La gentrificació, entesa com la substitució de llars amb menys recursos per uns altres de major poder adquisitiu, ja no se circumscriu a Barcelona i Madrid. Una anàlisi del CED-UAB, que compara l’evolució entre 2011 i 2021 en les deu ciutats més poblades, ha detectat un avanç clar a Palma, València, Bilbao i Màlaga a partir d’un índex que pondera la velocitat i intensitat de les pujades del lloguer.
Com mesura l’estudi
L’índex de gentrificació es recolza principalment en l’encariment del lloguer, un indicador que captura la pressió de la demanda i la transformació del perfil de residents. Amb eixe patró, totes les ciutats analitzades han patit augments notables de preus, excepte Saragossa i Múrcia, on els repunts s’han circumscrit a zones molt concretes, la qual cosa suggerix processos més delimitats i de menor abast territorial.
Dins del mapa nacional destaquen València i Màlaga, on s’han experimentat increments especialment intensos. Este comportament sol anar acompanyat de canvis demogràfics i socials que reforcen la dinàmica: major arribada de persones amb estudis superiors i ocupacions qualificades, rotació residencial més ràpida i substitució de llars amb menor capacitat de gasto, elements que el propi estudi utilitza per a descriure l’expansió del fenomen.
L’anàlisi també assenyala a Palma i Las Palmas de Gran Canaria com les urbs en les quals es van registrar majors nivells de rejoveniment i atracció de població internacional. Eixe rejoveniment reflectix una renovació generacional del veïnat, mentres que l’arribada de residents d’altres països indica una major obertura i competitivitat d’uns certs barris, factors que acceleren la reconfiguració social i eleven la pressió sobre el mercat del lloguer.
Barcelona i Madrid, casos consolidats
A Barcelona, la gentrificació ha sigut especialment intensa en Sagrada Família, Sant Antoni i en zones de Sant Martí i Sants–Montjuïc. La combinació d’augments ràpids de renda i canvis en la composició social ha impulsat una transformació visible d’estos barris, des del perfil dels seus residents fins a la tipologia d’activitats i servicis que prosperen.
A Madrid, el procés s’ha vist amb major penetració en els últims anys a Tetuan, Arganzuela, Carabanchel i Llatina. L’extensió a estos districtes confirma que el fenomen no es limita a àrees centrals històriques, sinó que aconseguix zones diverses on l’increment del lloguer i l’arribada de població amb majors qualificacions actuen com a motors del reemplaçament residencial.
Els investigadors han alertat que la gentrificació contribuïx a l’augment de la segregació socioespacial i a l’expulsió de població vulnerable. El resultat immediat és una major dificultat perquè les llars amb menys renda romanguen en els barris on residien, juntament amb tensions d’accés a la vivenda que reconfiguren el teixit urbà i obliguen a seguir de prop l’evolució del mercat de lloguer.



