La citricultura alacantina afronta una campanya 2025/26 marcada per un minvament del 15,2% respecte a l’anterior, la qual cosa situa a la província al capdavant del descens nacional. En el conjunt del país la collita prevista cau un 10,8%, el nivell més baix en 16 anys, un context que anticipa menor oferta i una planificació comercial més ajustada.
La retallada local amplifica la tendència estatal: menys fruita disponible obligarà a ordenar la recol·lecció i a prioritzar mercats, amb especial atenció a l’equilibri entre el destí en fresc i la indústria de transformació.
Causes de l’enfonsament
Les restriccions de reg aplicades per la Confederació Hidrogràfica del Segura han sigut determinants: fins a un 57% des de l’inici de l’any hidrològic fins a abril i un 33% entre abril i setembre. Amb menys dotació, els arbres reduïxen el seu vigor, es limiten les brotades i es condiciona la floració que sosté la collita de 2025, de manera que el potencial productiu cau de forma generalitzada.
A això se suma la incidència del trips de Sud-àfrica, amb Alacant com a ‘zona zero’. Esta plaga va impedir els brots d’estiu i va derivar en una floració molt feble en 2025. L’escassa pluviometria de l’anterior any hidrològic, agreujada per la retallada al regadiu, ha intensificat el problema, reduint el quallat i el nombre de fruits per arbre. En moltes explotacions, la prioritat ha sigut mantindre l’estat sanitari de l’arbratge per damunt de la càrrega de fruita, la qual cosa es traduïx en menors volums.
Impacte en la llima i la mandarina
La caiguda total del 15,2% colpeja amb especial força a la llima, que retrocedix un 21,9% a causa de les seues majors necessitats d’aigua no satisfetes. La mandarina és el segon cítric més afectat, amb un descens del 16,5%, la qual cosa obligarà a ajustar calendaris de tall i vendes per a evitar tensions d’oferta.
Les previsions nacionals per a 2025/26 estimen 866.654 tones de llima, un volum inferior a la demanda projectada per a 2026 i que podria comprometre el proveïment, sobretot en la indústria de transformació. En paral·lel, s’espera una qualitat significativament superior de la llima, la qual cosa permetrà un major aprofitament en el mercat en fresc i una reducció de minvaments en classificació.
Este escenari apunta al fet que el subministrament per a consum directe quede raonablement cobert, mentres que el sector industrial de sucs i derivats afronta incertesa per un possible dèficit de matèria primera, en un context internacional de forta demanda de suc que reforça la competència pel fruit disponible.
Quant a preus en origen, es planteja que les cotitzacions de la llima haurien de situar-se almenys un 50% per damunt de la campanya anterior per a cobrir l’increment de costos associat a la menor producció. La recomanació al productor és defendre preus concordes al rendiment per hectàrea i a la qualitat d’esta collita, evitant prendre com a referència el preu per quilo de l’any passat en un escenari clarament distint.
El sector reclama, a més, mesures de suport enfront de la falta d’aigua i a l’actual mapa geopolític, un control de plagues més eficient i el respecte al dret a l’aigua per a assegurar la sostenibilitat del regadiu. Les decisions de les administracions i de la cadena en les pròximes setmanes seran claus per a equilibrar el destí de la fruita entre fresc i indústria i sostindre la competitivitat dels productors alacantins.