L’ex secretari autonòmic de Presidència, Cayetano García, ha negat davant la jutgessa que investiga la gestió de la DANA de 2024 haver informat el llavors president de la Generalitat, Carlos Mazón, de la consulta elevada per la consellera d’Interior, Salomé Pradas, sobre la possibilitat de decretar un confinament per les riuades.
Segons fonts coneixedores de la seua declaració com a testimoni, García ha assegurat que no va comentar amb Mazón el suggeriment de Pradas, que no coneixia la seua postura i que la consellera no li va traslladar llavors si havia intentat contactar amb el president. Aquell dia, no obstant això, Pradas va tractar sense èxit de parlar amb Mazón abans de recórrer a ell, un extrem que, d’acord amb l’ex alt càrrec, no va formar part de la seua conversa.
La vesprada del 29 d’octubre de 2024, Pradas va cridar a García a les 19.36 i a les 19.43. En la primera comunicació li va exposar la possibilitat que col·lapsara la presa de Forata i que s’estudiava el confinament de tota la província de València; en la segona va insistir en eixa idea. García ha explicat que, en les dos ocasions, li va instar a elevar la qüestió a l’Advocacia de la Generalitat per a disposar d’un criteri jurídic clar.
L’ex secretari de Presidència ha afegit que era reticent a una mesura de confinament general perquè implicaria limitar drets fonamentals i perquè hi havia àrees del territori que no estaven afectades pel risc derivat de la presa. En este marc, ha sostingut, la proporcionalitat i l’ajust territorial resultaven determinants per a qualsevol decisió excepcional.
Després d’eixes converses, García ha assenyalat que es va posar en contacte amb el Diari Oficial de la Generalitat (DOGV) perquè estiguera preparat per si finalment calia publicar una resolució de confinament. Es va tractar, segons la seua versió, d’un moviment preventiu per a guanyar temps davant un escenari canviant.
Cadena de decisions sota pressió
Un mes després dels fets, la jutgessa va sol·licitar a l’Advocacia de la Generalitat un informe sobre possibles consultes, verbals o escrites, realitzades per alts càrrecs durant l’episodi d’inundacions i barrancadas del 29 d’octubre de 2024, que va deixar 230 víctimes mortals a la província de València. El document ja incorporat a la causa assenyala que no consten consultes per escrit de Justícia, Medi Ambient o Presidència, encara que eixa vesprada sí que es van rebre diverses trucades telefòniques breus.
Entre elles, la del llavors subsecretari de Justícia i Interior, Ricardo García, qui va preguntar a l’advocat coordinador de la seua àrea si un eventual confinament tindria suport jurídic. La resposta va ser afirmativa i es van indicar els preceptes en els quals podria fonamentar-se, per la qual cosa l’Advocacia va avalar la viabilitat legal d’eixa mesura. També figuren les comunicacions del mateix Cayetano García amb l’advocat general de la Generalitat, a qui va avisar que la consellera podria requerir un informe si fora necessari dictar alguna resolució relacionada amb un confinament.
Després d’eixes crides, l’Advocacia no va rebre cap petició d’informe ni sol·licitud addicional, ni verbal ni per escrit. D’eixe mode, la possibilitat d’un confinament va quedar en el pla exploratori i no es va formalitzar, malgrat la preparació del DOGV per a una eventual publicació.
Abast i context de la DANA
La magnitud del temporal i l’amenaça sobre la presa de Forata expliquen que es valorara una restricció de moviments d’abast provincial, una mesura extraordinària que exigix motivació i cobertura legal específiques. Al mateix temps, l’existència de zones no afectades feia necessari ponderar un abordatge selectiu, coherent amb el principi de proporcionalitat citat per García.
El propi ex secretari ha subratllat que no era habitual rebre crides dels qui no aconseguien contactar amb el president, la qual cosa il·lustra la tensió operativa d’aquella vesprada. La preferència per consultes telefòniques, i no per escrit, apunta a més a la urgència amb la qual es van prendre decisions preliminars, un extrem que ara s’examina en seu judicial per a delimitar com es van adoptar les decisions i qui va ser informat a cada moment.
