6.2 C
València
Dimecres, 14 gener, 2026

La Biblioteca Històrica de la Universitat celebra l’expressió literària femenina i feminista amb una nova exposició dedicada a Maria Beneyto

La Universitat de València ha inaugurat oficialment l’exposició ‘Maria Beneyto, gresol d’escriptura femenina i feminista‘, un projecte que ha estat organitzat per la Biblioteca Històrica i el Vicerectorat d’Investigació amb la col·laboració del Vicerectorat de Cultura i Societat. Aquesta exposició és una part fonamental de les activitats commemoratives de l’Any Maria Beneyto, que busca posar de relleu la carrera creativa d’una de les autores més influents de la literatura valenciana de la postguerra.

Maria Beneyto, considerada com la “més important de la postguerra valenciana i una de les dones de lletres fonamentals de la literatura contemporània”, va ser una autora prolífica, amb obres destacades tant en valencià com en castellà. La seva capacitat per excel·lir en diversos gèneres literaris la distingeix com una figura clau en el panorama literari del segle XX.

A l’acte d’inauguració, que se celebrarà demà dimecres a les 19:30 hores a la Biblioteca Històrica en el Centre Cultural La Nau, participaran el vicerector d’Investigació, Carlos Hermenegildo Caudevilla, la directora de la Biblioteca Històrica, María Jesús García Mateu, i el comissari de l’exposició, Josep Ballester-Roca, professor de la Universitat de València.

L’obra poètica de Maria Beneyto (València, l’Horta, 1920-2011) va aparèixer amb força a la dècada dels cinquanta, en un moment en què la literatura valenciana necessitava veus fresques i innovadores. Altra veu, publicada l’any 1952, va rebre menció honorífica en el premi Joaquim Folguera dels Jocs Florals de la llengua catalana de 1953, celebrats a Caracas. Beneyto va continuar produint literatura rellevant durant les dècades següents, amb obres com EVA en el temps i Criatura múltiple.

Després d’un llarg silenci de gairebé quinze anys, Beneyto va tornar a la literatura durant la dècada dels noranta, presentant obres com Després de soterrada la tendresa (1993) i Hojas para algun dia de novembre (1993), entre d’altres. Aquesta nova etapa de la seva carrera va resultar en una notable eclosió creativa, tant en mida com en qualitat.

L’exposició, creada per Josep Ballester, es divideix en quatre seccions. La primera examina els antecedents d’escriptores valencianes que han influït en la seva obra i que, d’alguna manera, han format part de la seva genealogia femenina, des del segle XV fins al segle XX.

La segona secció aborda les lectures, referències i aspectes socioculturals que es reflecteixen en la seva obra, explorant temàtiques centrades en diverses identitats femenines. La tercera part es focalitza en ‘La dona forta’, l’obra més emblemàtica de Beneyto, que examina temes d’emancipació femenina en una societat en canvi constant.

Per rematar, la quarta secció destaca l’importància de la seva trajectòria literària i les contribucions clau que ha realitzat a les nostres lletres. L’exposició posa en relleu com, malgrat reconeixements, l’obra de Beneyto ha estat sovint silenciada pel temps, un fet que cal revertir.

Amb aquesta exposició, la Biblioteca Històrica no només reafirma el seu compromís amb la difusió del patrimoni bibliogràfic valencià, sinó que també busca impulsar i enfortir la figura de les dones en la literatura. Entre les obres exposades es poden veure més de quinze textos que representen la importància de la literatura escrita per dones valencianes des del segle XV fins a principis del XX.

Últimes notícies

La UA participa en un projecte europeu per a crear les primeres ulleres de realitat augmentada amb graduació hologràfica

La Universitat d'Alacant participa en un consorci europeu per a desenrotllar ulleres de realitat augmentada amb graduació òptica basades en elements hologràfics. El GHPO lidera el disseny del combinador que fusiona imatge virtual i món real i la UA acull l'assemblea general del projecte.

Rescaten a un home de 74 anys perdut en el bosc del Saler

La Policia Local de València ha rescatat a un home de 74 anys desorientat en una zona boscosa del Saler. Va ser evacuat després d'obrir pas amb motoserra per la vegetació.

El Govern ha invertit més de 508 milions a Algemesí per a la reconstrucció després de la DANA

El Govern ha destinat més de 508,4 milions a Algemesí després de la DANA d'octubre de 2024. El pla combina ajudes directes i obres per a previndre futures inundacions.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 que demanaria confinar quatre comarques per la dana

Un àudio de WhatsApp de Pradas, incorporat a la causa de la dana, va mostrar que a les 20.15 va anunciar un confinament en quatre comarques. Els És-Alert finalment només van recomanar evitar desplaçaments i romandre a casa.

72 hores d’espera per a pujar a planta evidencien la saturació d’Urgències en la Comunitat Valenciana

Una pacient va esperar 72 hores a la Marina Baixa per a accedir a planta, símptoma de la pressió en Urgències. Els hospitals habiliten llits extra i deriven pacients; Sanitat defén el seu pla i la vacunació.

El cap de la Policia en la Comunitat Valenciana admet falta de coordinació en la dana i assegura que van comptar amb mitjans

Davant la comissió del Senat, Carlos Gajero ha reconegut carències de coordinació institucional durant l'emergència, però ha defés que la Policia va disposar de recursos i va actuar quan va poder. L'oposició li ha retret retards i la seua absència inicial, que ell ha justificat per motius operatius.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 del dia de la DANA de demanar confinar quatre comarques

Un àudio de WhatsApp aportat a la causa penal reflectix que Salomé Pradas va avisar a José Manuel Cuenca a les 20.15 de demanar evitar desplaçaments i confinar quatre comarques. L'És-Alert d'eixe dia no va incloure el confinament i la exconsellera afirma que Presidència la va persuadir per a evitar-lo.

Alacant, entre les províncies amb major creixement de reserves de restaurants en línia

TheFork ha tancat 2025 amb un 4% més de reserves i un gasto mitjà de 27 euros. Balears, Màlaga, Las Palmas, Barcelona i Alacant lideren el creixement.