Indonèsia va posar fi este divendres a la missió de busca del xiquet valencià de 10 anys desaparegut al Parc Nacional de Komodo després del naufragi del 26 de desembre. El balanç del sinistre va deixar tres morts, un adult i dos menors, i dos supervivents, una dona i una xiqueta, després de quinze dies de rastreig sense resultats sobre el menor que seguia desaparegut.
Durant dos setmanes els equips van rastrejar diàriament el fons i la superfície de la mar, a més de les ribes de diverses illes d’esta zona turística. El director de la Marina de Labuan Baix, Stephanus Risdiyanto, va lamentar el desenllaç amb un missatge escarit: ‘Ho sent. No hem pogut trobar-ho’. Les labors es van realitzar en un entorn amb corrents intensos, un factor que va complicar la visibilitat i el control de les immersions.
Tancament de la busca
El dispositiu es va ampliar amb el pas dels dies amb reforços arribats des d’altres punts de l’arxipèlag. Cada jornada, més de 150 efectius es van distribuir en una vintena d’embarcacions que partien a l’alba cap a l’àrea assenyalada, un desplegament que va buscar cobrir simultàniament mar oberta, fons i litoral per a reduir temps i augmentar la probabilitat de troballes.
Els resultats van marcar un patró condicionat pels corrents. El 29 de desembre es va recuperar el cos sense vida d’una menor de 12 anys a al voltant d’un quilòmetre del punt d’enfonsament; el diumenge següent va aparéixer l’adult a poc més de dos quilòmetres; i el dimarts es va localitzar el cadàver d’un xiquet de 9 anys al costat del casc del vaixell ja a uns 14 quilòmetres. La nau havia sigut arrossegada eixa distància pel flux submarí, i en diverses ocasions van ser pescadors els qui van avisar als rescatistas després d’albirar restes o cossos.
Les víctimes mortals van ser identificades com Fernando Martín, exfutbolista i entrenador de l’equip femení B del València CF; el seu fill Mateo, de 9 anys; i Embolica, de 12 anys, filla de l’esposa de Martín, Andrea Ortuño. La mare i una altra de les seues filles, de 7 anys, van sobreviure al naufragi. El menor que no va ser trobat, Quique, de 10 anys, és fill de la supervivent i d’una exparella.
El tancament de l’operatiu es va escenificar en un acte en el port, amb presència d’equips de busca i rescat, policies, militars, guardacostes i bussos voluntaris. El pare del menor desaparegut va saludar un a un als participants en senyal d’agraïment. Les autoritats van traslladar els seus condols i la família, a través d’un representant local, va expressar la seua gratitud per l’esforç desplegat. Budi Widjaja, qui assistix a la família, va resumir el sentir de l’operatiu: ‘Hem buscat en totes les àrees, tant en l’aigua com en les costes, on creiem que podria estar el cos, però, desafortunadament, no hem trobat rastre’.
Investigació i seguretat
Sobre les causes del sinistre, les autoritats van plantejar primer una pèrdua de motor i després van apuntar a un fenomen marí inusual i impredictible que hauria generat tres grans ones capaces de bolcar l’embarcació en segons. Eixe escenari explica la rapidesa del naufragi i la dispersió posterior de restes i víctimes.
La investigació continua oberta. La Policia va assenyalar com a sospitosos de possible negligència amb resultat mortal al capità i al cap de màquines del vaixell, un delicte penat amb fins a cinc anys de presó. Els dos romanen en llibertat mentres es practiquen diligències per a esclarir responsabilitats i reconstruir la seqüència de l’accident.
Encara que la missió oficial es va donar per conclosa, les autoritats mantindran un seguiment de qualsevol pista que aporte la intensa activitat nàutica de la zona, amb vaixells turístics i pesquers que naveguen diàriament. Després de dotze dies de suspensió per mal temps, el port va autoritzar de nou les rutes turístiques diürnes cap a Komodo, però va cancel·lar les travessies nocturnes per a limitar riscos en condicions adverses.
