Mastodon
26 C
València
Dimarts, 16 setembre, 2025

Mudes lingüístiques

La concepció de valencianoparlants i castellanoparlants com a ètnies diferenciades —inclús enemistades— que intuïsc en el discurs d’alguns militants lingüístics de X (abans, Twitter) topa de cara amb la realitat lingüística de no poques famílies i individus del País Valencià. Ocorre que molta gent té vincles afectius amb les dos llengües i es comunica en l’una o l’altra segons el context i l’interlocutor. Estos fenòmens de canvi de codi s’anomenen «mudes lingüístiques», seguint el concepte usat per J. Pujolar, I. González i R. Martínez (revista Llengua i ús, núm. 48, 2010). La casuística de mudes en la vida d’una persona és complexa i variada, i segons la situació concreta i el moment vital del parlant, l’ús lingüístic s’escora cap a un idioma o l’altre. Així, els parlants canvien de codi segons l’entorn —la família, els amics, l’escola, la universitat i el treball— i encara dins de cada un d’estos entorns, alternen codis segons la persona a qui s’adrecen.

En la nostra Sociolingüística és habitual parlar d’una situació anomenada diglòssia, que consistix a usar el valencià de manera fonamentalment oral, en situacions informals amb amics i familiars, i canviar al castellà en situacions formals o per a adreçar-se a desconeguts. Certament, eixe és un fenomen comú i preocupant per a la normalització i la mateixa supervivència del valencià, que es veu privat d’àmbits d’ús vitals; però no oblidem que també hi han mudes en una altra direcció: castellanoparlants que fan seua la llengua valenciana, l’usen en la vida professional i fins i tot en promouen l’ús públic. Ara pense en Toni Sánchez, cantant del grup Zoo Posse i natural d’Oriola, que en una entrevista explicava que té el castellà com a llengua familiar; o Gerard Quintana, cantant de Sopa de Cabra, que parlava en castellà amb son pare navarrés i hui es comunica en eixa llengua amb la dona i els fills; o Joan Manuel Serrat, que afirma que en sa casa, en la seua infància, es parlava tant el català com el castellà. ¿És que algú dubta de la contribució enorme d’estos artistes a la difusió i la normalització de la nostra llengua en el món de la música?

Segur que coneixeu altres exemples de bilingüisme individual, persones que, partint del castellà familiar, tenen en molta estima el valencià i l’usen dia a dia en la faena i en les relacions socials. Me’n venen al cap uns quants: una professora de Viver que fa classes d’Història en el cap i casal, un camioner de Sogorb que s’ensenyà el valencià repartint per la Ribera, un periodiste d’Énguera que escriu en valencià els seus articles; a més, evidentment, d’aquells que partien del bilingüisme des de casa, com ara dos germanes de Massanassa que parlen valencià entre elles i amb sa mare, però amb son pare en el castellà de Requena heretat. Tot açò és ben habitual en un antic regne amb dos predominis lingüístics històrics des de la seua fundació (assentats definitivament en el segle xvii amb la repoblació del buit demogràfic deixat pels moriscs), un territori a on les grans ciutats, receptores d’immigració castellanoparlant, pertanyen a la zona valencianoparlant. Doncs bé, tal volta el concepte de muda lingüística siga més precís i adequat en certs contexts que els de valencianoparlant i castellanoparlant, ja que a sovint u és les dos coses alhora.

A voltes sent la queixa que el bilingüisme només l’exercim els valencianoparlants. És cert que tots els que nos expressem habitualment en valencià som ben capaços de comunicar-nos en castellà, mentres que hi ha una gran massa d’individus monolingües en castellà que, sobre viure en territoris de predomini històric valencià, no s’esforcen per aprendre la nostra llengua: perquè no és un deure, perquè no ho troben necessari o els fa vergonya, no els abellix o ni tan sols els ha passat pel cap. I és de veres que existix una valencianofòbia preocupant: ara i adés els mitjans de comunicació o les xarxes socials es fan ressò del cas d’algun energumen que s’ha atorgat el dret d’avassallar a algú i exigir-li, per la seua cara, que deixe de parlar valencià i canvie de llengua; eixa situació humiliant l’hem viscuda alguna vegada tots els que intentem usar la llengua pròpia en la interacció amb desconeguts.

És comprensible, per tant, que alguns militants pel valencià —persones que no exercixen la diglòssia, sinó que intenten usar el valencià en tots els àmbits— estiguen «cremats» amb determinades actituds. Ara bé, per molta frustració que es tinga, no és raonable ni constructiu canalitzar-la amb generalitzacions absurdes segons les quals els «castellanoparlants» serien ni més ni manco que l’enemic, una alteritat a qui atribuir tots els mals de la situació del valencià. Les reaccions que els titlen de «castellans», desposseint-los de la ciutadania valenciana; o de «colons», l’etiqueta anacrònica per excel·lència, no contribuïxen a res bo. No sé si es creuen eixe discurs o si es tracta d’una sobreactuació histriònica i gregària per a buscar complicitats ideològiques en la xarxa social. La simplicitat absoluta de l’estereotip és el pas previ a la caricaturització i la deshumanització.

No oblidem, doncs, el bilingüisme d’aquells que fan les mudes al revés —del castellà al valencià—; persones amb vincles afectius amb les dos llengües. Tal com nos recorda Amin Maloouf, en una mateixa persona poden conviure llengües i identitats. El valencià necessita tots els parlants per a sobreviure: també aquells que fan part de la seua vida en castellà.

Gerard Quintana parla en castellà amb la dona i els fills:

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20111019/gerard-quintana-la-meva-llengua-es-el-catala-pero-no-soc-taliba-1188232

Entrevista a Panxo, de Zoo Posse:

Entrevista a la mare de Gerard Quintana:

Últimes notícies

Luiz Junior regala el 1-0 al Tottenham al descans

Una fallada del porter brasiler en manejar un centre de Lucas Bergvall va acabar en gol en pròpia porta en el minut 4 i el Tottenham es va 1-0 al descans. El Vila-real queda obligat a remuntar després del colp inicial.

El Consell s’obri a la participació i a col·laborar amb la CHJ als parcs inundables

El Consell manté la invitació a les associacions per a dissenyar els parcs inundables en l'àrea de València i reclama treballar amb la CHJ. Diverses entitats donen suport a l'enfocament, mentres dos associacions de víctimes el rebutgen per falta de pressupost suficient.

Mor Robert Redford als 89 anys

La notícia confirma l'adeu a una figura central per a diverses generacions d'espectadors

Ayoze i Mikautadze lideren l’atac del Vila-real en el seu debut de Champions

El Vila-real debuta en la Lliga de Campions amb l'onze esperat i Ayoze Pérez al costat de George Mikautadze com a dupla ofensiva. El Tottenham respon amb un onze de tall ofensiu.

Emergències coordina amb els municipis més afectats per la dana un pla de suport preventiu

Emergències i Interior elabora amb els 32 municipis més afectats per la riuada de 2024 un pla de suport preventiu per a episodis de preemergència per pluges. El dispositiu reforça vigilància, resposta ràpida i informació a la ciutadania en alertes taronja i roja.

Pablo Alborán actuarà el 30 de maig en el Roig Arena dins del seu Global Tour KM0

Pablo Alborán anuncia concert en el Roig Arena de València el 30 de maig dins del seu Global Tour KM0. Les entrades ixen a la venda el 24 de setembre a les 17 h.

El jutjat de la DANA demana més mobiliari i micròfons davant l’alta assistència a testificals

El jutjat de Catarroja que instruïx la causa de la DANA sol·licita més mobiliari i cinc micròfons per a afrontar pròximes declaracions amb gran afluència.

El València Basket llança les entrades per a la seua estrena en el Roig Arena: de 15 a 300 euros

El club posa a la venda les entrades per als primers partits en el nou pavelló: Eurolliga i acb masculines i Lliga Femenina, amb preus de 15 a 300 euros.