Espanya rep a Geòrgia en el Martínez Valero en ple impuls: torna al lideratge del rànquing FIFA onze anys després i encadena golejades davant Bulgària i Turquia camine del Mundial 2026. El repte arriba amb un matís clau: múltiples baixes que obliguen a redibuixar el pla per a sostindre la ratxa i acostar-se al rècord històric de 29 partits oficials sense perdre.
Baixes que obliguen a un nou pla
Luis de la Font afronta el dol sense referents com Dani Carvajal, Rodri, Fabián, Lamine Yamal, Nico Williams i la baixa d’última hora de Dani Olmo, a més del central Dean Huijsen. La conseqüència és una Espanya amb menys desborde natural per fora i més pes en la circulació interior. Martín Zubimendi assumix el timó perquè no es trobe a faltar a Rodri, Pedri guanya metres en la base del joc i Mikel Merino arriba en ratxa, amb quatre gols en els seus dos últims partits. En la saga, Le Normand tindrà al costat a Pau Cubarsí o Dani Vivian, mentres que Pedro Porro i Cucurella apunten als laterals.
En atac, Mikel Oyarzabal es consolida com 9 després de l’eixida d’Álvaro Morata dels plans recents. Sense Lamine ni Nico, les bandes es decidiran entre especialistes com Yeremy Pi o Jesús Rodríguez, l’opció de Jorge de Fruits o moure a Ferran Torres i fins i tot a Álex Baena als costats segons el guió. L’escenari convida a un joc pacient, a carregar més per dins i a seleccionar millor els centres, amb l’expectativa que les rotacions es vegen sobretot davant Bulgària a Valladolid.
La convocatòria també obri la porta a futbolistes que demanen lloc per moment o per recuperació: Marcos Llorente i Pablo Barrios aporten energia en la pressió, Álex Baena i Samu Aghehowa ja estan de tornada, i tornen Aymeric Laporte i Borja Iglesias per a donar alternatives en defensa i atac. L’objectiu és mantindre automatismes malgrat la reformulació de l’onze.
Geòrgia creix i amenaça al contraatac
La selecció de Willy Sagnol arriba en progressió. En la seua primera gran cita va aconseguir els octaus de l’última Eurocopa i sosté el seu pla en un bloc solidari i en el talent diferencial de Kvicha Kvaratskhelia, acompanyat per peces com Giorgi Mamardashvili i Georges Mikautadze. La recent derrota davant Turquia l’obliga a no caure a Elx, un condicionant que pot derivar en un plantejament amb defensa de cinc, cessió de la pilota i eixides verticals.
Espanya domina l’historial oficial i encadena quatre golejades en els seus últims encreuaments competitius amb Geòrgia. Així i tot, hi ha avisos: en un amistós de 2016 la derrota va recordar que els canvis massius costen, i en el precedent recent els georgians es van avançar abans que la reacció acabara en 4-1. Si Espanya perd tall per fora, cada pèrdua en camp rival pot convertir-se en una transició perillosa que Kvaratskhelia sabrà interpretar.
A Geòrgia, la sanció del central Luka Lochoshvili complica la defensa i Irakli Azarovi podria cobrir eixe buit. En el mitjà no estarà Georgi Chakvetadze per lesió. Amb Kvaratskhelia recuperat del seu problema muscular, bona part del pla ofensiu passarà per activar-li entre línies i per les ruptures de Mikautadze.
La DANA Alice ha deixat pluges intenses i obliga a Espanya a viatjar el mateix dia del partit a Elx, una alteració de rutina que pot afectar els ritmes d’inici i a l’estat de la gespa. Amb tot, es confia a disputar la trobada una vegada passe l’alerta. La pilota tirarà a rodar a les 20.45 en el Martínez Valero, amb el líder del rànquing FIFA decidit a fer un altre pas ferm cap al Mundial 2026.
