El Real Oviedo va firmar una victòria de caràcter a Mestalla amb un 1-2 que va arribar en el tram final: Luka Ilic va empatar en el 85 i Salomón Rondón va culminar la remuntada un minut després. El València, que havia colpejat primer amb una miqueta de Arnaut Danjuma en el 4′ i va disposar d’un penal en la segona mitat, va veure com se li escapava un partit que tenia encarrilat. El dol, ajornat un dia per l’alerta roja meteorològica, va deixar als asturians el seu primer triomf lluny de casa i una injecció de confiança.
Gol matiner i domini local
El xoc va començar amb ritme i amb novetats en els dos onces. Al València va tornar Javi Guerra a la titularitat i André Almeida va estrenar un rol d’inici després de la seua renovació, mentres que en l’Oviedo va tornar Fede Viñas i va entrar Santiago Colombatto a la sala de màquines. El pla local va donar fruits immediatament: Foulquier va robar, Luis Rioja va desequilibrar per la dreta i va assistir a Danjuma, que va connectar una rematada acrobàtica per al 1-0 als quatre minuts.
Amb el marcador a favor, l’equip de Carlos Corberán va espentar a la recerca del segon. Danjuma va tornar a rondar el gol amb un tret que va traure Aaron Escandell i, en el rebutge, Hugo Duro va cabotejar desviat. L’Oviedo, incòmode en l’eixida i sense temps per a assentar-se, es va agarrar a centres laterals i a algun tret llunyà, com el de Lucas, que es va anar fora. En la millor transició visitant abans del descans, Fede Viñas va córrer cap a l’àrea però va aparéixer Gayà al tall per a desactivar el mà a mà.
Amb el pas dels minuts, el domini local es va anar diluint i l’Oviedo va guanyar metres. L’ocasió més clara prèvia a l’intermedi la va tindre Colombatto en el 43′, quan el seu zurdazo va obligar a una bona estirada de Agirrezabala. El conjunt asturià va tancar la primera part amb millors sensacions que el seu rival, senyal que la trobada encara estava obert.
Un penal que va canviar el guió
L’Oviedo va eixir del vestuari amb pressió alta i intensitat. Brekalo va provar primer, però el meta valencianista blocó. Per a reordenar als seus, Corberán va moure la banqueta de colp amb Diego López, Pepelu i Lucas Beltrán, maniobra amb la qual el València va recuperar possessió, encara que sense trobar espais davant un bloc visitant més junt i atent a les segones jugades.
La gran oportunitat dels locals va arribar des dels onze metres, després d’una colzada de Reina a Diakhaby. Danjuma va assumir la pena màxima, però Escandell va endevinar el tret i va sostindre als seus. Eixa parada va ser el punt d’inflexió: el València va perdre ullal i l’Oviedo s’ho va creure. Ja en els minuts finals, la passivitat local en l’àrea la va castigar Ilic amb el 1-1 en el 85′ i, tot seguit, Rondón va caçar una altra ocasió per a firmar el 1-2 en el 86′.
El arreón final del València no va bastar. Gayà va fregar l’empat i l’afegit es va estirar fins als nou minuts, però l’Oviedo va resistir fins i tot després de quedar-se amb deu per l’expulsió de Ilic per doble groga en el descompte. La nit va deixar 40.364 espectadors en les graderies i l’homenatge a Cristiano Piccini després d’anunciar la seua retirada. Més enllà del marcador, el partit reforça al conjunt de Paunovic, que va trobar premi al seu creixement amb el pas dels minuts, i castiga un València que va deixar escapar un avantatge primerenc i un penal per a sentenciar.
