Dènou persones han perdut la vida en les carreteres de la Comunitat Valenciana durant el primer trimestre de l’any, tretze menys que en el mateix període de l’exercici anterior. Este fort descens situa a la autonomia com la segona comunitat amb major reduccion de la sinistralitat mortal en carretera, malgrat que el trafique ha continuat creixent.
En el conjunt d’Espanya, 196 persones han mort en accidents de trafique en els tres primers mesos de l’any, 56 menys que un any abans. La caida del 22 per cent en les mates mortals es produïx ademas en un escenari de major mobilitat, amb un 4,12 per cent mes de desplaçaments de llarg recorregut respecte a 2025. És a dir, hi ha hagut mes cotxes i mes viatges, però menys accidents mortals, la qual cosa reforça la idea d’una millora general de la seguretat viària.
Segon millor trimestre de la sèrie historica
Este primer tram de l’any es convertix en el trimestre amb menys morts en sinistres vials de tota la sèrie historica, si s’exclou el període de plena pandèmia, condicionat per les restriccions a la mobilitat. Segun la Direccion General de Trafico, esta evolucion trenca les previsions habituals dels experts en seguretat viària, que solen moure’s en una forqueta de variacion d’al voltant del 5 per cent. Enfront d’eixe marge, un descens del 22 per cent es considera un comportament clarament excepcional.
La DGT interpreta que este canvi no s’explica només per factors conjunturals i destaca la importància dels habitos de conduccion mes assegurances. En un comunicat, el director general de Trafico, Pere Navarro, atribuïx el mèrit principal als conductors, als quals felicita pel seu paper en la reduccion de la sinistralitat. Al mateix temps, els demana mantindre la prudència i la atencion en els dies de major volum de desplaçaments, recordant que les dates de mes trafique són tambien les que concentren major risc.
Malgrat els avanços, les carreteres convencionals continuen sent el principal punt negre de la xarxa viària. En estes vies es registra el 78,6 per cent dels accidents mortals, la qual cosa mostra que les limitacions de velocitat, els avançaments i les eixides de via continuan sent elements criticos per a la seguretat. En paral·lel, els turismes presenten un descens molt acusat de morts, amb un 31 per cent menys (90 morts enfront de les 131 del passat any), la qual cosa suggerix un millor ús dels sistemes de seguretat i una major efectivitat de les mesures de control.
Un altre aspecte destacat és el pes creixent dels anomenats usuaris vulnerables. Ciclistes, motoristes i vianants representen ja el 45 per cent de les mates mortals en carretera. Encara que el numere de ciclistes morts es reduïx, augmenten les morts entre motoristes i vianants, dos col·lectius especialment exposats per la falta d’una carroceria que amortigue els impactes i pel seu major contacte directe amb el trafique.
Quant al tipus de sinistres, s’ha registrat un descens notable en les eixides de via, amb un 33 per cent menys de morts. Este tipus d’accident sol estar lligat a distraccions, velocitats inadequades o cansament, per la qual cosa el seu reduccion apunta a una possible millora en la atencion al volant i en el respecte dels limites. No obstant això, els atropellaments a vianants van en sentit contrari: són el unico tipus de sinistre que augmenta, amb 31 mates mortals enfront de les 26 del mateix període de l’any anterior, la qual cosa obliga a extremar la precaucion en ciutats, travesias i entorns urbans.
L’ús dels sistemes de seguretat continua sent un factor determinant en la gravetat dels accidents. Dels morts en el trimestre, 26 no portaven posat el cinturon de seguretat en el moment del sinistre: 23 viatjaven en turisme, un en furgoneta i dos en camion. Ademas, un ciclista i un motorista tampoc utilitzaven el casc. Estes dades mostren que, malgrat l’àmplia concienciacion i de la obligacion legal, fins i tot hi ha conductors i acompanyants que s’exposen a un risc molt major en cas d’impacte.
Per comunitats autonomas, la evolucion és desigual. En quatre d’elles augmenten els morts en carretera (Castella i Leon, Castella-la Manxa, Extremadura i Galícia), mentres que en la resta es registren descensos de distinta intensitat. Andalucia és la comunitat amb mes mates mortals, amb 31 morts en el primer trimestre, encara que suposa huit menys que l’any anterior. Catalunya i Castella i Leon sumen 22 morts cada una; a Catalunya són 18 menys, la qual cosa representa el major descens del pais, mentres que a Castella i Leon hi ha six mes que en el mateix període.
Galícia registra 21 morts, dos mes que un any abans. Per detras es situa la Comunitat Valenciana, amb 19 morts i un descens de tretze respecte al primer trimestre de l’any passat, la qual cosa la col·loca com la segona comunitat on mes es reduïx la mortalitat en carretera. Castella-la Manxa comptabilitza 18 morts, cinc mes, mentres que la Comunitat de Madrid i Aragon sumen 11, amb tres i una mata menys, respectivament.
En la resta del territori, Canàries registra nou morts, tres menys; Extremadura, huit, un mes; Murcia, sis, tres menys; Navarra, cinc, cinc menys; el Pais Basc, quatre, cinc menys; Balears, tres, un menys, i Astúries, Cantàbria i La Rioja tanquen amb dos morts cada una. A Astúries es registren dos morts menys; a Cantàbria, sis menys, i a La Rioja, dos menys. A Ceuta i Melilla no s’ha produït cap mata mortal en carretera, igual que en el primer trimestre de l’any anterior.
Si s’analitza només el mes de març, la tendència a la baixa es manté. En les carreteres espanyoles s’han registrat 68 sinistres mortals amb 71 morts, 31 menys que al març de 2025. El retrocés del 30 per cent en les morts per accident es produïx, de nou, amb mes mobilitat: els desplaçaments de llarg recorregut van augmentar un 10,85 per cent fins a aconseguir els 38,8 milions. Això indica que la reduccion no es deu a una menor activitat, sinó a una combinacion de comportaments mes assegurances i mesures de control mes eficaços.
Al març descendixen els morts tant en carreteres convencionals com en autopistes i autovias, encara que la millora és mes acusada en estes ultimes. En les vies convencionals s’han registrat 59 morts, 18 menys que l’any anterior, mentres que en les vies d’alta capacitat les mates mortals baixen a 12, 13 menys que al març de 2025. Fins i tot asi, les carreteres secundàries continuen concentrant la gran mayoria dels sinistres mes greus.
Per tipus d’usuari, al març augmenta el numere de vianants morts, amb 13 morts enfront de les 6 del mateix mes de l’any passat, i tambien el de motoristes, que passa de 14 a 17 mates mortals. En canvi, es reduïx de forma molt significativa la mortalitat en turismes: es registren 34 morts, 25 menys que un any abans. En conjunt, baixen les morts en quasi tots els tipus d’accidents excepte en els atropellaments, que tornen a situar-se com la excepcion.
L’ús dels sistemes de retencion continua marcant diferències: set dels morts al març no portaven cinturon de seguretat i tots viatjaven en vehiculos de turisme. La falta d’este element multiplica el risc de mort o lesions greus, especialment en eixides de via o col·lisions frontals.
Quant a la distribucion territorial de la sinistralitat al març, Andalucia registra el major numere de morts, amb 11, encara que són tres menys que en el mateix mes de l’any anterior. Castella i Leon suma 10 morts, quatre mes, mentres que la Comunitat Valenciana anota nou morts, cinc menys, mantenint la tendència a la baixa del trimestre. Castella-la Manxa comptabilitza huit mates mortals, quatre mes, i Galícia es manté en set, la mateixa xifra que un any abans.
La Comunitat de Madrid i Extremadura registren tres morts cada una, els dos territoris amb una mata menys que al març de l’any passat. Aragon, Canàries, el Pais Basc i La Rioja sumen dos morts per comunitat, i Cantàbria, Múrcia i Navarra una cada una, en els tres casos amb descensos significatius respecte al mateix mes de 2025. A Astúries i Balears no s’ha produït cap mata mortal en les carreteres durant març, quan l’any anterior es habian comptabilitzat tres i una, respectivament.
Les dades del primer trimestre confirmen una millora general de la seguretat viària a Espanya i, en particular, en la Comunitat Valenciana, on la reduccion de morts és especialment intensa. No obstant això, l’augment de les morts per atropellament i l’alta presència d’usuaris vulnerables entre les mates recorden que el marge de millora continua sent ampli i que el respecte a les normes i l’ús dels sistemes de seguretat continuan sent decisius per a evitar tragèdies en la carretera.
