L’Audiència de València ha estimat el recurs de l’ex secretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso en la causa sobre la DANA i ha ordenat a la jutgessa de Catarroja investigar la traçabilitat de l’oferiment d’agents mediambientals realitzat per la Conselleria de Medi Ambient el dia de les riuades. L’objectiu és aclarir si eixa comunicació va arribar efectivament a Emergències, quan es va obrir i qui va tindre coneixement real del seu contingut.
Què ordena l’Audiència
En un acte difós pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, els magistrats de la Secció Segona han corregit a la instructora i li han ordenat que oficie a la direcció de tecnologies de la Generalitat perquè informe sobre el desenrotllament de la comunicació remesa per la Conselleria de Medi Ambient. Els jutges compartixen el criteri del Ministeri Fiscal i consideren esta diligència útil i pertinent, per la qual cosa estimen el recurs i deixen sense efecte l’acte anterior, ordenant practicar l’ofici en els termes sol·licitats per la part apel·lant.
La traçabilitat, en este context, implica reconstruir el rastre del missatge: quan es va enviar, a quina bústia va arribar, a quina hora es va registrar, quan es va obrir, si es van reexpedir còpies i a quins destinataris. Eixe seguiment tècnic és clau per al dret de defensa i per a delimitar responsabilitats sobre la gestió de l’emergència, perquè determina el moment en què un càrrec públic va poder conéixer un oferiment operatiu. El propi acte subratlla esta necessitat: ‘Sembla evident en honor del dret de defensa d’Emilio Argüeso l’interés a intentar acreditar este últim de manera objectiva i indubtable si durant el 29 d’octubre de 2024 se li va notificar personalment l’oferiment dels agents mediambientals efectuat des de la Direcció General de Medi Natural i Animal’.
La posició de la defensa i els testimoniatges
La defensa d’Argüeso va sol·licitar verificar si el 29-O es va recepcionar en l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències la fulla de comunicació emesa per Medi Ambient, concretar qui la va rebre i va accedir a ella i si va ser reexpedida. Sosté, a més, que l’ex alt càrrec no va tindre notícia d’eixe oferiment en la vesprada del 29 d’octubre de 2024.
Després de denegar inicialment estes diligències, la instructora va rebre la declaració testifical de la cap del servici de Coordinació d’Emergències i del director general de Medi natural i Animal. Segons destaca la Secció Segona, els dos van discrepar sobre la data d’obertura de la comunicació en l’AVSRE i cap va poder precisar eixe extrem; únicament es va apuntar el seu registre el dia 29 a les 12.25 hores. Els magistrats admeten que l’hora de recepció d’un missatge telemàtic no té per què coincidir amb la seua obertura i, per tant, amb el coneixement efectiu del seu contingut, d’ací ve que ordenen indagar sobre estos aspectes.
La diligència acordada permetrà encaixar amb major precisió la cronologia d’aquella jornada de riuades, distingint entre registre formal i lectura efectiva. Amb això, el jutjat podrà establir qui va estar en posició d’actuar a partir de l’oferiment i en quin moment concret, una dada que incidix en la valoració de les decisions adoptades eixe dia. L’orde no prejutja el fons de l’assumpte, però perseguix buidar si l’investigat va ser notificat personalment i a quina hora, extrems que condicionen el relat fàctic de la causa.
