En la comissió d’investigació de Les Corts sobre la dana del 29 d’octubre de 2024, representants de les primeres associacions de víctimes i damnificats han lamentat que la falta d’avisos adequats i la descoordinació política han agreujat la tragèdia, que ha deixat 230 víctimes a la província de València. Han reclamat mesures per a evitar que un episodi similar torne a causar un mal tan elevat.
Falta d’avisos i resposta
La coordinadora en la Comunitat Valenciana de l’Associació SOS Desapareguts, Sonia Fuster, ha descrit el dol obert de les famílies, que continuen ‘plorant llàgrimes de fang’ i reconstruint la seua vida entre absències irreparables. Ha subratllat que, a més del dolor, moltes han quedat en situació de vulnerabilitat després de perdre figures essencials per a la sustentació quotidiana i la conciliació.
Al seu juí, no ha sigut una excusa que la dana fora un fenomen sense precedents recents. ‘Va fallar la capacitat de laminació, la coordinació, el desplegament logístic, la governança i sobretot els avisos i el temps de resposta’. ‘Si tot falla al mateix temps, ningú pot afirmar que tot es va fer bé’, ha assenyalat. Ha demanat revisar l’ocorregut per a corregir procediments i actuar amb rapidesa la pròxima vegada, insistint que no busquen culpables sinó responsabilitats efectives.
El president de l’Associació de Damnificats per la Dana d’Alfafar-Horta Sud, Alejandro Carabal, ha considerat ‘#greu‘ que hi haguera ‘tres o quatre dies sense que cap administració es fera càrrec d’assistir als qui es van quedar sense res’. Ha advertit que, si ‘van poder entrar els lladres des del primer moment, o adolescents amb botelles d’aigua, compreses o roba interior, hauria d’haver arribat el personal d’emergència’. També s’ha preguntat: ‘Hi ha hagut almenys dos casos de persones vives que van passar tres dies a l’interior dels cotxes. Hi ha hagut omissió del deure de socors o no?’.
Carabal ha afegit que la seua associació ha sigut rebuda primer a Brussel·les que en Les Corts, i ha defés que la justícia i la veritat han de ser el principal element reparador per a unes famílies que no poden tancar un dol normal i encaixen notícies noves diàriament. ‘Els diners ve bé, però la dignitat està per davant, i seguim sense saber el que es va fer o no es va fer, i m’és igual on estiguera cada un aquella vesprada’, ha dit. També ha retret que ‘no haja acudit al jutjat a declarar de manera voluntària qui diu tindre la consciència tranquil·la’, en referència al expresident Carlos Mazón.
Sobre el sistema És_Alert, ha insistit que ‘salva vides, funciona, però cal tindre clar el missatge i no perdre el temps’. Ha explicat que aquella nit l’avís va arribar ‘amb tot ja inundat’, la qual cosa va portar a pensar que venia més aigua i va elevar la tensió. Per a les associacions, això ha demostrat que tan important com emetre l’alerta és el moment en què es llança i la claredat del contingut, perquè condiciona la reacció de la població.
Retrets polítics i debat en la comissió
També ha intervingut en la comissió la presidenta de l’Associació Liberum, Concha Cuevas, personada com a acusació popular en la causa penal sobre la gestió de la dana. En la seua compareixença ha llançat diverses hipòtesis sobre la riuada del 29-O, com que ‘les víctimes reals no es corresponen amb les identificades’, la possible existència de morts arrossegats que no han sigut comptabilitzats i que ‘no arriben a trobar-se’, o que ‘els veïns diuen que les persones que van aparéixer mortes en els seus cotxes van ser comptabilitzades com a víctimes d’accidents de trànsit’.
A més, ha advertit que ‘uns 4 milions de telèfons android, els més antics, no reben els missatges És_Alert’, i que estos terminals ‘són sobretot de gent gran’. Estes afirmacions, així com la seua presència en la comissió, han sigut retretes per PSPV-PSOE i Compromís, que han qüestionat l’encaix de tals plantejaments en un treball centrat en aclarir la gestió i fixar responsabilitats.
En conjunt, les associacions han insistit que ‘no pot tornar a ocórrer’ i en la necessitat de plans d’emergència que la ciutadania conega, una coordinació real entre administracions i avisos clars i a temps. Han reclamat una cadena de comandament definida i protocols d’actuació que eviten buits de resposta, amb l’objectiu que la comissió derive en millores tangibles abans de la pròxima emergència.
