Un anglés, Henry Fink, es trasllada des de Bristol a València en 1852 per a participar en la instal·lació dels primers ferrocarrils valencians. En passar els anys, serà soci i cap d’una foneria important.
La novel·la La mort de l’anglés transcorre en 1868, en la València preindustrial i en la Russafa agrícola, i descriu les relacions complexes entre camp i ciutat, dones i hòmens, propietaris i empleats, agricultors i rendistes, polítics notables, nous burgesos i la gent corrent. També reflectix el control eclesiàstic de la societat i els inicis de la castellanització idiomàtica i la seua afectació en cada una de les capes socials. En eixe entorn, un succés imprevist alterarà la vida i el futur de tots els que envolten a Henry Fink. Novel·la amb personatges reals i de ficció en l’ambient social, polític i econòmic de la ciutat de València uns pocs mesos abans de la Gloriosa Revolució, en la qual les circumstàncies familiars dels Fink són fruit d’anys de busca de les escasses dades conservades.
“La mort de l’anglés”, com deia Ángeles Arazo, en una ressenya seua, quan aparegué la versió en castellà d’esta novel·la, “no pertany a la tradició detectivesca, que compta en l’actualitat amb un renàixer insospitat, sinó a un atractiu volum ambientat en la València preindustrial, en els anys en què la ciutat encara era agrícola, marcada per dos classes socials i les normes religioses imperants.
”L’autor, Enric Fink, atret pel succés d’un antecessor de la seua família, sempre volgué desvelar no sols el motiu de l’assassinat d’un membre de la nissaga Fink, sinó també la peripècia humana de l’arribada de la família a València per l’atracció de l’urbs hortolana.
”Tan fidel ha sigut l’autor a la nostra idiosincràsia que no ha oblidat ni oracions, festes, refranys i, fins i tot, receptes gastronòmiques ja perdudes. Les cites de carrers, tuguris i sendes, per a on resultava perillós transitar, s’encadenaven en l’àmbit rural.
”Fink ens brinda unes pàgines esplèndides sobre aquella Russafa hortolana a on els jornalers començaven a despertar-se de la letargia i a reivindicar un salari digne. Els altercats, el temor a ser despedits laboralment i la busca de treball en el camp o en el port ens tornen a una dura realitat.”
El model lingüístic emprat en este llibre,La mort de l’anglés, és el que s’inferix dels documents de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amb prioritat de les formes, expressions i veus genuïnes o més usuals de la parla valenciana. S’usen en este text els vocables este, i derivats, la forma vore i flexió,afonar, agarrar, agraïx, aixina, assentar-se (persona), disfrutar, existix, hòmens, jóvens, lo, periodiste, taxiste, tingam, pugam, vullc, vullga, la preposició a davant de complement directe nom de persona i davant de ser animat (pres com a llicència esta última situació); i preses com a vènia també estan la utilització deen davant de topònim, i com a preposició de companyia, instrument o mitjà en els diàlegs.
L’autor de La mort de l’anglés, Enric Fink (València, 1954) és llicenciat en Història Contemporània i ha desplegat la seua vida professional en el sector de les arts gràfiques, el llibre i l’edició. També ha sigut directiu de diverses entitats museístiques i bibliogràfiques. Ha escrit i publicat en l’editorial Tierra de Nadie els llibres La muerte del inglés, en 2018, La tía Annie, en 2019, Una pasión confusa, en 2019, i El buscador de palabras, en 2023.
La mort de l’anglés és, a més de la traducció en valencià de la versió en castellà, una revisió amb nous textos de la novel·la homònima de 2018.
