La setmana passada es va presentar en la Casa de la Cultura de Sueca el llibre La metja del ulls, on es conta la història de Carmen Piera (1918-1976), una dona de les que deixen una marca indeleble al seu pas per la vida, tant en el seu poble, Sueca, com en l’àmbit professional, particularment com a metja oftalmòloga. Escrit per Rosa Roig, il·lustrat per Manola Roig i editat per Reclam Editorial. Carmen Piera va ser la suecana que trencà el sostre de vidre amb la seua visió de futur. Va ser la primera dona universitària de la seua ciutat i la primera oftalmòloga valenciana.
En una època en què molt poques dones aconseguien travessar les portes d’una universitat, Carmen Piera Cebrià no sols les va travessar, sinó que va obrir un camí per a les futures metges valencianes. Va nàixer en la capital de la Ribera Baixa en 1918, era filla d’una família humil i marcada des de xiqueta per la pèrdua de sa mare, va desafiar els límits del seu temps i el seu origen social per a convertir-se en la pionera universitària suecana i la primera metja del ulls titulada valenciana.
El seu camí no va ser fàcil i va haver d’enfrontar-se a prejuïns, reptes i moments difícils. Este llibre conta la història d’una dona extraordinària que, amb ulls plens d’il·lusió i un cor ple de determinació, va canviar la vida de moltes persones. Una biografia plena d’emoció, descobriments i, sobretot, una lliçó de coratge i perseverança per a tots els xiquets i xiquetes que somien en un futur sense límits.
Que una xica d’una família humil, i sense mare, des de menuda, com ella, aconseguira estudiar Medicina en els anys trenta-quaranta del segle passat diu molt a favor de son pare i dels germans, que l’ajudaren a estudiar. Ella va treballar a Sueca, Alzira, Cullera i Xàtiva i va prestar ajuda a l’Hospital de la Sang de Cullera, durant la Guerra Civil espanyola. L’esclat del conflicte bèl·lic va interrompre els seus estudis, que els va continuar en acabar la conflagració i posar-se a exercir la seua professió en 1944.
El seu prestigi ha fet que el centre de salut de Sueca duga el seu nom i que un retrat seu presidisca la façana del centre, obra de l’artista plàstica i coautora del llibre La metja dels ulls amb Manola Roig.
El seu camí no va ser fàcil i va haver d’enfrontar-se a prejudicis, reptes i moments difícils. Este llibre conta la història d’una dona extraordinària que, amb ulls plens d’il·lusió i un cor ple de determinació, va canviar la vida de moltes persones. Una biografia plena d’emoció, descobriments i, sobretot, una lliçó de coratge i perseverança per a tots els xiquets i xiquetes que somien en un futur sense límits.
Un element que cal destacar del títol és el femení metja, que dona valor literari a eixa forma, que és la que diem la immensa majoria de valencians i valencianes de manera natural i espontània, i que ara és perfectament normativa, arreplegada en el Diccionari normatiu valencià. Tenim últimament alguns títols de llibres o d’articles, amb paraules, expressions o formes usuals valencianes o catalanes perifèriques, bandejades dels registres formals per l’elitisme lingüístic per l’estigma de castellanismes, vulgarismes i altres -ismes negatius, com ara metja i la preposició en immediatament davant de topònim, com en Aura en Manhattan (Guillermo Colomer, Drassana).
Rosa Roig, amb la complicitat de Reclam, fa un autèntic exercici d’integració de veus, construccions o formes més usuals de la parla valenciana que alhora sumen o haurien de sumar al ric lèxic de tota la llengua. Fa un valencià comunicatiu i al mateix temps cult, amb els plurals hòmens i jóvens, el pronom vos davant de verb i el possessiu sa, ‘sa mare’, els demostratius este/esta, com diem la immensa majoria de valencianoparlants; la forma vullc, ‘vos vullc parlar’; les terminacions en -ix de la tercera conjugació, ‘seguix, existix’; la forma vore i altres veus pròpies del valencià marginades durant molt de temps dels registres formals.
Rosa Roig és autora de textos de creació literària com els contes fantàstics Animals de séquia, cartes, relats breus i prosa poètica, La dona que es rigué de Talleyrand, i dels poemaris Joc de dos i Viatge a Avinyó. Acaba de publicar Cada puntada, un mot, un poemari escrit a quatre mans amb Vicenta Llorca Climent. És autora d’articles de divulgació sobre figures històriques com Maria Ibars; Carmelina Sánchez-Cutillas; Pilar Monzó, sainetera; Maria Antònia Salvà, Maria de Montpeller, Maria de Castella. Autora també d’Isabel vol ser escriptora, biografia il•lustrada d’Isabel de Villena, l’escriptora més important del segle xv en la península Ibèrica.
Per la seua, Manola Roig és autora de les il•lustracions d’àlbums il•lustrats, infantils i juvenils Animals de Sèquia, Isabel vol ser escriptora, La Delicada de Gandia o Una Marjal de llegendes. Un dels últims treballs apareix en el llibre de poesia Cada puntada, un mot, publicat en març del 2025, faena en la qual l’artista usa el dibuix a tinta i el brodat per a expressar-se. Les obres de l’artista s’han vist en exposicions col•lectives realitzades en el territori nacional, Barcelona, Marín, Vigo i internacional, Brasil o Mèxic, per destacar-ne algunes.
