La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA a la província de València ha decidid citar com a testimoni, encara sense data concreta, al expresident de la Generalitat Carlos Mazón. La crida es produirà malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha descartat que existisquen indicis penals contra ell per la seua actuació durant les inundacions del 29 d’octubre de 2024, en les quals van morir 230 persones.
La magistrada adopta esta decisió en un acte notificat este dimarts a les parts, en el qual analitza el pronunciament previ del TSJCV. Eixe tribunal havia resolt recentment l’exposició raonada que ella mateixa va remetre perquè es valorara investigar a Mazón, aforat en ser diputat en Les Corts Valencianes. En aquell escrit, la jutgessa proposava que s’obrira una causa penal específica sobre el paper del llavors president en la gestió de l’emergència, especialment en relació amb l’enviament del missatge massiu És-Alert a la població.
Segons el contingut de l’acte del TSJCV, la Sala civil i Penal va concloure que s’havia d’excloure de manera completa la responsabilitat penal de Mazón en el seu vessant omisiva, en entendre que no ostentava l’anomenada posició de garant. És a dir, els magistrats consideren que la normativa vigent no li atribuïa deures concrets i directes d’actuació en la gestió operativa de l’emergència, la qual cosa impedix exigir-li responsabilitats per no haver realitzat determinades conductes.
L’alt tribunal autonòmic també afirma, d’acord amb l’avançat pel TSJCV, que no aprecia indicis de delicte en una eventual participació activa de l’aforat en l’enviament del missatge És-Alert aquell 29 d’octubre de 2024. Este avís, destinat a alertar a la ciutadania de la gravetat de l’episodi meteorològic, és un dels elements centrals de la causa penal, perquè el seu contingut, el seu moment de difusió i el seu abast podrien haver influït en el grau d’exposició al risc de part de la població.
A la vista d’eixe pronunciament, la jutgessa conclou que no és possible realitzar un juí de futur sobre l’aparició de nous indicis penals contra Mazón durant la instrucció. Assenyala que, després de l’acte del TSJ, qualsevol eventual responsabilitat penal és una hipòtesi desconeguda i que esta incertesa no pot ser un obstacle per a acordar la seua declaració com a testimoni. D’esta manera, diferència clarament entre la condició d’investigat, ja descartada, i la utilitat de recaptar el seu testimoniatge per a reconstruir amb més detall l’ocorregut aquell dia.
L’acte precisa que la declaració testifical de Mazón i la comunicació perquè aporte voluntàriament els missatges i trucades telefòniques del 29 d’octubre de 2024 relacionats amb la DANA es practicaran una vegada que l’acte del TSJCV, dictat el 16 de març, siga ferm. Fins que això ocórrega, la magistrada manté oberta la instrucció i planifica els següents passos per a completar la investigació, tant amb noves declaracions com amb documentació addicional.
Noves testificals i proves pericials
En el mateix acte en el qual acorda citar a Mazón com a testimoni, la jutgessa crida també a declarar, sense data fixada, a qui era la portaveu del Consell en el moment de la DANA, Ruth Merino. A més d’exercir eixe càrrec de portaveu, Merino ocupava llavors la Conselleria d’Hisenda i ara és secretària autonòmica de representació davant la Unió Europea i les comunitats autònomes. El seu testimoniatge es considera rellevant per a aclarir com es va prendre i va comunicar la informació oficial sobre l’emergència des del Consell.
La magistrada requerix, així mateix, als alcaldes d’Utiel, Requena, Chiva, Carlet i Torrent que aporten de manera voluntària al jutjat els llistats de les seues crides entrants i sortints, així com els seus missatges del 29 d’octubre, quan es va produir la DANA. La petició es referix a les comunicacions mantingudes amb diferents autoritats, entre elles Mazón, i amb membres del Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), òrgan encarregat de coordinar la resposta a l’emergència. Amb esta informació, la jutgessa busca reconstruir amb major precisió la cadena de decisions i contactes entre responsables polítics i tècnics en les hores clau.
En un altre acte, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra requerix a l’Associació de Damnificats Dana Alfafar/Horta Sud que deposite una fiança de 6.000 euros per a poder exercir l’acusació popular, a més de l’acusació particular. Esta exigència econòmica respon a la normativa que regula la participació de col·lectius ciutadans en processos penals, i pretén garantir que la seua intervenció es realitza amb estabilitat i assumint les possibles responsabilitats derivades del procediment.
En una providència a part, i després d’acordar la setmana passada prorrogar la instrucció sis mesos més, la jutgessa ordena noves diligències orientades a aclarir alguns extrems de les declaracions ja prestades. Entre altres decisions, cita de nou al subdirector general d’Emergències de la Generalitat, Jorge Suárez, perquè aclarisca aspectes de la seua anterior declaració testifical que considera insuficientment precisos.
La magistrada també convoca a la exconsellera Salomé Pradas, investigada en esta causa al costat de l’exsecretari autonòmic Emilio Argüeso, per a sotmetre’s a una prova pericial cal·ligràfica. L’objectiu és comprovar l’autoria d’un document manuscrit que Suárez ha aportat a la causa i la procedència de la qual resulta rellevant per a determinar qui va prendre o va validar determinades decisions durant la DANA. Estes noves diligències busquen reforçar la base probatòria abans que, una vegada esgotada la instrucció, es decidisca si la causa continua cap a juí o s’arxiva per a alguns o tots els investigats.
