José Luis Gayà ha expressat el seu orgull després d’aconseguir els 401 partits oficials amb el València, una xifra que li consolida com un dels grans referents recents del club. El lateral i capità ha subratllat que per a ell és inoblidable haver passat de viure el futbol des de la graderia com a aficionat a defendre l’escut blanc-i-negre en la gespa de Mestalla.
Des de molt jove, Gayà es va vincular al club. Va arribar a l’Acadèmia del València amb 11 anys i sempre s’ha declarat molt valencianista, criat en un entorn en el qual l’equip de Mestalla formava part del seu dia a dia. Per això insistix que cada vegada que salta al camp amb la samarreta blanc-i-negra sent un orgull especial, en complir el somni que tenia des de xiquet de representar a l’equip dels seus colors.
El defensa explica que poder defendre eixa samarreta en cada partit és la culminació d’un desig que li ha acompanyat des de la infància. Recorda que durant anys va ser un més en la graderia i que fer el salt a la gespa, ja com a professional, va suposar un canvi radical en la seua vida, una sensació que qualifica d’inoblidable perquè li permet viure en primera persona allò que abans només podia animar des de les butaques de l’estadi.
Gayà va aconseguir els 400 partits oficials amb el València el passat 14 de març, en la trobada enfront del Real Oviedo. Amb eixe registre va igualar a Enrique Saura, un dels històrics del club. Després del següent compromís a Sevilla, el capità va sumar un partit més i es va situar en 401 partits, la qual cosa li convertix en el sèptim jugador amb més partits disputats en la història valencianista.
Homenatge amb Enrique Saura a Mestalla
Per a commemorar eixa xifra redona, el club va organitzar una trobada especial en l’estadi de Mestalla entre Gayà i Enrique Saura. L’exfutbolista, que va vestir la samarreta del València durant deu temporades entre 1975 i 1985, va poder felicitar en persona a l’actual capità per haver-li superat en partits oficials. Saura va ser protagonista d’una de les etapes més brillants del club, en la qual va conquistar la Copa de 1979, la Recopa de 1979-80 i la Supercopa d’Europa de 1980-81, títols que formen part del palmarés que hui inspira a noves generacions de jugadors.
El propi Gayà va admetre que aconseguir esta xifra li ompli d’orgull i que el seu desig és continuar sumant molts més trobades amb el València. Va explicar que mai s’havia fixat com a objectiu anar avançant a jugadors concrets en el ránking històric, sinó centrar-se en ajudar a l’equip jornada a jornada. No obstant això, reconeix que quan comença a superar a futbolistes tan importants com Saura pren consciència de la dimensió del que està aconseguint i del lloc que va ocupant en la memòria col·lectiva del valencianisme.
El capità va repassar també el camí recorregut fins a eixos 400 primers partits, subratllant que cada trobada ha sigut una oportunitat per a defendre una samarreta que considera especial. Insistix que vol continuar augmentant la xifra mentres puga rendir al màxim nivell, amb la il·lusió de prolongar la connexió amb l’afició que li ha vist créixer des de xiquet.
A més, Gayà va destacar el significat que té per a ell portar el braçalet de capità. Va recordar que va assumir eixa responsabilitat amb només 24 anys, una edat primerenca per a liderar a un club amb tanta història com el València. Considera que ser capità implica molt més que eixir primer al camp: suposa representar a tota una afició i a una ciutat sencera, mantindre un comportament exemplar i ser referència dins i fora del vestuari.
El lateral explica que sempre ha intentat exercir eixe paper concentrat en el joc i a donar-lo tot en el camp. Entén que la millor manera d’honrar el braçalet és competir al màxim en cada pilota i mostrar compromís en els moments bons i en els difícils, conscient que molts aficionats se senten identificats amb el seu esforç.
Gayà també va posar en valor l’ambient que es viu actualment en el vestuari. Assegura que el València compta amb un grup molt unit en el qual tots remen en la mateixa direcció, alguna cosa que facilita la seua labor com a capità. Assenyala que se sent especialment content per la manera en la qual l’equip està reaccionant en la temporada, amb una dinàmica que considera positiva i que reforça la confiança de la plantilla.
El defensa va recordar igualment els seus inicis amb el primer equip. Va debutar el 30 d’octubre de 2012 en un partit de Copa del Rei davant la UE Llagostera, un punt de partida que li va obrir la porta a consolidar-se en l’elit. Amb el pas dels anys no sols ha anat acumulant partits, sinó que va arribar a convertir-se en el segon jugador més jove en la història del club a aconseguir els 350 partits oficials, amb 28 anys i 289 dies, només superat per Fernando Gómez Colomer, que ho va aconseguir amb 27 anys i 239 dies.
Estes fites numèriques, sumats a la seua trajectòria des de la pedrera fins al primer equip i el seu rol com a capità, reforcen la figura de Gayà com un dels grans símbols recents del València. Ell mateix insistix que el seu objectiu és continuar defenent l’escut durant molts anys més, mantenint la mateixa il·lusió que quan era un xiquet en la graderia somiant amb jugar a Mestalla.
