L’Elx va prolongar el seu gran inici de curs en el seu retorn a Primera amb una victòria treballada davant un Celta pla en atac. El 2-1 en el Martínez Valero reforça la condició d’invicte de l’equip il·licità i agreuja la ratxa negativa del conjunt vigués, encara sense conéixer el triomf en la temporada.
El partit va nàixer a tota velocitat, sense pausa en la medul·lar i amb els dos equips buscant castigar l’esquena del rival. El primer avís va ser visitant: una passada profunda de Mingueza va deixar només a Román, però el migcampista va creuar en excés amb tot a favor davant Dituro, que tornava a l’onze després de dos jornades. L’Elx va respondre amb la conducció de Febas i l’altura dels seus carrilers, arma amb la qual va aconseguir escapar de la pressió i acostar centres perillosos a l’àrea de Radu. Rafa Mir va fregar el gol en dos ocasions abans que, en el 17, André da Silva espentara a la xarxa una assistència temperada de l’incombustible Josan per al 1-0.
L’avantatge va durar poc. Cinc minuts després, un error en l’eixida de pilota del quadre local va obrir una finestra que Borja Iglesias va aprofitar amb un tret ajustat per a firmar l’empat. Lluny de descompondre’s, l’Elx va reprendre el comandament al ritme de Febas, que va tornar a filtrar una ocasió que Da Silva no va encertar a convertir. L’intercanvi es va mantindre fins al descans: Radu va volar per a traure de l’esquadra una cabotada del davanter il·licità i Bryan Zaragoza va replicar amb un tir al lateral de la xarxa després d’una altra pèrdua en camp propi de l’Elx.
Colp després del descans
L’intermedi va portar canvis en el Celta, que va rellevar a Mingueza i Ilaix Moriba per Rueda i Javi Rodríguez. La maniobra va tindre un efecte clar: el conjunt vigués va fer un pas arrere, es va protegir prop de la seua àrea i va concedir la pilota. Elx va acceptar el repte de mastegar cada jugada i assentar-se en camp rival, circulant amb més paciència per a trobar el lloc.
El premi va poder arribar prompte amb una acció revisada pel VAR que va assenyalar mà de Carlos Domínguez. Rafa Mir, en ratxa, va assumir la responsabilitat, però Radu va endevinar la seua intenció i va detindre la pena màxima amb una estirada decisiva. La fallada no va alterar el pla il·licità: l’equip de Sarabia va carregar amb criteri per fora, va alternar centres laterals i canvis d’orientació i va accelerar el ritme quan trobava avantatge numèric.
El moviment de peces des de la banqueta va afegir centímetres i rematada. L’entrada d’Álvaro Rodríguez va oferir un perfil d’àrea que Celta va patir en defensa: en el seu primer intent, va cabotejar a boca de canó i una altra vegada va emergir un Radu superb per a negar el gol. No obstant això, l’onada local ja era sostinguda. En el 68, un tret d’Álvaro Rodríguez va deixar un rebutge que John Chetauya, atent i amb un punt de fortuna, va convertir en el 2-1.
Amb el marcador a favor, l’Elx va gestionar amb ofici. El Celta va buscar una reacció amb l’entrada de Iago Aspas, però l’equip gallec, cada vegada menys precís i fatigat, no va trobar línies de passada ni va guanyar dols en camp contrari. El bloc il·licità, refrescat amb els canvis, va refredar la trobada amb possessions més llargues i va tancar espais per a protegir un botí que, per futbol i ocasions, va semblar merescut. La vesprada, amb 26.708 espectadors, va incloure un sentit minut de silenci per la defunció de Manuel Abellot, ex utillero del club.
Giráldez assumix la inferioritat
Al final del xoc, Claudio Giráldez va ser clar: el seu Celta va ser inferior durant tot el partit i el triomf de l’Elx va ser just. El tècnic va admetre que l’equip encadena dos actuacions molt dolentes, que no se sent còmode sobre la gespa i que va faltar agressivitat per a guanyar dols i claredat amb la pilota. Va assenyalar que la calor va pesar, però va refusar excuses, es va responsabilitzar del moment i va demanar elevar el nivell per a canviar una dinàmica en la qual, va dir, res ix bé.
Més enllà del marcador, la trobada va deixar lectures tàctiques nítides. Quan el Celta es va protegir prop de la seua àrea, l’Elx va saber variar el seu registre: de la verticalitat inicial va passar a atacs més llargs, va utilitzar les bandes per a estirar al rival i va trobar el partit en segones jugades i centres. El creixement de Febas en la direcció i la insistència per fora expliquen un triomf que consolida als il·licitans entre els millors per mèrits propis i alimenta la confiança en el seu pla de joc l’any del retorn a l’elit.