L’exvicepresidenta del Govern valencià i excoportavoz de Compromís, Mónica Oltra, ha decidit donar un gir a la seua etapa de discreció pública i ha trencat el que ella mateixa havia definit com un exili de silenci. Quasi quatre anys després de la seua dimissió, ha reaparegut en el congrés ordinari d’Iniciativa, una de les formacions que integren la coalició Compromís, per a anunciar que torna a la primera línia política en l’àmbit local i que optarà a l’Alcaldia de València en les pròximes eleccions municipals.
Amb este moviment, Oltra passa d’una presència limitada i quasi exclusivament simbòlica en xarxes socials a un paper actiu en la política institucional. És un pas decisiu després d’un llarg període marcat per la causa judicial que la va apartar del Consell. El seu anunci suposa un pas decisiu després d’un llarg període marcat per la causa judicial que la va apartar del Consell i per una estratègia de baixa exposició mediàtica, malgrat que la seua figura ha seguit molt present en el debat públic valencià.
Primeres declaracions polítiques des de la seua dimissió
Les paraules pronunciades en el congrés d’Iniciativa s’han convertit en les seues primeres declaracions en un acte polític des del 21 de juny de 2022, data en la qual va presentar la seua dimissió com a vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Ho va fer després de ser imputada pel presumpte encobriment, des de la seua Conselleria, dels abusos sexuals a una menor tutelada comeses pel seu llavors marit, un cas que va desencadenar una forta pressió política i mediàtica.
Encara que al maig de 2024 Oltra va reaparéixer en públic en una assemblea d’Iniciativa, a penes un mes després que el jutjat arxivara provisionalment la causa, va mantindre llavors el seu silenci i va evitar pronunciar-se més enllà de la seua presència física. Posteriorment, quan l’Audiència de València va decidir reobrir el procediment, va tornar a optar per no fer declaracions directes, a l’espera de l’evolució judicial del cas, que finalment ha desembocat en què vaja a ser jutjada pròximament.
En estos anys, l’exvicepresidenta ha expressat el seu estat d’ànim de manera indirecta a través de xarxes socials, recorrent a imatges simbòliques i missatges breus. Després de l’arxiu provisional de la causa a l’abril de 2024, va compartir una fotografia en la qual apareixia amb el seu fill xicotet sostenint una dessuadora amb la frase en anglés ‘Per molt llarga que siga la nit, començarà el dia’, un missatge amb el qual suggeria esperança després d’un període especialment dur.
Quan l’Audiència de València va decidir reobrir la causa, va publicar la imatge d’una flor de la passió que s’havia obert eixe mateix dia a la seua casa, acompanyada de la reflexió: ‘Hui que en el calendari mor la primavera, ella demostra que continuen naixent flors i que ningú pot matar la primavera’. Més avant, l’11 de maig de 2025, quan el tribunal va confirmar el seu processament, va triar una referència més combativa en difondre la imatge de l’inquisidor Bernardo Gui en la pel·lícula El nom de la rosa, al costat del missatge ‘Dret a acusar’ (dret a acusar), en una clara al·lusió crítica a la utilització de l’acusació en els processos judicials. Processament es va convertir en un moment clau de la seua comunicació pública.
Un retorn després de 45 mesos de discreció pública
Des de la seua renúncia al càrrec, fa 45 mesos, qui va ser durant set anys la número dos del Consell i una de les principals referents de Compromís s’ha mantingut allunyada del focus, amb molt comptades aparicions públiques. La primera d’elles va anar al novembre de 2022, cinc mesos després de dimitir i dos mesos després de declarar com imputada, quan va participar en un debat sobre desigualtats socials en el centre sociocultural Ca Revolta de València. Allí va subratllar que no havia perdut l’humor ni el somriure, un missatge amb el qual va tractar de mostrar que, malgrat la pressió judicial i política, conservava fortalesa personal.
Un mes més tard, va ser entrevistada en el programa Salvats de La Sexta. En eixa conversa va explicar que estava cobrant l’atur i va afirmar que no renunciaria a les seues ambicions polítiques. No obstant això, es va descartar com a candidata al Congrés en 2023, en plena especulació sobre la possibilitat de substituir a Joan Baldoví si la causa es resolia per a llavors, el que evidenciava que, encara que no tancava la porta a tornar, considerava que la seua situació judicial feia inviable un retorn immediat a la primera línia estatal.
Després d’eixa intervenció televisiva, Oltra va tornar al seu exili de silenci fins a juny de 2023. En eixe moment, després de les eleccions autonòmiques que van suposar la pèrdua de la Generalitat per a l’esquerra, va aparéixer en la presentació del llibre Operació Escac i mat del periodista Ernesto Ekaizer, a València. Va aprofitar eixe acte per a confessar que s’estava reconstruint com a persona després del que va definir com una ruïna moral, reputacional, familiar, econòmica i emocional, reflectint l’impacte que el procés judicial i la seua eixida del govern havien tingut en la seua vida. Reconstruint resumia la seua situació personal.
En aquella trobada va declarar: ‘No em callaran mai’, i va advertir que no convé sacrificar a la reina en les partides d’escacs, afegint que en este cas el rei estava ‘mat ja’. Estes paraules es van interpretar com una metàfora de l’estratègia política que, al seu juí, s’estava seguint contra determinats dirigents. El llavors president de la Generalitat en funcions, el socialista Ximo Puig, va assegurar que no es donava per al·ludit, la qual cosa va confirmar la càrrega política d’aquelles declaracions. Metàfora era la clau de la seva intervenció.
En eixa etapa, Oltra també va explicar que havia finalitzat un curs de mediació comunitària. Quatre mesos després va anunciar en xarxes que reprenia el seu treball com a advocada i mediadora amb el propòsit de tornar a combatre les injustícies. En eixe àmbit ha arribat a litigar en defensa del vaixell humanitari Aita Mari, la qual cosa evidenciava que mantenia un perfil vinculat a causes socials, encara que allunyat de la gestió institucional.
Paral·lelament, des de Compromís s’insistia que, després de l’acte provisional d’arxiu del Jutjat d’Instrucció número 15 de València, la dirigent tenia les portes obertes per a recuperar un paper destacat si ho desitjava. Eixa idea es va anar repetint cada vegada que sorgien especulacions sobre el seu possible retorn i va mantindre viu el debat intern i extern sobre el seu futur polític.
El nom d’Oltra va tornar a guanyar presència quan, a l’abril de 2024, el president del Govern, Pedro Sánchez, es va prendre cinc dies per a decidir si continuava o no al capdavant de l’Executiu. En aquell context, el seu cas es va citar com a exemple de la judicialització de la política o lawfare, i es va recordar una de les frases que va pronunciar en dimitir: ‘Ens estan fulminant un a un amb denúncies falses’, amb la qual denunciava l’ús dels tribunals com a ferramenta per a desgastar a responsables públics.
En els últims mesos, li l’ha vista a títol personal en manifestacions del Dia de l’Orgull a València i en protestes contra la gestió de la dana per part del president de la Generalitat, Carlos Mazón. Estes aparicions, sense intervenció destacada davant els mitjans, apuntaven al fet que seguia vinculada a les mobilitzacions socials, però sense una funció orgànica de primer pla.
L’anunci en el congrés ordinari d’Iniciativa que torna a la primera línia i competirà per l’Alcaldia de València suposa, per tant, un punt d’inflexió en la seua trajectòria recent. Marca el final d’una etapa dominada pel silenci, les cauteles i els missatges indirectes, i obri una altra en la qual el seu lideratge polític torna a situar-se en el centre del tauler local, mentres la seua causa judicial continua pendent de resolució definitiva.
