El Llevant ha posat el focus en Etta Eyong com el seu nou ‘nou’ de referència. L’atacant camerunés, que podria debutar este diumenge davant el Betis, arriba amb un mix d’il·lusió i pressió: el seu nom s’associa ja als de Arouna Koné, Felipe Caicedo i Obafemi Martins, tres precedents que van deixar empremta pel seu impacte immediat i pel rèdit esportiu i econòmic que van generar.
Un model amb precedents
El club repetix una fórmula coneguda: captar davanters potents quan la temporada ja està en marxa o en contextos d’urgència, i obtindre una resposta ràpida. Així va ocórrer amb Koné, cedit pel Sevilla en 2011-12 i fitxat sobre la botzina. En el seu segon partit com granota va firmar un gol històric davant el Reial Madrid (1-0) en el Ciutat de València. Aquell curs va sumar 14 punts en Lliga i 2 en Copa. Una clàusula en la seua cessió prolongava el seu vincle amb el Sevilla si aconseguia els 17 gols; no va disputar les dos últimes jornades per a no activar-la i va acabar traspassat al Wigan per quasi 4 milions, una eixida que va deixar caixa i va certificar l’eficàcia del pla.
La temporada anterior el club ja havia assajat la idea amb Caicedo. Va arribar cedit pel Manchester City amb una opció de compra d’un milió d’euros. Va marcar en el seu debut, va acabar amb 13 dianes de lliga i va ser clau per a aconseguir la permanència. El Llevant va executar l’opció i el va vendre al Lokomotiv per 7,5 milions al juny de 2011, una altra operació redona que va mesclar resultats i plusvàlua.
En 2012-13, amb l’equip estrenant-se a Europa, l’aposta va ser Oba Martins, incorporat amb la competició en marxa. També va veure porta en la seua estrena i va afegir sis gols en Lliga. La seua marxa al març de 2013 al Seattle Sounders, forçada i polèmica de moment competitiu, va deixar prop de 4 milions i va confirmar que el perfil de davanter potent i resolutiu encaixava en Orriols, fins i tot en escenaris complexos.
Talent i risc a parts iguals
Etta Eyong arriba després d’anotar 19 gols en 30 partits amb el filial del Vila-real i després d’apuntar amb el primer equip. Va ser una de les sensacions en l’arrancada d’esta temporada en Primera: un gol i dos assistències en les tres primeres jornades. La competència en la davantera groga va obrir la seua eixida, i el Llevant va apostar fort amb un desemborsament pròxim a 3 milions per un jugador de 21 anys.
El pla és clar: convertir-ho en un dels pilars de la permanència. La seua potència i olfacte poden oferir profunditat, fixar centrals i activar transicions, virtuts que l’equip necessita per a sumar punts amb major continuïtat. La comparació amb Koné, Caicedo i Martins explica què s’espera d’ell: impacte des del minut un i capacitat per a decidir partits ajustats.
L’altra cara del moviment és el risc assumit. Eyong a penes suma set aparicions en Primera, és més jove i inexpert que aquells referents i haurà d’adaptar-se ràpid al ritme competitiu i a un sistema que li exigisca treballar sense pilota. Si la seua resposta és immediata, el Llevant tornarà a encertar amb una fórmula que ja li va donar resultats. Si necessita temps, la paciència i l’estructura col·lectiva seran claus per a protegir un actiu en el qual el club confia per a sostindre el seu objectiu prioritari: seguir en l’elit.