La jutgessa que instruïx la causa penal per la gestió de la dana ha remés a l’Institut de Medicina Legal documentació mèdica sobre un mort la filla del qual va sol·licitar que siga reconegut com a víctima. L’objectiu és que el IML es ratifique o precise el seu criteri forense respecte a la possible relació entre el decés i les inundacions.
La sol·licitud de la filla es va presentar el 13 de novembre amb nous informes mèdics, i ara eixa documentació s’envia al IML per a comprovar si manté el mateix diagnòstic que ja va traslladar al jutjat. Este pas busca aclarir el nexe causal entre les complicacions de salut descrites i els efectes de les pluges i barrancadas del 29 d’octubre de 2024, un requisit clau per a incorporar el cas al còmput oficial de víctimes.
Onze defuncions seguixen en estudi
La defunció examinada s’integra en el grup d’onze possibles víctimes mortals vinculades a la dana de València que es manté invariable des de l’11 de desembre. Aquella xifra es va preservar després que la jutgessa acordara investigar si la mort d’una dona a l’Hospital de Manises, ocorreguda quasi un mes després, va estar relacionada amb el temporal. Mentrestant, el balanç de morts confirmades per les inundacions continua en 230, a l’espera de les conclusions pericials que puguen ampliar o descartar casos.
La providència feta pública este dimarts també trasllada a la Fiscalia, per a informe, una denúncia presentada al novembre. A més, posa a la disposició de les parts, després del seu acarament, un àudio aportat el dilluns per la exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, investigada en la causa. L’acarament de l’àudio reflectix que el jutjat ha verificat la seua autenticitat i integritat abans d’incorporar-lo al procediment, amb la finalitat d’esclarir eventuals contradiccions o complementar testimoniatges previs.
Pradas es va sotmetre ahir a un acarament amb José Manuel Cuenca, que va ser cap de gabinet de Carlos Mazón. L’acarament és una diligència orientada a contrastar versions quan hi ha divergències rellevants entre declaracions, i el seu resultat pot influir en la valoració de la credibilitat dels intervinents.
En paral·lel, s’ha dictat una diligència d’ordenació que notifica l’acta d’acarament de l’àudio i cita per a un dia de febrer a cinc perjudicats perquè declaren. Estes compareixences permetran ampliar el relat de fets des de la perspectiva dels qui van patir directament les conseqüències de l’episodi, i aportar detalls sobre com es van viure els moments crítics i les seqüeles immediates, elements que poden resultar determinants per a la instrucció.
