Entitats socials, cíviques i sindicals de la Comunitat Valenciana han convocat per al divendres 28 de març una nova manifestació a València per a exigir l’ingrés a la presó del expresident de la Generalitat Carlos Mazón per la seua gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024, que va deixar 230 víctimes mortals. La crida torna a posar el focus en les possibles responsabilitats polítiques i penals que els col·lectius atribuïxen a l’excap del Consell i manté visca una mobilització que no s’ha interromput des de les inundacions.
La protesta, de nou sota el lema ‘Mazón a presó’, partirà de la Plaça de l’Ajuntament a les 18.00 hores, segons el cartell difós pels organitzadors, els ‘moviments socials del País Valencià’. Amb eixe enunciat, els convocants condensen una demanda que ha evolucionat amb els mesos: de demanar la dimissió s’ha passat a reclamar mesures penals, en paral·lel a l’avanç del procediment judicial sobre la gestió de l’emergència.
Calendari de mobilitzacions i causa judicial
Els mateixos grups han impulsat cada mes una marxa des que les inundacions van assolar la província de València. Primer van reclamar la renúncia del llavors president; després van insistir que es posara a la disposició de la justícia. Eixa continuïtat ha mantingut l’assumpte en l’agenda pública i ha buscat sumar suports en barris i comarques afectades, articulant una resposta ciutadana que pretén evitar que es diluïsquen les responsabilitats per l’ocorregut.
L’última protesta va tindre lloc l’1 de març i va coincidir amb la decisió de la jutgessa de Catarroja que instruïx la causa penal de demanar al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que investigue al expresident, en entendre que la seua ‘exclusió voluntària’ va ser ‘decisiva’ en les 230 morts de les inundacions. Les plataformes van interpretar eixe pas com un suport a les seues exigències i com un moviment que pot condicionar l’estratègia de defensa del exmandatario en la causa oberta.
La convocatòria del 28 de març arriba així en un moment en el qual la via judicial i el carrer es retroalimenten: els col·lectius busquen traduir en pressió social els moviments en els tribunals i, al mateix temps, aprofitar eixa visibilitat per a reclamar mesures exemplaritzants. L’hora i el punt de partida es repetixen per a facilitar l’assistència i consolidar un format de protesta ja conegut pels participants.
Encara que el missatge es concentra en la figura de Carlos Mazón, els organitzadors insistixen en el balanç humà de la dana del 29 d’octubre de 2024, amb 230 víctimes mortals, com a base de la seua demanda. En els seus materials subratllen que la gestió institucional d’aquella jornada i de les hores crítiques posteriors és l’eix de la protesta, que torna al carrer amb l’objectiu de sostindre el debat públic fins que s’aclarisquen responsabilitats.
