Tres símptomes poc comuns pels quals hauries d’anar a l’hospital després de la vacuna

A mesura que avancen els plans de vacunació en la lluita contra la Covid, es coneixen més elements que poden afectar l’organisme i a les persones que se sotmeten al procés d’immunitat. Segons Vicente Soriano, metge especialista en Malalties Infeccioses i en Genètica Clínica hi ha tres símptomes que han de preocupar a aquells que s’hagen sotmés a les injeccions de prevenció. La pèrdua de la visió, el mal de cap agut o la pèrdua de la força, així ho narra per a ‘El Español’.

L’expert assegura que els sèrums que es van administrar són vinguts del cel, una autèntica benedicció, i que com han argumentat nombrosos experts «els beneficis superen als riscos». Ha volgut assenyalar alguna de les simptomatologies que s’han observat hores després d’aplicar-se la dosi, i són de dos tipus. Aguda si sorgeix després de les dotze hores següents, o tardanes si es presenten als tres o quatre dies des del contacte amb el cos.

 

Les agudes són les que estan vinculades a qualsevol mena de vacuna, i són tan comunes com el dolor muscular, el de cap o els canvis de temperatura normal. La majoria d’estos símptomes desapareixen a les 24 hores i no tenen una gravetat rellevant.

 

Complicacions per les vacunes

A pesar que en l’àmplia majoria del mostreig sobre el qual s’efectua un pla de vacunació no existeixen riscos, sempre es dona a conéixer algun cas que crida l’atenció mediàtica per la seua resposta negativa. Alguns dels processos aguts poden ser mortals, i es coneixen com a reaccions anafilàctiques o al·lèrgiques. Si bé esta classificació de fets no ocorre amb regularitat, poden tenir conseqüències nefastes, encara que com assegura el sanitari és un succés «molt infreqüent, apareix en un de cada tres milions de vacunats».

L’efecte secundari que més repercussió ha causat és el vinculat amb la trombosi associada a la trombocitopènia i es produeix en dos llocs, en l’abdomen o al cap. Apareixen després de set dies i la seua ràtio de reproducció està reduït a un cas per cada milió. Esta informació s’argumenta a través de la dada que situa 169 casos de trombosi cerebral en tota Europa i 63 en l’abdomen, és clar, després d’haver vacunat a 45 milions de persones amb AstraZeneca.

Es tracta d’una proporció d’impacte ínfima que «continuaran estudiant i veient si apareixen en altres vacunes». En el cas de notar alguns dels símptomes descrits el sanitari assegura que la millor opció és visitar un centre hospitalari i esmentar que fa pocs dies s’ha rebut una dosi de la vacuna. D’esta manera es podrà estudiar la injecció i valorar el seu estat de distribució.

 

Els llocs on la vacuna s’està generalitzant

Vicente assegura que «el benefici en llocs on s’ha vacunat molta gent és bestial, per exemple, Israel, el Regne Unit o algunes zones de Califòrnia». També esmenta que la vacuna, malgrat la pressió social que troba a través dels casos de vacunació, no ha de reduir el seu ritme, ja que el procés serà beneficiós per a tota la població i permetrà aconseguir una normalitat com més aviat millor.

 

«Hi ha a qui li interessa soroll mediàtic; Moderna i Pfizer són empreses privades, tenen el seu grup que els defensa directament, mentre que AstraZeneca són empreses que tenen suport governamental i ningú els sent molt seus» comenta l’expert. També s’ha referit a l’ocupació extensiva de mascaretes, de les quals considera que a pesar que el seu ús es reduirà substancialment depenent de la situació social, existeix un «clar benefici des del punt de vista mèdic» en el seu ús.

 

«És evident que és molest i volem veure la cara de la gent, però redueix el risc. Igual que et poses la jaqueta quan sortiràs per a no tenir fred et posaràs una mascareta còmoda» conclou Soriano.

 

 

 

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La Comunitat Valenciana, tercera a Espanya en taxa de víctimes de violència masclista en 2025

La Comunitat Valenciana va registrar en 2025 una taxa de 92,7 dones víctimes de violència masclista per cada 10.000 habitants femenines, la tercera més alta d'Espanya, amb més de 27.700 denúncies i més de 25.500 víctimes.

Huit detinguts a Alacant per una trama de xecs falsos que va estafar més de 132.000 euros

La Policia Nacional ha desarticulat a Alacant un grup criminal que falsificava xecs i realitzava altres estafes bancàries, amb un perjuí de més de 132.000 euros a diferents empreses i comerços.

Desmantellada una plantació de marihuana en una vivenda del centre de Santa Pola

La Guàrdia Civil i la Policia Local de Santa Pola han detingut a un home de 36 anys després de desmantellar una plantació de marihuana en una vivenda situada en ple centre urbà, pròxima a centres escolars i a un poliesportiu.

La jutgessa que investiga la dana cita com a testimoni al xofer de la exconsellera Pradas

La jutgessa que investiga la gestió de la dana de 2024 cita a declarar com a testimoni al xofer de la llavors consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i impulsa noves diligències sobre comunicacions durant l'emergència.

Detingut un menor per quatre robatoris amb força en vivendes habitades a Castelló

La Guàrdia Civil ha detingut a un menor per quatre robatoris amb força en vivendes d'Alcalá de Xivert i Santa Magdalena de Pulpis, un d'ells en grau de temptativa. Part dels objectes sostrets ha sigut recuperada i el cas seguix sota investigació.

Cau a Castelló una xarxa de tràfic internacional de drogues amb set detinguts

La Guàrdia Civil desarticula a Castelló una organització dedicada al tràfic internacional de drogues, amb set detinguts i més de 130 quilos de cocaïna intervinguts.

Juí a Alacant a tres acusats de falsejar altes en la Seguretat Social per a cobrar l’atur

L'Audiència d'Alacant jutja a tres responsables d'una constructora i una gestoria acusats de simular contractes perquè 28 persones accediren a l'atur, amb un suposat perjuí de 235.000 euros.

El Suprem veta la retransmissió en directe del juí a Ábalos pels contractes de màscares

El Tribunal Suprem nega la retransmissió en directe del juí a José Luis Ábalos, el seu exasesor Koldo García i el comisionista Víctor de Aldama per presumptes mossegades en contractes de màscares.