Ricard Pérez Casado, alcalde de València entre 1979 i 1989 i impulsor de projectes decisius com el Jardí del Túria, el Palau de la Música i el Pla General d’Ordenació Urbana, ha mort als 80 anys, segons fonts pròximes al exdirigente socialista. La seua salut havia empitjorat en els últims mesos; va morir este dilluns i ha sigut incinerat este dimecres al matí de manera discreta, a petició pròpia. La seua etapa al capdavant del Consistori va establir les bases del model urbà actual, orientat a guanyar espai públic i a modernitzar la ciutat.
L’Ajuntament de València ha decretat tres dies de dol oficial, des d’este dimecres fins al divendres, amb banderes a mitja asta i suspensió de tots els actes municipals. Este dijous se celebrarà un ple extraordinari per a traslladar oficialment els condols, i s’obrirà un llibre de condols a l’Ajuntament des de les 17.00 hores d’este dimecres i fins al divendres en horari de 9.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00 hores. Estes mesures permeten a la ciutadania acomiadar-se i expressen el reconeixement institucional a la seua figura.
Trajectòria i llegat
Segon alcalde de la democràcia a València, Pérez Casado va prendre el relleu en 1979 després de l’eixida de Fernando Martínez Castellano. Va ser reelegit en 1983 i 1987, en esta última ocasió amb majoria relativa. El 30 de desembre de 1988 va renunciar al càrrec després que el Govern autonòmic desautoritzara alguns projectes del Pla General d’Ordenació Urbana, entre ells el del solar dels Jesuïtes, i va tornar a l’activitat privada.
En els anys noranta va formar part del consell d’administració de Bancaixa i, en 1996, va ser administrador de la Unió Europea per a la ciutat de Mostar (Bòsnia i Hercegovina), on va organitzar les eleccions municipals de juny. La seua labor va ser reconeguda en 1997 amb l»Orde del Rei Branimir amb collaret’. Va tornar a la política institucional com a diputat del PSOE per València en la legislatura 2000-2004 i membre del Comité Federal del partit. Entre 2005 i 2007 va presidir la comissió delegada de l’Institut Europeu del Mediterrani de la Generalitat de Catalunya i va ser comissionat del Govern per a la XXXII Copa Amèrica de Vela celebrada a València.
Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia (1976) i doctor en Història Contemporània (2000), va iniciar la seua activitat política en 1962 en Acció Socialista Valenciana, va participar en la fundació del PSV, es va afiliar en 1975 al Partit Comunista de València-PCE i des de 1978 va militar en el PSOE. També va integrar la comissió mixta de Transferències entre l’Administració Central i el Consell preautonòmic i va exercir com a secretari tècnic de la Conselleria d’Interior. Des de l’alcaldia, a més, va impulsar el municipalisme en fundar i presidir la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, i ocupar vicepresidències en la FEMP i en el Consell de Municipis d’Europa.
Autor d’una àmplia obra assatgística, destaquen títols com ‘El socialisme possible’, ‘Estudi i Reflexió: el cas Valenciá’, ‘Viatge d’anada. Memòries polítiques’, ‘Ser valencians’, ‘Les desigualtats mediterrànies, repte del segle XXI’ i ‘Ciutat política. De la ciutat desitjada a la ciutat possible’. Va promoure iniciatives cíviques com la fundació Tolerància i Societat i va presidir la comissió permanent de la Fundació Bancaixa. En 2010 va rebre la medalla de la Fundació Internacional Olof Palme pel seu compromís amb els drets humans, la pau i la solidaritat.
Reaccions i homenatges
L’alcaldessa María José Catalá va traslladar el carinyo i els condols de l’Ajuntament a la família i als sers estimats del qual va definir com ‘el segon alcalde de València en democràcia’, i va subratllar que va dedicar ‘deu anys de la seua vida a servir a la ciutat en una etapa clau del seu desenrotllament’. Va assenyalar que és ‘un dia trist per a la ciutat de València’ i va expressar ‘la tristesa’ de la institució per la pèrdua. Encara que mantindrà la seua presència en actes externs, els actes oficials municipals queden anul·lats durant el dol.
La ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, va afirmar que Pérez Casado deixa ‘una petjada inesborrable’: ‘Un servidor públic que va dedicar la seua vida a construir una València més justa i democràtica. Un abraç enorme a la seua família i als qui van tindre la sort de caminar al seu costat’.
La secretària general del PSPV de València i delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, va destacar que va ser ‘l’alcalde que va transformar la ciutat i que la va dirigir cap a la modernitat‘, que va entendre ‘la mirada europeista’ i que la ciutat ‘guanyava l’espai per a la ciutadania’. Ho va definir com ‘el gran alcalde transformador d’esta ciutat, el que ha deixat el major llegat a esta ciutat’.
Des de Compromís per València, el seu portaveu Papi Robles va expressar el condol de la formació i va traslladar ‘l’afecte i el respecte sincer a la seua família i a totes les persones que el van acompanyar en una etapa decisiva per a la ciutat’.
