La Conselleria de Medi Ambient ha constatat, durant els dos últims anys, la presència recurrent de sis espècies de cetacis en aigües de la Comunitat Valenciana, amb una clara predominança del dofí mular i del rorqual comú i una distribució diferent segons la zona i l’època de l’any.
Segons les dades analitzades per la Generalitat, esta diversitat específica és rellevant per al medi marí autonòmic. A més, mostra que les aigües valencianes funcionen com a zona d’alimentació i pas per a diverses espècies, encara que amb freqüències d’observació molt distintes entre elles.
El dofí mular continua sent, amb molta diferència, l’espècie més freqüent i abundant. Es consolida així com el cetaci més comú en aigües valencianes, especialment en àrees pròximes a la costa i zones habituals de navegació.
A continuació se situa el rorqual comú, que ocupa el segon lloc en nombre d’observacions registrades.
En canvi, altres cetacis com el altres cetacis com el catxalot, el zifí de Cuvier, el dofí comú o el calderó comú es detecten de manera més ocasional o irregular. Esta presència escassa pot deure’s a una menor detectabilitat de les espècies o a una distribució més puntual dins l’àrea d’estudi, limitada a determinades fondàries o corredors marins.
Seguiment i fonts d’informació
El sistema de seguiment de cetacis s’ha recolzat cada volta més en fonts d’informació molt diverses. Entre estes fonts destaquen el Servici de Vigilància Marina de la Generalitat i el projecte científic MysticMed, centrat en la protecció del rorqual comú i en el seu pas pel Mediterrani occidental.
A estos recursos s’afegixen les anomenades observacions oportunistes. Es tracta d’avistaments realitzats per persones o col·lectius que naveguen de manera habitual i comuniquen les seues dades. Segons la Conselleria, estes observacions aporten una part substancial de la informació disponible sobre la presència de cetacis.
En este sentit, s’ha reforçat el valor estratègic de les dades procedents d’administracions locals, Guardia Civil, universitats i embarcacions pesqueres. La combinació de totes estes fonts permet cobrir una àrea marina més àmplia i detectar espècies en zones on no hi ha campanyes específiques.
No obstant això, la Conselleria ha assenyalat que la falta de censos regulars en el mar i des de l’aire durant 2024 i 2025 dificulta la comparació fina amb anys anteriors. Esta absència complica vore com evolucionen les poblacions al llarg del temps i en les distintes zones del litoral valencià.
Des d’un punt de vista geogràfic, la informació disponible confirma un predomini d’avistaments en la província d’Alacant durant l’última dècada. Tanmateix, els tècnics advertixen que esta distribució pot estar condicionada per la concentració desigual d’observadors i de fonts de dades, i no només per motius purament ecològics.
Pel que fa a la temporalitat, els resultats mostren la presència de cetacis durant tot l’any. Tot i això, pareix que hi ha una major abundància d’avistaments entre finals d’estiu i principis de tardor, època en què augmenta l’activitat nàutica i també el nombre de registres.
En este període s’han registrat grups d’entre 50 i 80 exemplars en la zona de Torrevieja, segons diferents fonts d’observació que han coincidit en l’espai i en el temps. En el cas del rorqual comú, els registres apunten de nou a una estacionalitat compatible amb un pas migratori estival al llarg de la costa valenciana.
Participació creixent del sector pesquer
La Conselleria ha destacat també la participació puntual, però rellevant, de la flota pesquera valenciana en la recopilació de dades de cetacis. Esta col·laboració s’ha produït sobretot en eixides d’arrossegament i en operatives relacionades amb la pesca del túnid.
En 2025 s’han incorporat observacions realitzades en aigües obertes, a l’est del talús de la província de Castelló, en àrees poc mostrejades fins ara per campanyes científiques. Estos registres han ajudat a omplir buits d’informació en zones allunyades de la costa.
Les observacions s’han produït durant maniobres de transport de tonyina roja, quan els vaixells es desplacen a baixa velocitat i en condicions de navegació favorables per a la detecció de fauna marina. Estos moviments lents faciliten vore els animals i identificar-los amb més precisió.
Segons les mateixes fonts, este tipus de contribucions posa en relleu el potencial d’implicar els professionals del sector pesquer en la recollida d’informació sobre cetacis. Afigen que este paper només és realment efectiu quan s’acompanya de formació específica en identificació d’espècies i, sempre que siga possible, de material gràfic que permeta validar els avistaments.
Per a consultar informació general sobre cetacis i altres espècies marines protegides, es pot accedir al portal del [Ministerio para la Transición Ecológica](https://www.miteco.gob.es).
