La Diputació de València repara les 72 depuradores danyades per la dana a la província

La Diputació de València ha completat la reparació dels desperfectes que la dana va provocar en 72 depuradores de la província, unes infraestructures clau per al sanejament d’aigües residuals que van quedar seriosament afectades per la riuada d’octubre de 2024. Els treballs han sigut executats per l’empresa Egevasa, dependent de la corporació provincial, amb un cost final pròxim als vint milions d’euros, molt per davall de l’estimació inicial.

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de la Junta de Egevasa, Natàlia Enguix, ha destacat en un comunicat el paper de l’empresa pública tant en la reparació de les depuradores situades en diferents comarques com en la tramitació de les ajudes estatals. Segons ha subratllat, eixa gestió ha permés disposar de liquiditat de manera ràpida i reduir l’esforç econòmic directe que havia d’assumir la Generalitat, en substituir part del gasto previst per subvencions del Ministeri.

Enguix ha remarcat que la Diputació va respondre des del primer moment per a afrontar els danys en les infraestructures hídriques, tant en les xarxes de proveïment d’aigua potable com en les instal·lacions de depuració. Esta reacció primerenca va permetre posar en marxa el pla de recuperació a penes dos setmanes després de la riuada, començant en la depuradora de Godelleta i estenent-se progressivament a la resta de plantes afectades, fins a abastar la totalitat de les 72 estacions.

Impacte economico i projectes futurs

La vicepresidenta ha assenyalat que l’Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana (EPSAR) només ha hagut d’invertir 2,5 milions d’euros enfront d’una estimació inicial que superava els 30 milions per a executar les reparacions necessàries després de la dana. Esta diferència s’explica per la combinació d’una millor definició de les obres imprescindibles una vegada avaluats els danys reals i, sobretot, per l’aportació de les ajudes ministerials, que han cobert la major part del cost final.

La resta de l’import, fins als aproximadament 20 milions d’euros als quals ha ascendit el conjunt dels treballs, s’ha finançat amb les ajudes del Ministeri. D’esta manera, la càrrega econòmica directa per a les arques autonòmiques i provincials s’ha vist notablement reduïda, la qual cosa facilita que estes administracions puguen destinar recursos a altres actuacions relacionades amb el cicle integral de l’aigua o amb la prevenció de nous episodis de danys en infraestructures.

En paraules de la presidenta de la Junta de Egevasa, els treballs realitzats pels operaris i tècnics de l’empresa de la Diputació, encarregats de la reparació de les depuradores, demostren la capacitat de resposta davant situacions sobrevingudes. Enguix ha defés a més la plena disposició de Egevasa per a ajudar a tots els municipis valencians en la resolució dels seus problemes amb el cicle de l’aigua, independentment que tinguen o no contractat el servici directament amb la Diputació.

Tres de les estacions de depuració en les quals ha intervingut Egevasa hauran d’afrontar, no obstant això, projectes més complexos en els pròxims anys per a adaptar les seues infraestructures a les noves condicions fixades per la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ). L’organisme de conca ha establit de nou el nivell dels llits dels rius basant-se en els límits que va aconseguir l’aigua durant la riuada d’octubre de 2024, la qual cosa obliga a revisar els punts en els quals discorren els col·lectors.

Les depuradores afectades per estos futurs projectes són les de Vall dels Alcalans, Siete Aguas i Godelleta, que hauran de condicionar les seues instal·lacions per a fer-les compatibles amb els nous llits i reduir el risc que les infraestructures queden de nou exposades en episodis de pluges extremes. Això implica, entre altres actuacions, traure els col·lectors del llit dels rius i reubicar-los en traçats més segurs.

El gerent de Egevasa, Juan Ángel Conca, ha explicat que estes intervencions es prolongaran en el temps, en tractar-se de procediments complexos que en alguns casos comporten expropiacions de terreny i l’elaboració d’estudis detallats per a determinar la millor ubicació dels nous col·lectors. Estos passos previs són imprescindibles per a garantir que les solucions adoptades siguen duradores i s’ajusten tant als condicionants tècnics com als requisits ambientals i urbanístics.

El pla de recuperació de les depuradores va començar a Godelleta amb una estimació pressupostària inicial de 31 milions d’euros per al conjunt d’actuacions. Amb l’avanç de les obres i la concreció de les necessitats reals en cada planta, eixe import s’ha ajustat fins a rondar els 20 milions, concentrant els recursos en les reparacions prioritàries per a restablir el servici en condicions de seguretat i eficiència.

En matèria d’aigua, Enguix ha assenyalat que la Diputació ha assumit un paper de coordinació entre les administracions locals i l’autonòmica, amb l’objectiu de guanyar eficiència en un servici bàsic com és el proveïment d’aigua potable, la conducció d’aigües residuals i la depuració. Esta labor d’enllaç permet que els municipis, especialment els més xicotets, disposen de suport tècnic i administratiu per a accedir a ajudes i executar projectes que, d’una altra manera, serien més difícils d’abordar.

La vicepresidenta ha posat en valor també el treball que està desenrotllant la delegació del Cicle Integral de l’Aigua, dirigida per Paco Comes, que s’encarrega d’impulsar i supervisar estes actuacions. Segons ha subratllat, la combinació de la capacitat tècnica de Egevasa, la coordinació institucional de la Diputació i el finançament estatal ha sigut clau perquè, pocs mesos després de la dana, les 72 depuradores danyades tornen a estar operatives i millor preparades davant futurs episodis de pluges intenses.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pérez Llorca analitza amb el grup Forts la seua activitat i inversions en la Comunitat Valenciana

Juanfran Pérez Llorca s'ha reunit amb la cúpula del grup Forts per a revisar la seua presència en la Comunitat Valenciana i abordar els seus plans de futur i inversions.

Benidorm estrena un quadre de comandament per a controlar l’impacte ambiental del turisme

Benidorm llança un projecte pilot que crea un quadre de comandament digital per a mesurar i comparar l'impacte ambiental del sector hoteler, amb la finalitat d'impulsar un turisme més sostenible.

Els veïns de Tabarca fan el primer pas perquè l’illa siga entitat local menor

L'Associació de Veïns de Tabarca Illa Plana ha iniciat els tràmits perquè l'illa es constituïsca en entitat local menor i guanye autonomia respecte a l'Ajuntament d'Alacant.

Torrent i la Generalitat forcen una reunió amb la CHJ per a salvar l’aqüeducte Els Arquets de Baix

Torrent i la Generalitat han sol·licitat una reunió amb la CHJ per a defendre la reconstrucció de l'aqüeducte Els Arquets de Baix, arrasat per la dana, amb nous arguments tècnics i patrimonials.

La Generalitat estrena la nova planta de residus de Villena després d’una inversió de 12 milions

La Generalitat ha posat en marxa la renovada planta de tractament de residus de Villena, modernitzada i automatitzada després d'una inversió de més de 12 milions i preparada per a reduir al màxim les deixalles que acaben en abocador.

Dansa València porta de nou la dansa als carrers amb el cicle Moviments Urbans

Dansa València rellança el cicle Moviments Urbans per a convertir museus, places i ponts de València en escenaris de dansa contemporània oberts a tots els públics.

Labora llançarà ajudes als ajuntaments per a contractar dones desocupades majors de 45 anys

Labora prepara una nova convocatòria d'ajudes perquè els ajuntaments contracten dones desocupades, amb prioritat per a majors de 45 anys, i reforça la seua xarxa de Espais Labora amb la nova oficina de Burjassot.

El BEI concedix 30 milions a PLD Space per a impulsar el coet Miura 5 de xicotets satèl·lits

El Banc Europeu d'Inversions atorga un préstec de deute de risc de 30 milions a PLD Space per a culminar el desenrotllament del coet Miura 5 i ampliar la seua capacitat industrial i de llançaments.