setmana de vaga al mes en tot el país.
El calendari arranca al febrer i, com a primera etapa, es prolongarà fins a juny. Amb esta fórmula, els sindicats busquen mantindre una pressió continuada en la negociació sense diluir l’abast de la protesta i amb una referència temporal que facilita l’organització dels centres i dels professionals.
Calendari i mobilització
Les jornades de vaga estan fixades del 16 al 20 de febrer, del 16 al 20 de març, del 27 al 30 d’abril, del 18 al 22 de maig i del 15 al 19 de juny. Com a tret d’eixida, el comité convoca una manifestació unitària a Madrid el dissabte 14 de febrer ‘perquè professionals de totes les comunitats autònomes mostren per què el col·lectiu s’ha posicionat de manera unànime en el seu rebuig a la norma ministerial, reclamant una regulació apropiada per a les seues especials condicions de formació, responsabilitat i acompliment laboral’.
En el Comité de Vaga participen la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics, el Sindicat Mèdic Andalús, Metges de Catalunya, l’Associació de Metges i Titulats Superiors de Madrid, el Sindicat Mèdic d’Euskadi i el Sindicat de Facultatius de Galícia Independents. Estes organitzacions sostenen que l’esborrany de l’estatut marc no respon a les necessitats dels facultatius i que ha de reconéixer-se la singularitat del seu treball mitjançant una regulació pròpia.
Els sindicats insistixen que mantenen la seua mà tendida al diàleg ‘amb l’esperança que Sanitat reconsidere reprendre les converses que permeten avançar conjuntament en la busca d’acords per a millorar les condicions laborals dels professionals’. Les seues reivindicacions es dirigixen al Ministeri de Sanitat, a altres carteres implicades, als grups parlamentaris i a les conselleries de salut autonòmiques. En situar juny com a primera etapa, deixen oberta la continuïtat de les mobilitzacions si no hi ha avanços.
