La producció de formigó es dispara en la Comunitat Valenciana per la reconstrucció postdana

La producció de formigó preparat en la Comunitat Valenciana va augmentar un 20,9% en 2025 respecte a l’any anterior, un ritme que pràcticament duplica la mitjana nacional, situada en el 10,1%. Este fort creixement s’explica principalment per l’elevada demanda de materials per a obra pública destinada a la reconstrucció postdana, que ha generat un volum excepcional de comandes en un temps relativament curt.

A més de l’activitat de reconstrucció, han contribuït de manera decisiva l’avanç de diversos projectes d’infraestructures i el dinamisme de l’edificació. Estos tres factors combinats han creat un entorn molt favorable per al sector del formigó preparat, que ha vist com s’encadenaven noves adjudicacions i ampliacions d’obres ja previstes, mantenint les plantes a un alt nivell d’activitat.

Perspectives per a 2026

Les previsions per a enguany apunten al fet que l’activitat es mantindrà en nivells elevats. La continuïtat dels projectes d’infraestructures ja en marxa i la necessitat de continuar invertint en reconstrucció i instal·lacions públiques permeten anticipar un escenari d’estabilitat per al sector. Això implica que la demanda de formigó preparat no sols es mantindria, sinó que podria consolidar els increments registrats durant 2025.

Segons la patronal del sector, el comportament de la Comunitat Valenciana posa en relleu el potencial que té esta indústria quan coincidixen una forta inversió pública i la urgència per executar obres. La combinació de fons destinats a reconstrucció i de projectes d’infraestructures pendents de desenrotllament ha generat una cartera de treball àmplia i continuada, que es traduïx en més producció i en un ús intensiu de les plantes de formigó.

Al mateix temps, l’evolució del mercat deixa al descobert alguns dels principals reptes que condicionen el desenrotllament del sector. Entre ells destaca la falta de mà d’obra especialitzada, que dificulta respondre amb rapidesa als pics de demanda, i els ritmes d’execució de les obres, que no sempre permeten traslladar de manera plena la demanda prevista a la producció real. Estes limitacions poden provocar colls de botella, amb obres que avancen més a poc a poc del programat i una utilització desigual de la capacitat instal·lada.

En 2025, la producció de formigó preparat en la Comunitat Valenciana va aconseguir els 3,43 milions de metres cúbics. L’últim trimestre va ser especialment intens, amb un creixement del 27,3% respecte al mateix període de l’any anterior, impulsat en gran manera per l’activitat vinculada a la reconstrucció. Este repunt final va contribuir de manera notable al balanç anual, consolidant el fort increment del conjunt de l’exercici.

Per províncies, València va concentrar el major volum de producció, amb 1,83 milions de metres cúbics i un creixement del 32%. Esta elevada xifra reflectix la concentració de grans projectes i d’actuacions de reconstrucció en el seu territori, que han requerit un subministrament constant de formigó preparat. Alacant va registrar 1,16 milions de metres cúbics i un increment del 5,2%, un avanç més moderat però que també respon a la combinació d’obra pública i activitat edificadora.

Castelló, per part seua, va produir una mica menys de mig milió de metres cúbics de formigó preparat i va registrar un creixement del 26,2%. Encara que el seu volum absolut és menor, la taxa d’augment mostra que la província també es va veure molt beneficiada per la demanda associada a la reconstrucció i a projectes d’infraestructures. En conjunt, la distribució provincial posa de manifest que l’impuls de l’obra pública postdana ha tingut impacte en tota la Comunitat Valenciana, amb especial intensitat en les zones amb major concentració de projectes i població.

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Sis mesos de presó per a un jove per agredir sexualment a una menor a Alacant

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a sis mesos de presó a un jove de 23 anys per agredir sexualment a una menor de 16 anys, parent seua, en la vivenda familiar. La sentència inclou a més orde d'allunyament, llibertat vigilada i inhabilitació per a treballar amb menors.

Pérez Llorca analitza amb el grup Forts els seus plans d’inversió en la Comunitat Valenciana

Juanfran Pérez Llorca es reunix amb la cúpula del grup Forts per a revisar la seua presència en la Comunitat Valenciana i abordar els seus plans d'inversió i creixement.

Labora llança ajudes als ajuntaments per a contractar aturades majors de 45 anys

Labora posarà en marxa una nova convocatòria d'ajudes dirigida a ajuntaments per a contractar dones desocupades, amb prioritat per a majors de 45 anys, i reforçar així la seua ocupabilitat i retorn al mercat laboral.

Pérez Llorca analitza amb el grup Forts la seua activitat i inversions en la Comunitat Valenciana

Juanfran Pérez Llorca s'ha reunit amb la cúpula del grup Forts per a revisar la seua presència en la Comunitat Valenciana i abordar els seus plans de futur i inversions.

Benidorm estrena un quadre de comandament per a controlar l’impacte ambiental del turisme

Benidorm llança un projecte pilot que crea un quadre de comandament digital per a mesurar i comparar l'impacte ambiental del sector hoteler, amb la finalitat d'impulsar un turisme més sostenible.

Els veïns de Tabarca fan el primer pas perquè l’illa siga entitat local menor

L'Associació de Veïns de Tabarca Illa Plana ha iniciat els tràmits perquè l'illa es constituïsca en entitat local menor i guanye autonomia respecte a l'Ajuntament d'Alacant.

Torrent i la Generalitat forcen una reunió amb la CHJ per a salvar l’aqüeducte Els Arquets de Baix

Torrent i la Generalitat han sol·licitat una reunió amb la CHJ per a defendre la reconstrucció de l'aqüeducte Els Arquets de Baix, arrasat per la dana, amb nous arguments tècnics i patrimonials.

La Generalitat estrena la nova planta de residus de Villena després d’una inversió de 12 milions

La Generalitat ha posat en marxa la renovada planta de tractament de residus de Villena, modernitzada i automatitzada després d'una inversió de més de 12 milions i preparada per a reduir al màxim les deixalles que acaben en abocador.