Sergio García va tancar la segona jornada de l’Obert d’Espanya en el Club de Camp Vila de Madrid amb 70 colps, per a situar-se en -1 respecte al parell i assegurar la passada al tall. Malgrat salvar el cap de setmana, el castellonenc va ser autocrític: va reconéixer que el que mostra en competició no reflexa el que entrena i que en alguns moments dubta en triar el colp adequat.
Del eagle al doble bogey
La targeta explica eixa sensació d’alts i baixos: un eagle en el clot 4 i tres birdies, contrarestats per dos bogeys i un doble bogey en el 16. La combinació va deixar un parcial de -1 en el dia; els cinc colps guanyats entre eagle i birdies es van diluir amb quatre perduts entre els bogeys i el doble error, i l’ensopegada del 16 va frenar el seu impuls quan ja havia recuperat terreny.
El 70 millora en un colp la seua primera volta (71), però li manté lluny del lideratge. El positiu, segons va subratllar, és haver reaccionat per a passar el tall en un tram de tornada que va arribar a complicar-se. Eixe marge li permet treballar amb més calma de cara a la fi de setmana, amb l’obligació de reduir fallades no forçades si vol acostar-se als llocs de referència.
García va explicar que arriba als tornejos després d’entrenar amb bones sensacions, però que en competició li costa traslladar-les. Va assenyalar que necessita més confiança a l’hora de triar cada colp i en l’execució sota pressió. ‘Si fora fàcil, ho faria tothom‘, va esvarar, apel·lant a continuar treballant per a ajustar decisions i ritme i aconseguir que el seu joc del camp de pràctiques es trasllade al recorregut.
De cara a les pròximes rondes, el pla passa per encadenar eixides sòlides, protegir els clots compromesos i aprofitar les opcions de birdie que ja va saber generar-se. Si aconseguix jugar com entrena, tindrà marge per a escalar posicions durant el cap de setmana; per a això, haurà de convertir l’autocrítica en una guia clara de decisions des del tee i en els tirs a bandera.
El guanyador del Masters de 2017 ha tornat a l’Obert d’Espanya després de sis anys d’absència. Amb eixe bagatge, el seu discurs combina inconformisme i determinació: admet alts i baixos, celebra la passada al tall i es proposa transformar la busca de confiança en un rendiment més estable en les dos últimes jornades.
