Mercadona va elevar el seu benefici un 24,9% en 2025, fins a 1.729 milions

Mercadona ha tancat 2025 amb un benefici de 1.729 milions d’euros, un 24,9% més que en 2024. El president, Juan Roig, ha presentat els comptes i ha qualificat l’exercici de ‘històric’. El salt en guanys arriba en un context de major activitat en botiga i de creixement sostingut del negoci, i confirma que l’estratègia aplicada durant l’any ha tingut un efecte directe en la rendibilitat. La companyia ha millorat el seu resultat gràcies a un major volum de vendes i a la consolidació de la seua posició en els mercats on opera.

La facturació ha augmentat un 8% fins a 41.900 milions d’euros. Portugal ha aportat 2.100 milions, senyal que l’expansió internacional ja pes de manera apreciable en el conjunt. A Espanya, la cadena ha aconseguit una quota de mercat del 28,5% després de guanyar sis dècimes en l’últim any. Eixa combinació de més vendes i major quota suggerix que més clients han triat a Mercadona com la seua compra habitual i que el tiquet mitjà s’ha sostingut, factors que expliquen part de l’avanç del benefici.

Vendes i quota de mercat

El reforç de quota fins al 28,5% en un entorn de forta competència ha permés aprofitar millor les economies d’escala en operacions de botiga i logística. Amb un major flux de clients, els costos fixos s’han diluït sobre un volum més alt i la productivitat per establiment ha millorat, la qual cosa es traduïx en un marge operatiu més sòlid. A més, l’aportació creixent de Portugal diversifica les fonts d’ingrés i reduïx l’exposició a vaivens del mercat domèstic, alhora que facilita sinergies en assortiment i processos.

L’expansió a Portugal també ha consolidat el coneixement del client local i ha permés replicar progressivament models que funcionen a Espanya, amb ajustos a les preferències de cada zona. Eixe aprenentatge s’ha reflectit en les vendes de l’exercici i ha ajudat a estabilitzar la contribució de les noves obertures. Com a resultat, la base internacional summa escala i reforça el conjunt del compte de resultats.

Impuls al canal en línia i nous formats

En el canal digital, la venda en línia ha facturat 1.061 milions d’euros, el 2,5% de la xifra de negoci. Encara que el seu pes és encara reduït enfront de la botiga física, la companyia ha mantingut la inversió per a guanyar capil·laritat i servici. Per a enguany es preveu l’obertura d’un sèptim buc a Vallecas (Madrid), una instal·lació dedicada al comerç electrònic amb la qual ja s’ha iniciat la selecció de 400 treballadors. Amb esta posada en marxa, Mercadona aspira a millorar la cobertura en la capital i a agilitzar la preparació i lliurament de comandes.

En paral·lel, arrancarà un nou model de botiga amb més protagonisme dels frescos. Reforçar seccions com a fruita, verdura, carn i peix sol elevar la percepció de qualitat i la freqüència de visita, dos palanques que incidixen en la fidelització i en la cistella mitjana. El major pes dels frescos també diferencia l’experiència en sala respecte al canal en línia, on la conveniència i el termini de lliurament concentren la proposta de valor, i ajuda al fet que més compres es resolguen en una sola visita.

Amb vendes a l’alça, guany de quota a Espanya i una contribució creixent de Portugal, l’empresa ha eixit de 2025 en una posició més robusta per a continuar invertint. Les mesures anunciades —nova buc i evolució del format— apunten al present exercici com una fase centrada en millorar l’operativa, ampliar el servici i sostindre el creixement sobre bases ja provades. L’exercici que el seu president ha descrit com a ‘històric’ ha marcat un punt d’inflexió que la companyia pretén consolidar amb més focus en el client, tant en botiga com en el canal en línia.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Quatre ferits en una col·lisió entre dos cotxes en Novetlé

Quatre persones han resultat ferides en la col·lisió de dos cotxes al carrer Enric Valor de Novetlé. Dos ocupants han hagut de ser excarcerats.

La Policia ha assajat la seua resposta davant un atac terrorista en l’estadi del Llevant

La Policia Nacional ha realitzat un simulacre amb víctimes i ostatges en el Ciutat de València per a avaluar temps de reacció i coordinació en un supòsit partit. El dispositiu ha implicat a GEO, ENITE, UIP, TEDAX-NRBQ, Guies Canins i Policia Científica, sota la coordinació de la Sala CIMACC 091.

La CHJ no detecta parametros alarmants en la qualitat de l’aigua després de la dana

La CHJ tanca un any de mostrejos després de la dana d'octubre de 2024 sense resultats alarmants i amb l'Albufera de nou en el seu estat previ, fins i tot molt vulnerable. El analisis detallat de dades seguix per a confirmar tendències en aigües, acuiferos i sediments.

Mercadona va elevar el seu benefici un 24,9% en 2025, fins a 1.729 milions

La cadena ha guanyat 1.729 milions en 2025, un 24,9% més, amb vendes de 41.900 milions i quota del 28,5% a Espanya. Preveu impulsar el model tendisca 9.

Els hotels de València aconseguixen un 67% d’ocupació per a la setmana fallera

València arranca la setmana fallera amb un 67% d'ocupació hotelera entre el 13 i el 19 de març. El 18-19 marca el pic i es preveu impuls d'última hora.

El Síndic urgix a la EVHA a suprimir la cita prèvia obligatòria i reforçar l’atenció presencial

El Síndic de Greuges ha sol·licitat a la EVHA suprimir la cita prèvia obligatòria després de constatar retards de fins a un mes i barreres per a col·lectius vulnerables. La institució proposa reforçar recursos i garantir atenció presencial sense filtres que limiten drets com sol·licitar vivenda social.

Baldoví considera una ‘absoluta incongruència’ que Mazón seguisca en Les Corts

El portaveu de Compromís ha sostingut que, més enllà de la via penal per la gestió de la DANA, és 'una absoluta incongruència' que Carlos Mazón mantinga l'escó. Defén l'acte que aprecia 'indicis provats de deixadesa' i exigix responsabilitats polítiques.

La pluja obliga l’Elx a entrenar en el Martínez Valero

L'equip va traslladar la sessió prevista en el Díez Iborra a l'estadi per les fortes pluges. La decisió va prioritzar la 'comoditat' i l'ús de més recursos.