Ricard Pérez Casado ha mort als 80 anys. Va ser alcalde de València entre 1979 i 1989 i va nàixer a la ciutat a l’octubre de 1945. La seua dècada al capdavant de l’Ajuntament va marcar un punt d’inflexió en la gestió municipal de l’etapa democràtica i va deixar decisions urbanes que continuen definint la capital valenciana.
Entre les seues principals actuacions destaquen el Jardí del Túria, el Palau de la Música i el Pla General d’Ordenació Urbana. La transformació de l’antic llit en un parc lineal va obrir nous espais públics i va connectar barris, mentres que el Palau de la Música va consolidar l’oferta cultural de la ciutat. El PGOU va ordenar el creixement urbà amb una visió de conjunt que va condicionar l’expansió posterior i la integració de zones verdes en el teixit municipal.
Trajectòria pública
Pérez Casado va ser el segon alcalde de l’etapa democràtica. Va substituir a Fernando Martínez Castellano, que a penes va estar sis mesos en el càrrec, i va consolidar el funcionament ordinari del consistori, assentant bases de govern i planificació que van permetre encarar grans projectes de ciutat.
El 30 de desembre de 1988 va dimitir i va tornar a l’activitat privada. Posteriorment va integrar el Consell d’Administració de Bancaixa entre 1992 i 1996 i, en 1996, va exercir com a administrador de la Unió Europea per a la ciutat de Mostar, a Bòsnia i Hercegovina, una experiència que va reforçar el seu perfil gestor amb dimensió europea.
Va tornar a la política en la legislatura 2000-2004 com a diputat del PSOE per València i membre del Comité Federal. Entre 2005 i 2007 va presidir la comissió delegada de l’Institut Europeu del Mediterrani de la Generalitat de Catalunya i va ser comissionat del Govern per a la celebració a València de la XXXII Copa Amèrica de Vela, labors enfocades a coordinar institucions i a projectar la ciutat en l’àmbit internacional.
La seua defunció tanca la trajectòria d’un dirigent el llegat urbà del qual i cultural continua sent visible en la fisonomia de València i en debats municipals que encara prenen com a referència aquelles transformacions
