Veïns del Cabanyal i d’altres barris de València han començat a utilitzar biblioteques i centres culturals com a refugis climàtics per a suportar la calor extrema d’estos dies, sobretot durant l’actual onada de calor, encara que molts usuaris no són conscients que formen part d’una xarxa municipal de 39 espais pensats precisament per a això.
L’Observatori del Canvi Climàtic se situa a pocs minuts de la platja de les Arenes i funciona com a centre educatiu i divulgatiu per a conscienciar la població sobre l’escalfament global. Però, a més, s’ha consolidat com un dels refugis climàtics accessibles on resguardar-se de les altes temperatures i on es pot trobar zona de descans, aigua potable, lavabos, ludoteca i altres servicis pensats per a passar unes hores a cobert.
Des del taulell d’entrada, Josep Fuentes i Núria Ortega, tècnics d’Educació Ambiental de l’àrea municipal València Sostenible, coordinen les nombroses activitats de sensibilització ambiental. Al mateix temps, fan de ‘guardians’ d’este espai fresc en ple Cabanyal, un dels barris marítims de la ciutat, i controlen qui entra, quines necessitats té i com es pot aprofitar millor el centre.
‘Hem tingut persones que han vingut de manera freqüent a llegir llibres o que s’estaven preparant un examen i venien a estudiar. També tenim famílies que aprofiten la tornada de la platja i paren ací, per a refrescar-se i que els seus fills juguen en la ludoteca’, expliquen Fuentes i Ortega.
A més d’este edifici gestionat per València Sostenible, hi ha altres 38 refugis climàtics repartits per tots els districtes de la ciutat. Són espais gratuïts, com ara centres culturals o museus municipals, que complixen requisits concrets: estar refrigerats, disposar de lloc per a seure, comptar amb servicis com lavabos, punts d’aigua i recursos d’entreteniment. Malgrat això, encara no han aconseguit arrelat del tot en l’imaginari quotidià dels barris.
‘Hi ha molta gent que utilitza els refugis climàtics sense anomenar-los així. El que cal fer és consolidar este ús i posar-los eixa etiqueta per a formar el personal i poder anar ampliant la xarxa’, assenyala Andreu Escrivà, tècnic de Proyectos Ambientales de València Sostenible.
Punts de trobada i socialització
Segons els tècnics, l’Observatori del Canvi Climàtic també funciona com un espai per a fer ‘xarxa de barri’. Moltes persones que entren, inclús turistes, ho fan mogudes per la curiositat de conéixer un edifici singular que en estos dies acull una exposició sobre els beneficis dels aiguamolls mediterranis, presentats com un dels grans aliats davant els esdeveniments climàtics extrems.
A més, ‘el que veiem és que la gent ho valora molt positivament, els que entren se’n van molt contents, tenen eixes inquietuds i ho traslladen a altres persones’, relaten Fuentes i Ortega, que detecten cada volta més comentaris positius entre el veïnat.
L’Observatori s’ha convertit així en punt de trobada per a valencians amb interessos comuns que volen posar en marxa iniciatives relacionades amb qüestions climàtiques. ‘La nostra idea és que es perceba com eixe lloc on poder estar més fresquet, rebre formació conjunta i teixir aliances o vincles humans’, afig Escrivà.
En la mateixa zona dels Poblats Marítims, la Biblioteca del Grao i el Centro Cultural Reina 121, situat en ple cor del veïnat, també formen part d’esta xarxa municipal de refugis. En estes instal·lacions, alguns jóvens aprofiten per a donar l’últim colp a l’estudi abans dels exàmens finals i algunes dones majors recorren les exposicions culturals mentre s’amaguen d’un asfalt que crema, amb temperatures màximes que superen els 35 graus.
‘La xarxa té dos anys, este és el tercer estiu que es posa en marxa i hem observat un increment de l’interés, però encara falta donar a conéixer esta terminologia, estes ubicacions i estos equipaments’, subratlla Escrivà, que confia en ‘el poder de la difusió’ per a reforçar la percepció ciutadana sobre estes opcions de refugi.
Cultura de la calor i riscos per a la salut
‘ A nivell mediterrani tenim una certa cultura de la calor que ens ajuda, però no s’ha de subestimar mai la calor’, valora Escrivà. L’expert adverteix que no cal fixar-se només en el suor o les sensacions de calor, sinó també en altres afeccions, com rampes musculars, dificultats per a respirar, pulsacions accelerades o marejos, que poden ser senyals d’avís.
Per este motiu, des de l’Observatori del Canvi Climàtic, Fuentes i Ortega reparteixen un xicotet kit que inclou una bossa de tela, una gorra, un ventall i un decàleg per a prevenir els efectes de les altes temperatures en la salut. En eixe document es recomana beure aigua amb freqüència, evitar begudes alcohòliques, usar crema solar i roba ampla i optar per menjades lleugeres.
Escrivà remarca que, precisament per a evitar un colp de calor, els refugis climàtics permeten ‘agarrar frescor’ i ‘recarregar piles de fred’, ja que ‘tallar períodes de calor prolongada és positiu per a la salut’ i ajuda a recuperar-se físicament abans de tornar al carrer.
‘ Si anem a comprar, fem gestions o estem simplement passejant, pot ser que en algun moment necessitem reposar i no només en un banc al carrer, sinó en un lloc fresquet; un refugi climàtic està per a això’, conclou l’expert, que anima a identificar i aprofitar estos espais quan la calor apreta més.








