Veus expertes han assenyalat que “hi ha hagut errors tant de planificació urbanística com de prevenció, vigilància i alerta primerenca a la població” durant la DANA que va assotar la província de València el passat 29 d’octubre. Per això, han reivindicat que cal millorar estos aspectes, ja que “no es poden tornar a repetir els errors del passat”: “Hem d’estar en alerta perquè, cada tardor, estem en la situació que este fenomen meteorològic es puga tornar a reproduir”.
Així ho ha manifestat el doctor en Geografia, meteoròleg i membre de l’Associació Valenciana de Meteorologia (Avamet), Rafael Armengot, este dissabte, en declaracions als mitjans, minuts abans que s’iniciara la jornada científica DANA 29-O: causes, impactes i lliçons, organitzada per Avamet i l’Ajuntament d’Aldaia (València), amb la col·laboració de Meteored (tiempo.com).
Esta jornada, celebrada al municipi d’Aldaia —una de les localitats de la zona zero de la DANA— ha reunit diversos experts de referència en meteorologia, planificació territorial i comunicació científica —com José Ángel Núñez (Aemet), Victòria Rosselló (À Punt), Enrique Moltó (UA), Carlos Sanchis (UV) i Ana Camarasa (UV)— amb l’objectiu d’“analitzar en profunditat allò que va ocórrer durant el devastador episodi de pluges de la passada tardor, les seues conseqüències i les possibles millores en la gestió del territori i la prevenció de riscos”.
Armengot ha recalcat que la DANA, el fenomen meteorològic que provoca estes situacions, és “un fet extraordinari però no insòlit”, perquè es repetix al llarg del temps. Així, ha advertit que “la planificació urbanística no pot despistar-se”, perquè “el fet que no passe durant uns anys no vol dir que no torne a passar en el futur”.
En la seua ponència, ha incidit en el concepte de “període de retorn”, un aspecte que es té en compte segons els càlculs d’enginyeria i al qual s’ha referit com a “un brindis al sol”: “Es parla que es protegeix del major episodi que es pot produir cada 500 anys, però realment els càlculs estan esbiaixats pel vici del procediment i poden deixar de recollir l’evidència històrica”.
Territori urbanitzat
També ha considerat que és “important” tindre en compte el ritme natural d’evolució, que té dos components: el fenomen meteorològic en si, juntament amb els seus “enormes danys”, i la vulnerabilitat del territori i de la població. “Un episodi enorme en una zona deserta, com Cuba, el Sàhara o l’Antàrtida, tindrà un efecte de catàstrofe humana relativament reduïda, però si poblem, habitem i urbanitzem un territori d’una manera saturada, probablement estos efectes es multipliquen”, ha insistit.
D’esta manera, ha destacat que “en certa manera, és el que ha passat en els últims anys” i ha lamentat la desaparició de l’horta de València: “Les hortes i els camps feien un gran efecte dissipador”.
Preguntat pels mitjans sobre un estudi de la Universitat de València (UV) i d’Aemet que apunta que altres dos barrancs més al sud que la rambla de Poio són els responsables de les inundacions, Armengot ha explicat que “el Poio, en el seu conjunt, va ser el causant de l’avinguda d’aigua”, però que “foren els barrancs de la seua dreta, l’Horteta i el Gallec, zones que no estan vigilades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), els que primer bolcaren l’aigua”.
“Cal prestar més atenció a estos barrancs, que no tenien cap tipus de monitoratge quan es va produir la inundació”, ha reclamat.
Sobre els avisos d’Aemet, el doctor en Geografia ha defensat que “no es poden banalitzar” perquè “fa un treball molt rigorós”. “Tenim la sort que la predicció meteorològica ha avançat extraordinàriament en els últims anys, i el que no podem fer és ignorar tota la bona informació i totes les alertes que ens proporciona”, ha reivindicat. “Per tant, la vigilància immediata i l’alerta immediata a les autoritats són clau”, ha resumit.
Barranc de la Saleta
Per la seua banda, l’alcalde d’Aldaia, Guillermo Luján, ha coincidit en “la importància d’escoltar la ciència i, fonamentalment, les veus expertes en gestió de catàstrofes” i ha agraït que la jornada de reflexió s’haja celebrat en esta localitat, perquè en esta catàstrofe “es parla molt poc d’Aldaia, que va ser damnificada per un gran barranc que sempre és invisible: el barranc de la Saleta”.
En este sentit, l’alcalde del municipi ha reclamat les obres d’encauzament del barranc de la Saleta i de totes les rambles “amb una mirada metropolitana”, un aspecte que ha traslladat al vicepresident de la Comissió Europea, Raffaele Fitto.
“Perquè este episodi, evidentment, va ser transversal, va ser molt global. Per a això necessitem mesures globals des d’aigües avall fins a aigües amunt. Per tant, la mirada no ha de ser la de cadascun de nosaltres, de cada municipi, sinó conjunta”, ha defensat. “Evidentment, la Generalitat ha d’impulsar-ho”, ha demanat.
Les alertes primerenques, clau
D’altra banda, el cap de Climatologia d’Aemet a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, ha assenyalat que “és clau llançar alertes primerenques a la població”. “No es tracta només de gestionar l’emergència, és a dir, anar a rescatar gent o tallar carreteres, sinó d’emetre alertes perquè la població estiga informada”, ha matisat.
Així, ha exemplificat que este mateix fet va ocórrer en la riuada de València de 1957, quan es va emetre una alerta primerenca amb cinc hores d’antelació. “S’alertà a les set de la vesprada i la primera riuada arribà a les dotze de la nit”, ha exposat.
Sobre com es pot millorar la gestió de la incertesa davant un avís meteorològic, Núñez ha apuntat que “qui gestiona l’emergència s’ha de centrar a prendre mesures àmplies i preventives”, accions que passen per “no oblidar com d’important és el factor humà en les situacions extremes”.
“Tenim unes ferramentes estadístiques, però al final hi ha l’ésser humà, que és qui ha d’interpretar les dades i valorar si són coherents o no. Potser en este episodi hem confiat massa en la tecnologia”, ha assenyalat.
Per això, aposta per desplegar agents pel territori “perquè estiguen vigilant allò que passa in situ i així disposar d’informació directa”, una mesura que ha defensat que caldria activar en els barrancs de l’Horteta i el Gallec, on no hi ha mesuradors de la CHX.
“Però, primer, cal donar un primer missatge informatiu perquè tot el món sàpia el que pot passar i quina és la previsió”, ha afegit. En esta línia, ha incidit que si s’haguera llançat una alerta primerenca a tota la població de València el 29 d’octubre, “molta gent de la Safor, del Camp de Morvedre, comarques on no plogué i on no hi hagué inundacions, hauria estat informada”.
Mesures de protecció
“A eixa gent no li hauria servit de res, però sí que és un missatge que haurien rebut persones de zones molt afectades per les pluges i per les riuades i podrien haver pres mesures d’autoprotecció”, ha expressat.
Quant a la informació disponible que es va traslladar a les autoritats el dia de la barrancada, el cap d’Aemet ha sentenciat que “n’hi havia més que suficient, tant meteorològica com hidrològica”, i que també va ser difosa als mitjans de comunicació.
“Tota eixa informació ha de ser sintetitzada per qui té la responsabilitat de gestionar l’emergència, que en este cas és la Generalitat, i, en base a totes les dades rebudes, prendre mesures, com s’han pres en altres ocasions amb els mateixos llindars, amb els mateixos mitjans i amb els mateixos professionals que estaven treballant”, ha conclòs.
