Carlos Mazón va destacar que la Generalitat ha activat un esforç inèdit, amb recursos propis, per a sostindre la recuperació després de la DANA del 29 d’octubre. El focus, va subratllar, està en les víctimes i les seues famílies, així com en els autònoms i les empreses afectades. L’objectiu immediat és que les ajudes, la reparació de danys i la reactivació econòmica no s’alentisquen malgrat la pressió sobre l’Administració.
La jornada del 9 d’Octubre va quedar condicionada per l’alerta taronja per pluges, la qual cosa va obligar a posposar l’acte institucional. En eixe context, el president va demanar màxima prudència i va recordar que esta celebració es viu de manera distinta després de la pitjor catàstrofe natural de la història recent del país, que va deixar una petjada que encara guia la resposta pública.
Prioritat a víctimes i economia local
Segons Mazón, el pla postdana situa a les persones en el centre: acompanyament a les famílies, suport als afectats en tràmits i reparacions, i mesures perquè els negocis tornen a obrir com més prompte millor. Això implica accelerar expedients, coordinar a les conselleries i reforçar l’atenció en els municipis més colpejats, de manera que els recursos arriben al terreny on es necessiten.
Va admetre que les capacitats i competències autonòmiques estan forçades al límit, la qual cosa ha obligat a estirar al màxim les costures de l’Administració. En la pràctica, s’estan reordenant partides i simplificant procediments per a mantindre el pols de la recuperació sense pauses. El repte és de proporcions colossals, però el compromís, va insistir, és no parar fins a consolidar la volta a la normalitat.
Mazón va agrair la solidaritat rebuda de tot el país en els dies més difícils i va defendre que aquell exemple va obrir una senda d’esforç, empatia i unitat que continua vigent. En paral·lel, va avançar que la Generalitat dissenya plans per a previndre o, si no és possible evitar, mitigar els efectes de futures emergències, amb més prevenció i una resposta operativa més ben preparada. Això abasta des de reforçar infraestructures i llits a millorar protocols de protecció i coordinació entre administracions.
Identitat i finançament autonòmic
El president va lligar el 9 d’Octubre a una identitat construïda des de la col·laboració, no des de la confrontació. Va reivindicar símbols compartits i un patrimoni propi com la llengua valenciana, la fortalesa de la qual, va dir, no necessita afegits ni guions per a afirmar-se. Eixa idea d’unitat pretén projectar-se també en la reconstrucció i en la manera d’afrontar els reptes comuns.
En el pla econòmic, va defendre consolidar una Administració autonòmica amb estabilitat fiscal, eficàcia administrativa i llibertat per a emprendre, amb la finalitat d’atraure inversions i crear ocupació. Segons va exposar, un entorn amb regles clares i tràmits més àgils afavorix que els projectes arrelen i es traduïsquen en oportunitats.
També va reiterar l’exigència d’un sistema de finançament autonòmic just, sense privilegis i acordat entre tots. Mentres arriba eixa reforma, va advocar per un fons transitori d’anivellament que compense desequilibris. Va concloure amb un reconeixement a una terra que matina, paga els seus impostos i respecta les normes, i que únicament reclama un tracte just per a continuar avançant.
