El despreci, l’ofensa, l’insult i altres vexacions pareix que s’han instal·lat en l’argumentari polític del món. Estan generalitzant-se eixes formes contràries a l’educació, però pareix que l’escola trumpista s’endú la palma en l’ús i en la capacitat d’estendre com a usuals eixa manera d’actuar en el llenguatge polític i d’alguns mitjans de comunicació. Un dels objectius d’eixa manera de comunicar és desqualificar.
El despreci polític amb invectives humiliants, com s’esta fent en molts casos, i especialment des del trumpisme, forma part de la via al retorn d’un món de vassalls i lacais i altres formes de subordinació. ¿Imaginen els Trump, Musk, Vance i les secretàries de Seguretat i de Premsa nord-americanes, Kristi Noem i Karoline Leavitt, respectivament, imposant el seu règim en el món, emulats i seguits pels Abascal, Milei, Bukele, Orbán i altres devots de l’absolutisme i la tirania?
Recordem que un vassall és ‘persona sotmesa a l’autoritat d’un superior amb l’obligació d’obeir-lo’ i un lacai, ‘persona que col·labora servilment amb algú’. I el vassallatge és ‘servitud, submissió, dependència, acatament de vassall a senyor, molt propi, tot això, de l’època feudal, encara que eixes formes de supremacisme i subordinació sempre han existit. Una cosa que cal agrair-los a estos nostàlgics d’un feudalisme tecnològic és que no s’amaguen, es donen a conéixer molt clarament. Representen la desaparició de gran part dels servicis públics gratuïts, com la sanitat, l’educació, els serveis socials, l’empobriment dels assalariats, la desaparició de gran part de la classe mitjana i, consegüentment, la divisió i l’escalonament social més pronunciat que l’actual. Capitalisme salvatge. Evidentment, per a estos sàtrapes, sobra la democràcia i les votacions pertinents, com ja ha insinuat Trump, forma més segura de tindre ben lligat el poder polític els que ja tenen l’econòmic.
El fet que no oculten les seues idees i projectes ha de servir als que no hi combreguen per a reforçar la democràcia i els principis de llibertat, igualtat, solidaritat i justícia social, propis de l’estat del benestar, encara que als Estats Units algun d’eixos principis sempre ha brillat per la seua absència.
Que després del Renaixement, de la Il·lustració, de les revolucions polítiques, industrials i tecnològiques, i després de dos guerres mundials en el segle passat, ens trobem amb les proclames dels citats de l’extrema dreta mundial, i els menyspreus als més vulnerables, com ocorre principalment als EUA, amb l’aplaudiment i llagoteria de la ultradreta mundial, inclosa la “nostra”, resulta increïble, si no fora perquè, malauradament, ho veiem tots els dies.
Confiem que el poble nord-americà revertisca la situació política i social actual i faça anar tota Nord-amèrica per a on va Nova York, amb l’alcalde Zohran Mamdani, o com el Canadà amb el primer ministre Mark Carney.
I ací cal fer molta pedagogia dels beneficis de la democràcia i dels servicis públics propis de d’estat de benestar. I de les nefastes conseqüències del capitalisme salvatge, de la societat del vassallatge i dels súbdits i senyors.
