20.6 C
València
Dijous, 16 octubre, 2025

Les pacients de 40 anys amb fecundacions in vitro paralitzades per la pandèmia, obligades a recórrer a la sanitat privada

Més de 400 signatures de pacients i familiars de dones que van iniciar tractaments de reproducció assistida abans de la pandèmia i l’edat de la qual les deixa ara, dos anys més tard, fora del protocol per haver complit 40 anys, reclamen “justícia”. I aqueixa xifra, únicament correspon als qui s’han unit a aquesta petició a la província de Castelló. L’única de tota la Comunitat que, a més, no compta encara amb una unitat de Reproducció Assistida.

Són “úters buits amb somnis de ser mare que la pandèmia ens va arrabassar”, així, amb aquesta cruesa esquinçadora ho descriu Sara, nom fictici d’una dels centenars de dones que com tantes altres, a principis de la pandèmia ja havia visitat l’Hospital La Fe de València, derivada per l’Hospital de Castelló, després d’haver-la valorat com a candidata per a una possible fecundació in vitro. En el seu cas, va anar després de sotmetre’s a diverses inseminacions fallides i amb un diagnòstic d’“esterilitat d’origen desconegut”, relata.

Llavors, encara no tenia 38 anys, però ara, finalitzada una angoixant espera i amb l’acumulació de pacients en unes llistes ja per si mateix saturades a més de dos anys, es troba que ja no és apta per al tractament en la sanitat pública per haver complit els 40. Les alternatives: abandonar o recórrer a la sanitat privada i assumir un desemborsament econòmic que pot oscil·lar entre els 3.000 i els 7.000 euros comptant els tractaments hormonals i les intervencions.

Una situació visibilitzada per una denúncia sindical

És el problema que ha visibilitzat l’escrit que la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), ha elevat a la Conselleria de Sanitat per a reclamar que totes aquelles dones de la Comunitat Valenciana que van iniciar estudis i tractaments de reproducció assistida abans de la pandèmia i que s’han vist afectades per retards i/o la suspensió de les citacions a causa del coronavirus puguen sotmetre’s a tots els tractaments, inclòs el de Fecundació in vitro (FIV), malgrat superar en aquests moments el límit dels 40 anys.

Tenim constància que existeixen nombroses dones que, encara que van iniciar procediments, estudis i tractaments relacionats amb la fertilitat abans de la pandèmia, quan tenien uns 37 o 38 anys, a conseqüència de les elevades llistes d’espera no han començat a ser citades fins a dates recents”, han explicat des de CSIF, que han lamentat que “el problema és que des de Sanitat, els comuniquen que, com ara ja tenen més de 40 anys no poden sotmetre’s a aquesta mena de tècniques a càrrec de la sanitat pública, per la qual cosa les deriven a la sanitat privada, la qual cosa suposa una greu discriminació”.

Des de CSIF han explicat que “la pròpia Ordre SSI/2065/2014, de 31 d’octubre, que modifica els annexos del Reial decret pel qual s’estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut estableix com a llindar màxim en el cas de la sanitat pública l’edat de 40 anys en el moment de l’inici de l’estudi d’esterilitat per als tractaments de reproducció humana assistida”.

Així, des de CSIF han reclamat “que es revisen els casos de totes les dones que eren menors de 40 anys quan se’ls va aprovar l’inici d’aquests estudis i a les quals ara se’ls estan denegant les següents fases dels tractaments per superar aquesta edat a causa de les llistes d’espera, que superen els dos anys en el cas de la província de Castelló”.

Entenem que la dilació en el tractament no és responsabilitat de la usuària, sinó de la ineficàcia de l’administració, per la qual cosa demanem mesures perquè totes aquestes dones no es vegen afectades per l’anormal funcionament del servei sanitari ni abocades com a única opció a haver de sol·licitar un préstec i acudir a clíniques privades”, han remarcat des de CSIF.

Últimes notícies

Roca Rei arrasa a València amb quatre premis per les seues faenes en Falles

Roca Rei va ser el gran triomfador dels Premis Taurins de la Diputació en sumar quatre guardons per Falles 2024 i 2025. La plaça reobrirà per a Falles 2026 després de la seua renovació.

Compromís exigix responsabilitats per la brutalitat policial en la protesta per Gaza a València

Compromís exigix a la delegada del Govern que depure responsabilitats pel que qualifica de brutalitat policial en la protesta per Gaza davant el Roig Arena. Va haver-hi cinc detinguts i diversos ferits lleus després de les càrregues.

Mazón es mostra optimista amb el futur de Ford a Almussafes després de reunir-se amb la direcció

El president va traslladar un missatge de confiança després de conéixer el pla de transició, electrificació i formació de la planta. L'empresa manté la seua aposta per Almussafes.

La sala Iturbi del Palau de la Música reobri després de les obres del sostre

La sala Iturbi del Palau de la Música reobri després de reparar el fals sostre i obri la temporada amb l'Orquestra de València. Les obres han reforçat ancoratges i panells i mantenen l'acústica.

Presó provisional sense fiança per a tres detinguts per l’agressió a un jove al costat d’una discoteca d’Alacant

Una jutgessa envia a presó provisional sense fiança a tres jóvens per la pallissa a un xic de 18 anys a les portes d'una discoteca a Alacant. Se'ls investiga per temptativa d'homicidi; un quart detingut, menor, passa a la Fiscalia de Menors.

La Guàrdia Civil aporta la gravació que situa el màxim de pluja rumb a la Regió muntanyenca de Conca el 29-O

La Guàrdia Civil remet al jutjat la crida de les 16.16 del 29-O en la qual Aemet va traslladar a Emergències que el màxim de precipitació es movia cap a la Regió muntanyenca de Conca. La sonorització d'un contingut ja transcrit reaviva la polèmica sobre els avisos d'aquell dia.

La Guàrdia Civil lliurament a la jutgessa la crida que va situar la pluja cap a Conca el 29-O

La Guàrdia Civil aporta al jutjat la gravació de les 16.16 en plena DANA, on es preveu el desplaçament del màxim de precipitació cap a Conca. L'àudio busca aclarir què es va comunicar i en quin moment.

La jutgessa de la DANA retrau la falta de vigilància de barrancs el 29 d’octubre

La magistrada que investiga la gestió de la DANA veu inexplicable que no es desplegaren mitjans per a vigilar barrancs malgrat l'alerta roja i demana explicacions a la CHJ. També cridarà a declarar a familiars de 50 víctimes no sentits.