La por a la recessió afona a l’euro a mínims de 2002

Guanya terreny la idea que el BCE no pujarà tipus tan ràpid per a salvaguardar el creixement

L’euro està cotitzant amb fortes pèrdues el creixent risc de recessió en el Vell Continent. La divisa única porta mesos patint una depreciació enfront del dòlar, producte de la major feblesa relativa i del diferent ritme de la normalització monetària. No obstant això, els indicadors avançats publicats aquest dimarts estan donant la punta final la divisa europea, que cau a mínims de 2002 contra el dòlar.

L’euro s’està depreciant més d’un 1% contra el dòlar en la jornada d’aquest dimarts. La divisa única ha arribat fins i tot a perdre el nivell dels 1,029 dòlars, una zona que no es veia des de fa quasi 20 anys. La paritat euro-dòlar està ara molt més a prop.

Els inversors entenen que la feblesa de les últimes dades econòmiques, i el risc que futurs talls en el subministrament de gas rus causen problemes addicionals espentaran al Banc Central Europeu a anar més lent en la pujada de tipus d’interés davant el temor que aquesta provoque una recessió. 

En cas de confirmar-se aqueixa tesi, això suposaria una devaluació de l’euro enfront del dòlar, atés que la Reserva Federal està duent a terme una política monetària molt més agressiva per a contindre la inflació.

Les conseqüències de la guerra a Ucraïna estan posant massa pedres en el camí d’un BCE que ja partia amb retard en la normalització monetària. El diferencial de tipus d’interés entre el BCE i la Fed s’ha continuat ampliant, encara que la inflació de l’Eurozona és ja igual d’elevada que la dels EUA. D’altra banda, la zona euro depén energèticament de Rússia i altres regions, mentre que els EUA compta amb vastes reserves de gas o petroli, a més d’una generació d’energia nuclear notable que permet al país ser més resistent davant un xoc energètic.

Pujada tipus d’Interès

La presidenta del BCE, Christine Lagarde, porta mesos immersa en un dilema: pujar tipus amb força per a frenar l’asfixiant inflació —del 8,6% al juny en els Dènou—, fins i tot a costa que això tense les primes de risc dels països del Sud i desbarate la recuperació, o anar més lenta pese al risc que l’economia entre en una espiral de pujades de preus i salaris de la qual no és senzill eixir.

La feblesa de l’euro pot arribar a ser positiva per a les exportacions europees, que es veurien enfortides malgrat els dubtes sobre la marxa econòmica, però està llastrant les importacions, especialment les d’energia en un moment en el qual Europa ha elevat les seues importacions de petroli i gas dels EUA per a sortejar el rus.

La moneda té una altra cara

Amb un euro feble, els viatgers europeus que trien els EUA com a destí hauran de rascar-se la butxaca més de l’habitual perquè els donaran menys dòlars pels seus euros. Però sobretot es notarà en les arques públiques en comprar l’energia, que majoritàriament es paga en dòlars, la qual cosa la torna més cara en un entorn en el qual els preus del petroli i el gas ja estan per si mateix disparats.

Espanya, molt dependent de les importacions energètiques, pateix aqueixa realitat, però Alemanya és la víctima que més soroll ha deslligat en les últimes hores: la locomotora europea va anunciar  aquest dilluns que va patir al maig el seu primer dèficit comercial des de la reunificació pel fet que la seua potent maquinària exportadora no està sent capaç de compensar l’augment de la factura energètica.

Què suposa això per a l’euro?

La recessió sembla estar cada vegada més a prop en l’eurozona. El risc a una contracció de l’economia espanta la inversió en el bloc, la qual cosa pressiona a la baixa l’euro enfront d’altres divises que es converteixen en refugi en temps de turbulències, com poden ser el dòlar estatunidenc, el ien o el franc suís.

D’altra banda, els tambors de recessió redueixen en gran manera la capacitat del Banc Central Europeu (BCE) per a pujar els tipus d’interés en la mateixa mesura que altres regions que van emprendre aquesta carrera molt abans.

Mentre que als EUA o el Regne Unit el preu dels diners ja es troba per damunt de l’1%, en la zona euro segueix en territori negatiu. Al BCE se li tirarà damunt la pròxima recessió quasi abans d’haver començat l’enlairament, per la qual cosa la seua carrera per a pujar tipus té pinta d’acabar sent molt més curta.

Tots aquests factors resten atractiu a l’euro. Els inversors busquen un refugi per al seu estalvi/inversió. Aquest refugi ha de garantir, almenys, que es mantindrà el poder adquisitiu. Per a això és necessari buscar actius molt rendibles o divises que es mantinguen fortes per a mantindre a ratlla l’impacte corrosiu que té la inflació.

ÚLTIMES NOTÍCIES