La Policia Nacional investiga noves filtracions de dades personals i sensibles que afecten el ministre de Transports, Óscar Puente, a directius de Renfe i Adif i a diversos presidents autonòmics. Els llistats, publicats en les últimes hores per presumptes hackers en xarxes socials i fòrums privats, exposen informació com a DNI, adreces o telèfons. Les perquisicions se centren en l’origen de la sostracció i en com s’ha produït la seua difusió coordinada. El cas torna a situar la ciberseguretat institucional en el centre del debat.
Fonts policials assenyalen que especialistes en ciberdelinqüència de la Comissaria General d’Informació han obert diligències. Tot apunta al fet que les dades van ser robades fa temps i que es reactiven de manera periòdica per a aprofitar el context. En esta ocasió, els autors tracten de vincular la seua publicació amb la tragèdia ferroviària de Adamuz, a Còrdova. Eixe aprofitament del moment amplifica l’impacte mediàtic i la pressió sobre els càrrecs assenyalats, a més d’augmentar el risc d’usos indeguts.
Dos fronts de filtració
Sota l’àlies ‘Vindex’, i segons va publicar ‘Vozpópuli’, un hacker ha difós en dos fases informació de caràcter personal del ministre Puente i d’altres alts càrrecs de Transports: el secretari d’Estat José Antonio Santano Clavero; el president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia; i el responsable d’Adif i Adif-Alta Velocitat, Luis Pedro Marco de la Penya. L’autor presenta la seua acció com a represàlia en considerar-los responsables del sinistre ferroviari. Este tipus de missatges busca legitimar l’exposició de dades malgrat que incrementa la possibilitat de suplantacions, fraus o assetjament dirigit.
En paral·lel, un altre usuari que firma com ‘Eurogosth’ ha compartit dades de responsables autonòmics. Entre els afectats figuren la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso; el president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla; el d’Aragó, Jorge Azcón; el de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco; i el president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca. També apareixen referències a la presidenta en funcions d’Extremadura, María Guardiola; a la de Navarra, María Chivite; i al lehendakari, Imanol Pradales, entre altres. La verificació de l’abast real d’eixes bases i la seua actualització efectiva formen part de les perquisicions.
Antecedents i vies de difusió
Les fonts consultades recalquen que és habitual que estos grups, en la seua majoria jóvens, intercanvien bases de dades piratejades en canals de Telegram. Al setembre ja van circular llistats que afectaven el president Pedro Sánchez, a ministres com Margarita Robles o José Manuel Albares i a altres càrrecs de l’Executiu o membres del CNI. El juliol passat, la Policia Nacional va detindre a Las Palmas a dos jóvens per la seua presumpta participació en una acció similar que va traure a la llum domicilis, telèfons, números de DNI i correus electrònics de responsables públics i militants socialistes, així com d’implicats en el cas Koldo.
Amb el cas actual, els investigadors tracten de traçar la cadena de custòdia dels fitxers filtrats, identificar als qui els compartixen i delimitar quan, on i com es va obtindre la informació. També analitzen l’impacte per a les persones afectades a fi de minimitzar conseqüències immediates, com el contacte no desitjat o intents de frau. La investigació continua oberta i no es descarten noves publicacions, un escenari freqüent quan conjunts de dades antigues es fragmenten i circulen per diferents canals.
