Carlos Mazón ha defés davant la comissió d’investigació sobre la DANA en el Congrés que no va respondre a crides de la exconsellera d’Interior, Salomé Pradas, perquè podia tindre el mòbil en la motxilla o estar atenent altres comunicacions. Ha subratllat que en eixos moments es trobava en moviment i que eixa circumstància explicaria la falta de resposta.
Ha insistit a més que Pradas no li va demanar autorització per a l’enviament del missatge d’alerta i ha recalcat que eixa decisió no li corresponia. Segons la seua versió, el procediment d’avís no depenia del seu vistiplau i, per tant, no calia esperar una validació per part seua.
‘No sé si estava caminant i tenia el movil en la motxilla en eixe moment, però no hi ha cap dubte que la meua actitud és la contrària a la que s’ha dit en esta seu’, ha assegurat en ser preguntat per la crida de les 19.10 hores que no va contestar.
Crides i competència de l’avís
Amb estes explicacions, Mazón ha tractat de buidar dubtes sobre la seua actuació durant l’episodi que examina la comissió i ha vinculat la trucada perduda a una qüestió logística, no a una desatenció. Ha reiterat que el debat gira entorn de si l’enviament de l’avís requeria la intervenció del president; ell ha mantingut que no formava part de les seues funcions i que, en qualsevol cas, no va rebre una sol·licitud en eixe sentit.
En insistir que la decisió no li incumbia, ha posat el focus en la distribució de responsabilitats i en la coordinació interna en situacions d’emergència. Ha defés que l’àrea competent havia d’adoptar les decisions sobre els missatges d’alerta conforme a les seues competències, mentres que el seu paper se centrava en el seguiment i la coordinació general.



