BRUSSEL·LES, 17 (EUROPA PRESS)
Els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea es reunixen este dilluns a Brussel·les amb l’objectiu de pactar la nova cúpula de les institucions de la Unió Europea, un acord que s’esperava per a final de mes però que podria donar-se ja en aquesta cita si es complixen les travesses que donen per segur que la conservadora Ursula Von der Leyen seguirà al capdavant de la Comissió Europea a canvi que el Consell Europeu ho assumisca l’exprimer ministre portugués António Costa, socialista, i que l’encara primera ministra d’Estònia, la liberal Kaja Kallas, prenga el relleu de Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea.
Es tracta d’un sopar informal de líders pel que formalment no es podrà adoptar una decisió definitiva, però sí pot donar-se l’acord polític que confirme el repartiment d’alts càrrecs si els mandataris tanquen un disseny que respecte els complexos equilibris ideològic, geogràfic i de gènere, entre altres, que s’exigeixen.
La discussió arriba oberta a la cita del dilluns perquè, segons diversos alts diplomàtics, s’han evitat negociacions en fòrums com el recent G7 on només alguns membres estaven representats perquè, diuen les fonts, experiències anteriors han mostrat que qualsevol opció que es discutisca prèviament, sense tots els implicats en la taula, “dificulta més” que aplana les possibilitats d’acord.
En tot cas, es dona per fet que hi ha hagut contactes entre capitals per a intercanviar impressions i marcar prioritats i el que els governs de dos dels candidats -portuguès i estonés– hagen mostrat públicament la seua aposta apunta a l’avançat de l’acord, ja que són moviments que en el passat s’han realitzat de forma més discreta.
Per a completar l’arquitectura, els líders també inclouran en l’acord la presidència del Parlamento Europeu, que s’espera mantinga la ‘popular’ Roberta Metsola en la primera mitat de la legislatura, encara que la potestat del seu nomenament recau en el ple de l’Eurocambra que sotmetrà la candidatura a votació el 16 de juliol a Estrasburg (França).
La resta de noms, els de les presidències de la Comissió Europea i del Consell Europeu així com el d’Alt Representant de la UE, la seua designació és prerrogativa dels Vint-i-set i necessita d’una majoria qualificada al Consell per a la seua adopció, la qual cosa reduïx la capacitat de veto de governs ultraconservadors com el de Viktor Orbán, que ja ha mostrat rebuig a la reelecció de Von der Leyen. La prefectura de l’Executiu comunitari, a més, s’haurà de sotmetre al vot del Parlament Europeu, probablement també en el ple de juliol si hi ha un acord sòlid per a llavors.
Von der Leyen compta amb el suport de la seua família política, el PPE, però també els Socialistes i Demòcrates (S&D) i els Liberals (Renew) han donat senyals que li donaran el seu suport per a superar l’escrutini del Parlament, encara que li han posat com ‘línia roja’ que no pacte en el camí amb eurodiputats ultraconservadors ni d’extrema dreta, és a dir, ni amb Identitat i Democràcia (ANEU, liderat per l’Agrupació Nacional de la francesa Marine Le Pen) ni amb els Conservadors i Reformistes (ECR), que inclouen a Vox i als Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni.
En les travesses informals s’han barrejat altres noms en les setmanes passades per a disputar a Von der Leyen el lloc, com l’italià Mario Draghi que comptaria amb el suport, per exemple, del president de França, Emmanuel Macron, però el daltabaix en les europees dels liberals francesos enfront de la ultra dreta de li Pen ha afeblit fortament el pes del mandatari gal.
Menys dubtes sembla plantejar les opcions de Costa, que va dimitir com a primer ministre de Portugal al novembre per un escàndol de corrupció que va esguitar al seu cap de gabinet, però que ara compta amb l’aval del Govern conservador lusità per a rellevar a Charles Michel com a president del Consell Europeu a partir de l’1 de desembre.
Amb este repartiment que reserva al PPE la Comissió Europea i als socialdemòcrates el Consell Europeu, presa força la candidatura de Kallas com a cap de la diplomàcia europea, ja que donaria als liberals la tercera butaca dels alts càrrecs (‘Top Jobs’ en l’argot comunitari) i compta amb un perfil acreditat després de guanyar presència com a veu bel·ligerant enfront de Rússia després de la invasió d’Ucraïna. El seu nomenament cobrirà unes altres ‘caselles’ de l’equilibri com a representant d’un país xicotet i de l’est de la geografia europea.
