El cartell de la Generalitat per al 9 d’Octubre de fa uns pocs dies era simple i contundent. Com sabem era “VIXCA, VIXCA, VIXCA”, que és una expressió exclamativa que s’usa per a victorejar alguna idea, alguna cosa, celebració, etc., i donar-li suport.
Eixe lema ha sigut motiu de discussió per la lletra utilitzada, al mig de la paraula, vixca o visca. Però abans d’entrar en la qüestió lingüística, com que és un lema de la Generalitat, es pot suposar que els creadors, divulgadors, celebradors d’eixe lema, autoritats valencianes com són, usen el vixca ara i adés i totes les paraules en l’idioma d’eixa veu, de manera regular i majoritària en els actes públics i com a llengua de comunicació, com utilitzen el castellà. Però això no ocorre, i el valencià, moltes autoritats actuals, com el president de la Generalitat, la de les Corts, consellers i conselleres i molts alts càrrecs, no diuen ni vixca ni morta. Molts com a molt diuen “Bon dia i adeu”. I “vixca”, ara també, almenys la mostren. Però podrien anar estirant-se cada dia més, fins i tot fer bo un “Vixca el valencià”. I fer que seguisca viu i eixamplat.
Seria una bona decisió que, aprofitant el dia dels valencians i el lema que enguany l’ha acompanyat, tinguérem una forta embranzida de nous valencianoparlants, procedents de la parla monolingüe en castellà, i serien bilingües, com els i les que parlem en esta llengua.
O com a mínim estaria molt bé també aplicar el Decàleg d’Ares, exposat en 2003 per l’aleshores conseller de Cultura, Esteban González Pons. En el partit de Govern actual hi ha gent preparada i disposta per a fer molt pel valencià, si el deixen. I també la contrària, que pareixen triomfants ara, ajudats o codirigits pel partit de l’extrema dreta.
Sobre la qüestió lingüística, alguns comentaristes ha pontificat que la forma vixca no és normativa, que és vulgar, acientífica, com si hi haguera alguna paraula que puga ser científica, en el llenguatge comunicatiu, formal, natural, etc. Bé, qui diu això s’ha d’informar bé, perquè la forma vixca figura en obres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com ara el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, en la Gramàtica normativa valenciana i en la Gramàtica bàsica valenciana.
El Corpus Informatitzat del Valencià ens testimonia l’antiguitat de la grafia vixca, documentada en 1464 i en tots els segles fins ara. I l’han usada Joanot Martorell, en el Tirant lo Blanch, Joan Roís de Corella, Lluís Galiana, Joaquim Martí Gadea, Constantí Llombart, Nicolau Primitiu Gómez, Maximilià Thous, Josep Giner i Marco, Joan Fuster, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Carles Salvador, Joaquim Martí Mestre, Abelard Saragossà, Jordi Colomina, Agustí Colomer, Òscar Pérez Silvestre, Josep Lluís Navarro Peiró i altres gens suspectes de secessionistes avant la lettre o actuals
Algun dels que desqualifiquen la validesa normativa de la veu vixca, no fa molt, invocava l’AVL, com a autoritat en matèria lingüística en valencià, i tenia raó. Per tant, si el nostre organisme normatiu arreplega la forma vixca, és que eixa grafia és normativa.
I a vore si entre tots i totes poden aconseguir que molts dirigents polítics, més els conservadors i lliberals, però també alguns progressistes, vixquen o visquen esta llengua de manera regular i normal. I L’AVL podria contribuir a fer que eixa paraula vixca també en el Diccionari normatiu valencià, com moltíssimes altres que ha aportat a la normativa, ja que viu en altres reculls i gramàtiques pròpies.
