Un total de 127 rorquals, el segon animal més gran del planeta, han sigut avistats davant de la costa de la Marina Alta (Alacant) entre el 25 de maig i el 6 de juliol, en el marc d’una campanya d’investigació de la Universitat Politècnica de València (UPV) centrada en la migració i la conservació d’esta espècie al Mediterrani.
L’equip investigador de la UPV ha pogut fotoidentificar amb drons més de 80 rorquals. Això ha permés afegir nous exemplars al catàleg existent i seguir millor els seus desplaçaments any rere any.
A més, han arreplegat sis mostres de sopló, és a dir, restes de saliva i secrecions respiratòries. Ho han fet amb un dron equipat amb una placa Petri, que s’acostava al doll d’aigua que expulsa l’animal en respirar.
Amb estes mostres podran determinar el sexe de cada exemplar i analitzar el seu estat hormonal. Estes dades aporten informació clau sobre la salut dels animals i sobre la seua situació reproductiva.
El mateix equip ha detectat, també amb l’ús de drons, diverses femelles amb cries en migració activa. Segons la UPV, este és un indicador molt rellevant per avaluar la recuperació de la població de rorqual comú al Mediterrani.
‘El nostre treball ajuda a comprendre millor la presència, el moviment migratori i el comportament d’este animal. La campanya d’enguany, sens dubte, ha sigut un èxit autèntic: més rorquals que mai, més fotoidentificacions que mai i més cries detectades que en cap altra campanya’, ha destacat Víctor Gallego, investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Animal (ICTA) de la UPV.
Treball combinat des de la mar i des de terra
Com en anys anteriors, la UPV ha organitzat el dispositiu amb dos investigadors en la mar i dos més en terra. L’equip marí l’han format Eduardo Belda, de l’Institut d’Investigació per a la Gestió Integrada de Zones Costaneres (IGIC), i el mateix Víctor Gallego, de l’ICTA.
Tots dos acumulen més de 30 jornades de mar amb una embarcació xicoteta i unes 250 hores de navegació. Durant este temps han seguit el rastre dels rorquals des de finals de maig fins a principis de juliol.
‘La conservació del rorqual comú al Mediterrani transcendeix la protecció d’una espècie amenaçada, ja que exercix un paper clau en la circulació de nutrients i en la mitigació del canvi climàtic. La informació que hem obtingut ens permetrà conéixer millor la població de rorqual comú i contribuir a la seua conservació’, ha subratllat Belda, investigador de l’IGIC.
Mentrestant, l’equip de terra l’han integrat Xavi Giménez i Maria Giovanni. Han treballat des del Cap de Sant Antoni, un enclavament estratègic perquè, segons expliquen, el 90 % dels avistaments es produïxen des de terra.
Quan detectaven els animals, comunicaven la informació a l’equip marí, que s’acostava per seguir-los. A partir d’eixe moment passaven a l’observació directa: rumb i velocitat, nombre d’exemplars, fotoidentificació i presa de mostres per a anàlisis genètiques.
‘Probablement, la Marina Alta és el millor punt d’Europa per a l’observació de balenes des de la costa, ja que amb uns prismàtics simples pots disfrutar d’una observació única al planeta’, han explicat els investigadors predoctorals de l’IGIC (UPV).
Col·laboracions i projecte MYSTICMED
Al llarg de la campanya, el grup de la UPV ha comptat amb el suport de diverses entitats locals i especialitzades en medi marí. Entre altres, han participat Marina del Portet, amb Héctor Villar; Creu Roja Ondara; Martin Germann; l’Equip TRAGSA; el Servici de Vigilància Marina de la Generalitat Valenciana (GVA) i l’organització Wewhale.
La campanya d’enguany s’emmarca en el projecte MYSTICMED, liderat per la UPV. Este projecte centra la seua investigació en tres grans àrees estratègiques: el sud de la demarcació llevantí balear, el mar d’Alborán i l’Estret de Gibraltar, i també les aigües atlàntiques situades davant de Galícia.
Segons la UPV, estes zones representen àrees potencialment crítiques per al rorqual comú. Per això, en les pròximes campanyes, l’equip té previst desplaçar-se a Galícia i a l’Estret per continuar estudiant estos gegants de l’oceà.
El projecte MYSTICMED compta amb el suport de la Fundació Biodiversidad del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). Este suport arriba a través de la cofinanciació del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
