La Guàrdia Civil ha detingut a Nules a set persones acusades d’integrar una organització criminal dedicada al tràfic d’éssers humans amb finalitats d’explotació laboral, en una operació en la qual han sigut alliberades 80 víctimes migrants que treballaven en el camp en condicions de semiesclavitud.
Segons va informar l’institut armat, als arrestats se’ls atribuïxen delictes de tràfic d’éssers humans, contra els drets dels treballadors i afavoriment de la immigració irregular. La xarxa s’encarregava de tot el procés, des de la captació als països d’origen fins al trasllat i posterior explotació en explotacions agrícoles, la qual cosa permetia als capitostos mantindre un control absolut sobre les víctimes.
L’organització captava a persones en situació d’especial vulnerabilitat en diferents països, aprofitant la seua necessitat d’ocupació i la seua falta de recursos. Per a atraure-les, utilitzaven falses ofertes de treball en les quals prometien bones condicions laborals, salaris dignes, allotjament i manutenció, és a dir, un projecte de vida estable que en realitat mai existia.
Una vegada a Espanya, les víctimes es trobaven amb una realitat completament distinta. La xarxa els generava un suposat deute, vinculada al viatge i als gastos d’instal·lació, que s’utilitzava com a mecanisme de control i coacció. Este deute es presentava com a impossible de saldar amb les condicions laborals reals, la qual cosa mantenia a les persones atrapades en un cercle de dependència econòmica i por.
Amuntegament i jornades extenuants
Les víctimes eren allotjades en condicions d’amuntegament extrem, en vivendes o espais saturats, en molts casos sense accés a aigua corrent ni subministrament elèctric. Esta precarietat en l’allotjament reforçava el seu estat d’indefensió, ja que depenien completament de l’organització fins i tot per a cobrir les seues necessitats bàsiques.
En l’àmbit laboral, eren obligades a treballar en el sector agrícola amb jornades de fins a 12 i 13 hores diàries, quasi sense descans i sotmeses a un ritme físic molt exigent. Malgrat la duresa de les tasques, la remuneració era inexistent o merament simbòlica, de manera que a penes percebien diners i no podien millorar la seua situació ni abandonar l’entorn d’explotació.
A més, les víctimes mancaven de contracte laboral i de la documentació necessària per a regularitzar la seua situació, la qual cosa incrementava encara més la seua vulnerabilitat. Esta absència de papers i d’alta en la Seguretat Social impedia que pogueren reclamar els seus drets o denunciar la seua situació sense por de represàlies o a problemes administratius.
El control de l’organització sobre les persones explotades s’exercia mitjançant amenaces, coaccions i fins i tot agressions físiques. Este ús combinat de la violència i la por generava un clima de terror constant que descoratjava qualsevol intent de fugida o de contacte amb les autoritats, consolidant així el model d’explotació.
La investigació es va desenrotllar durant diversos mesos en coordinació amb la Fiscalia Provincial de Castelló i va comptar amb el suport de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. Este treball conjunt va permetre recopilar proves sobre les condicions reals dels allotjaments i dels talls agrícoles, així com identificar a les persones que ocupaven els llocs de responsabilitat dins de l’entramat.
Durant l’operació, denominada Balarama, es van practicar cinc registres domiciliaris en els quals es van buscar indicis sobre l’activitat de la xarxa i la seua estructura de funcionament. Les perquisicions van permetre identificar com a principals responsables a un matrimoni d’origen pakistanés, que presumptament exercia la direcció i organització de l’explotació laboral.
De les set persones detingudes en el marc d’esta operació, dos han ingressat a la presó per orde judicial, en considerar-se el seu possible paper rellevant dins de la trama. La resta dels arrestats roman a la disposició de l’autoritat judicial mentres es determina el seu grau d’implicació i responsabilitat en els fets.
Les diligències instruïdes han sigut posades a la disposició del jutjat competent, que continuarà amb la investigació per a esclarir tots els extrems del cas i valorar les possibles responsabilitats penals pels delictes de tràfic d’éssers humans, vulneració dels drets laborals i afavoriment de la immigració irregular.






