La jutgessa que instruïx la causa per la gestió de la DANA considera que el desconeixement de Salomé Pradas sobre les seues pròpies competències durant l’emergència és un element de la pròpia negligència quan concorre passivitat en la presa de decisions. Subratlla que difícilment s’adopten mesures per a protegir la població amb la celeritat pertinent si es desconeix qui ha d’ostentar el comandament únic en plena crisi.
La instructora recorda que la competència per a gestionar l’emergència del 29 d’octubre de 2024 a València, amb 230 morts, corresponia en exclusiva a la Generalitat tant en preemergència com en les situacions 0, 1 i 2. En nivell 2, la direcció del pla requeia en la llavors consellera. Amb esta precisió, insistix que el marc normatiu aplicable —Estatut d’Autonomia, Llei 13/2010 de la Generalitat sobre Protecció Civil i el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions— ja delimitava la cadena de comandament, per la qual cosa la incertesa sobre qui dirigia l’operatiu no era compatible amb una resposta ràpida i eficaç.
La jutgessa també remet a actuacions prèvies —de 5 i 19 de maig i de 19 de setembre— en els quals es van analitzar les competències autonòmiques i estatals, la direcció del pla i es va rebutjar investigar a la delegada del Govern. Eixe recorregut processal reforça, al seu juí, que el lideratge operatiu corresponia a l’administració autonòmica i, en nivell 2, a la exconsellera.
Només és vàlida la declaració judicial
La instructora desestima el recurs de reforma de l’acusació popular exercida per Podemos i manté que l’entrevista que Pradas va concedir al programa Salvats només podrà incorporar-se a la causa si ella decidix tornar a declarar com investigada davant el jutjat. Aclarix que les manifestacions a mitjans no poden equiparar-se a les quals realitzen els investigats davant els agents de l’autoritat, i que tampoc són incorporables al procediment les afirmacions abocades sense assistència lletrada o en seu parlamentària, ni escrits remesos a comissions que traslladen la seua versió dels fets.
Segons la jutgessa, no cal construir la versió d’un investigat mitjançant una amalgama de canals —declaració processal, intervencions mediàtiques i compareixences parlamentàries—: només la primera és vàlida. Afig que, en la seua intervenció en el Congrés, Pradas va abordar qüestions nuclears com la direcció de l’emergència, amb un contingut que pretén ser exculpatori davant la imputació de negligència però que, alhora, és un indici incriminatori, i no pot aportar-se per vies alternatives a la seua declaració judicial. La finalitat d’esta restricció és resguardar garanties i evitar que el sumari es contamine amb relats no sotmesos a contradicció i control judicial.
En paral·lel, en una providència del mateix dia, la jutgessa acorda unir com a documental una entrevista al nou president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, a petició de Ciutadans. A més, sol·licita a la comissió del Congrés sobre la DANA la compareixença de l’ex secretari autonòmic de Presidència Cayetano García Ramírez i li comunica que pot remetre en cinc dies les seues trucades i missatges relacionats amb l’emergència amb Pradas, amb l’ex secretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso, amb el llavors president i amb el seu cap de gabinet. La instructora també incorpora els missatges aportats per un enginyer del grup Typsa en relació amb la presa de Buseo i requerix a la Conselleria d’Emergències la gravació de la trucada que va realitzar a la Sala 112 la nit de la DANA. Finalment, deixa constància de la contestació de la Fiscalia a dos recursos d’una acusació particular i de la resposta d’un testimoni a un requeriment judicial.
En conjunt, les resolucions busquen delimitar amb precisió qui havia de dirigir l’operatiu, quines decisions es van prendre i quines comunicacions es van produir durant les hores crítiques, elements claus per a valorar la diligència o la possible negligència en la gestió de la catàstrofe.
