L’exposició ‘Tàpies. Última dècada (2002-2012)’ mostra des d’este divendres a València una selecció de les obres finals d’Antoni Tàpies. Lluny de tancar la seua trajectòria amb una ‘síntesi autocomplaent’, l’artista va mantindre una ‘radicalitat total‘ i va entregar peces ‘absolutament contemporànies’ que reafirmen la vigència del seu llenguatge en els últims anys.
Així s’ha subratllat durant la presentació, celebrada este dijous en la Fundació Bancaixa de València, on la mostra podrà veure’s fins al 30 d’agost. L’acte ha comptat amb la participació de Toni Tàpies, fill del creador, la qual cosa reforça el vincle directe amb el llegat familiar i el criteri amb el qual s’ha articulat el recorregut.
Obres inèdites i gran format
L’exposició reunix vint-i-dos obres de gran format, diverses d’elles inèdites i mostrades per primera vegada al públic. Procedixen en la seua majoria de la família del pintor, un fet que oferix accés excepcional a peces conservades en l’àmbit privat i a penes conegudes, excepte una obra que ja pertany a la Fundació Bancaixa des de 2025.
L’èmfasi en els grans formats potencia l’impacte físic d’estes peces finals i la seua lectura en sala, subratllant l’energia amb la qual Tàpies va abordar la seua última dècada. L’arc temporal 2002-2012 delimita una etapa de plena maduresa en la qual el seu treball es va mantindre en diàleg amb el present, sense renunciar al risc ni a l’experimentació que van marcar tota la seua carrera.
Amb este enfocament, ‘Tàpies. Última dècada’ proposa al visitant revisar la clausura d’una trajectòria des de la contemporaneïtat, més que com un balanç conclusiu. La duració de la mostra fins a finals d’estiu facilita un acostament pausat a un corpus que, per la seua procedència i novetat expositiva, afig noves capes a la lectura del Tàpies tardà.
