L’expresident de la Generalitat Carlos Mazón ha presentat un recurs davant l’Audiència Provincial de València contra la decisió que li va impedir personar-se en la causa judicial sobre la dana. La seua defensa considera que esta exclusió li provoca una situació d’indefensió perquè el procediment continua incloent actuacions amb possible incidència sobre la seua posició.
L’escrit sosté que el problema naix d’una anomalia processal vinculada al moment en què la jutgessa de Catarroja va elevar l’exposició raonada per a plantejar la seua investigació. Segons este plantejament, aquella decisió es va avançar a la fi de la instrucció, malgrat que fins aleshores el criteri compartit per diferents òrgans judicials era que eixe pas havia d’arribar al final del procediment.
La defensa de Mazón manté, a més, que no existix cap responsabilitat penal per part de l’expresident. Per això, reclama una eixida clara: o bé que se li permeta comparéixer en la causa per a exercir el seu dret de defensa, o bé que s’anul·len totes les diligències que l’hagen afectat i que la seua posició quede reduïda a la d’un simple testimoni.
La defensa veu una contradicció en la instrucció
El recurs exposa que s’ha generat una situació singular. D’una banda, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana s’ha pronunciat, segons la defensa, en el sentit que no hi ha responsabilitat penal de Mazón. De l’altra, continuen vigents diligències practicades en primera instància que podrien tindre conseqüències futures.
La representació legal de l’expresident advertix que estes actuacions podrien utilitzar-se més avant per a intentar una segona exposició raonada. Per això, defensa que el risc processal no ha desaparegut i que el dret de defensa continua viu mentre la instrucció seguisca oberta.
En esta línia, el recurs afirma que Mazón no ha pogut intervindre en diligències que li afectaven de manera directa. La defensa posa com a exemple les declaracions de membres del seu equip de comunicació, practicades quan ja s’havia elevat l’exposició raonada i sense possibilitat real, segons sosté, de personar-se per a conéixer-les o impugnar-les.
Petició d’anul·lar diligències o admetre la personació
L’escrit insistix que la instrucció encara pot reinterpretar actuacions ja practicades o connectar-les amb altres que es facen en el futur. Per això, considera que continua existint un interés legítim i actual per a combatre diligències que, al seu juí, s’han apartat del marc limitat fixat per l’Audiència Provincial.
Entre eixes actuacions, la defensa assenyala diversos interrogatoris i preguntes que considera alienes a l’objecte habilitat per l’Audiència. Cita assumptes com el jersei, la comanda del restaurant o l’interrogatori a Feijóo, que entén susceptibles de nul·litat per excedir l’àmbit previst en la causa.
La tesi final del recurs és que, mentre estes diligències continuen integrades en el procediment i mantinguen eficàcia processal, no es pot impedir a l’afectat comparéixer per a defensar els seus drets. També sosté que el dret a personar-se naix des del moment en què es practica una diligència amb aptitud objectiva per a afectar-lo.
La causa, segons el recurs, continua projectant-se sobre Mazón
La defensa remarca que, encara que no hi haja una imputació formal consolidada, la dinàmica de la instrucció no exclou una possible afectació futura sobre la posició jurídica de Mazón. Segons el recurs, això es veu en diligències dirigides a aclarir quina informació va rebre, amb qui va parlar, quines comunicacions va mantindre o quin paper va poder tindre en la seqüència dels fets.
Per tot això, l’escrit conclou que només hi ha dos vies coherents. La primera passa per permetre la personació de l’expresident en la causa. La segona consistix a deixar sense efecte totes les diligències d’investigació que l’afecten o l’hagen afectat, de manera que quede fora de qualsevol possible projecció processal i limitat a la condició de testimoni.
