La rapidesa amb què les flames s’han estés en l’incendi d’un edifici del barri de Campanar de València este dijous es deu al fet que la propagació s’ha produït a través de la façana, que estava construïda d’un material combustible, i al vent, segons ha explicat a Europa Press el catedràtic del departament d’Enginyeria Civil de la Construcció i de Projectes d’Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de València, Antonio Hospitaler.
En concret, segons l’especialista que va peritar l’edifici fa uns anys, Esther Puchades, la façana contenia poliuretà, que és altament inflamable, “i això és el que ha ocasionat que l’edifici cremara en menys de mitja hora”, ha assenyalat en declaracions a À Punt, recollides per Europa Press.
La pèrita ha detallat que l’immoble es va construir en 2005 i, en aquells dies, este material “no tenia la fama” amb la qual compte en l’actualitat després de diversos incendis ocorreguts per la seua presència en els últims anys.
En eixe mateix sentit, el catedràtic Antonio Hospitaler, que va ser a la torre Windsor de Madrid després que cremara en 2005, ha detallat que la propagació per façana és “molt més ràpida que un incendi a l’aire lliure” i que, si esta haguera estat construïda amb rajola i no amb un material combustible, “no s’haguera propagat”.
Hospitaler ha precisat que el Codi Tècnic d’Edificació des de l’any 2006, i amb modificacions recents que hi ha hagut –després de 2017– “prevé eixe tipus de situacions i que els materials de la façana no siguen combustibles per a evitar una propagació d’incendis per l’ella”.
“La façana té una propietat física en la qual se li peguen les flames i, en fer-ho, pugen a tota velocitat i llavors, l’incendi s’estén per tota la façana ràpidament. Això ha provocat que es trencaren els cristalls dels habitatges i es propose l’incendi a l’interior de les cases”, ha detallat.
L’enginyer ha indicat que les investigacions hauran de determinar l’origen, si les crides van començar a l’interior d’un habitatge, van passar a la façana i, d’ací, a la resta de l’edifici, o si es va originar en la mateixa façana.
Torre Grenfell
En eixe sentit, el foc d’este dijous li recorda a l’incendi ocorregut a la torre Grenfell el 14 de juny de 2017. “Va ocórrer exactament el mateix. Va ser un incendi que es va propagar per façana i això va causar una actualització de la normativa europea sobre este tema. És molt recent, si este té deu anys o 15 anys, perquè no l’afecta eixe canvi normatiu, ja estava fet”, ha apuntat. En aquell cas, “l’incendi es va produir dins de l’edifici, en les oficines, i d’ací va eixir a la façana i es va propagar per la façana als pisos de dalt”.
Quant al perill de solsida, “aparentment no hi ha, però mai se sap”. “El formigó aguanta bastant el foc, té bona resistència. El que passa és que no cal entrar a l’edifici de seguida, cal esperar perquè el formigó pot col·lapsar després, al cap d’unes hores, perquè té un procés fisicoquímic dins que fa que es deteriore amb el temps. La calor es queda endins, no ix fins que es refrede. S’ha produït, en alguns casos, que han passat hores, l’incendi s’ha apagat i ha caigut l’edifici. Però jo crec que ací el nivell d’incendi que hi ha hagut no és tan elevat per a això”, ha exposat.
