El drama de les dones que han d’avortar a Espanya

Ejemplo de shortcode con estilo
  A pesar que la interrupció voluntària de l’embaràs és legal a Espanya, això és només en la teoria. En la pràctica, milers de dones i parelles es troben amb tota mena de traves i problemes a l’hora de practicar un avortament. En el programa de ‘Salvados’ s’ha pogut veure la realitat d’esta problemàtica de […]

 

A pesar que la interrupció voluntària de l’embaràs és legal a Espanya, això és només en la teoria. En la pràctica, milers de dones i parelles es troben amb tota mena de traves i problemes a l’hora de practicar un avortament.

En el programa de ‘Salvados’ s’ha pogut veure la realitat d’esta problemàtica de la qual no es parla al nostre país, amb testimoniatges de dones que han viscut diferents i no tan diferents situacions durant este procés, en intentar interrompre de manera voluntària el seu embaràs de les quals una gran part de la societat encara no és conscient.

L’espai de la Sexta ha volgut llançar les sorprenents dades que publica el Ministeri de Sanitat. En ells, es pot comprovar que són fins a 12 províncies la que no han notificat ni una sola interrupció voluntària de l’embaràs en els últims cinc anys. Eixes dades sorprenen degut que en elles hi ha hagut dones que l’han demanada.

 

L’objecció de consciència en alguns hospitals

 

L’avortament és legal a Espanya des de la llei que es va aprovar el juliol de 2010, però hi ha hospitals públics i comunitats autònomes en les quals no es practica. Segons ha explicat la doctora especialitzada Silvia Arévalo a Gonzo, es deu en la seua majoria per “l’objecció de consciència” de molts metges. En algunes comunitats, és el centre complet el que s’acull a este dret i deriven a les dones a clíniques privades.

 

Avortar a 400 km de la teua casa

 

Això dona lloc a casos com el de Claudia, resident metge de família. El van informar a Múrcia a les 20 setmanes d’embaràs que el seu fill tenia una malaltia incompatible amb la vida, però la van manar a una clínica privada a avortar. Quan ella va veure les males crítiques que tenia eixe lloc, va decidir anar a una altra, també privada, a Madrid.

Claudia va haver d’esperar dos setmanes al fet que li donaren cita, en les quals notava al seu bebé dins del seu cos. Es va desplaçar centenars de quilòmetres a una clínica en la qual va pensar que anava a morir.
Ella sabia que les coses no s’estaven fent bé. Li van dir que no valia la pena posar-li l’epidural i les contraccions es van tornar molt doloroses. “Jo tenia clar que anava a morir-me allí. La meua mare estava plorant i la meua amiga, estudiant de ginecologia, estava fent crits demanant que feren alguna cosa”, compte aclaparat davant Gonzo.

 

El sistema públic falla a les dones que avorten

 

Així ho admet Juan Luis Delgado, cap del departament de Medicina Matern Fetal de l’Hospital Verge de l’Arrixaca, l’hospital públic de referència a Múrcia i un dels quals mana a les dones que volen avortar a clíniques privades. El doctor s’autodenomina “ginecòleg cristià”.

Delgado assenyala que a l’hospital no es realitzen avortaments perquè “la decisió ha de ser assumida pels dirigents i pel servei de salut” encara que a minuts després ha admés que, hui dia, la Conselleria de Salut de Múrcia no posa cap impediment per a realitzar interrupcions de l’embaràs. Reconeix també ser conscient de les males experiències que compten les dones a les quals deriven a clíniques privades.

 

Hi ha hospitals públics que no compleixen la llei

 

És una altra de les realitats que s’exposen en el programa. Les quatre dones que intervenen expliquen que hi ha hospitals en els quals no es compleix la llei. Per exemple, la legislació garanteix “a totes les dones per igual l’accés a la interrupció de l’embaràs amb independència del lloc on residisca”. En cap dels casos de les entrevistades es va complir.

L’accés i la qualitat assistencial no poden veure’s menyscabades per l’exercici de l’objecció de consciència, segons la mateixa llei. “Absolutament menyscabada, res a veure. Fins a límits vergonyosos”, afirma una de les dones. “Aqueix és el pitjor punt, perquè l’important no és el viatge sinó també la destinació i la qualitat assistencial és infinitament inferior en una clínica privada que en un hospital públic”, assegura.

 

 

Els paranys de l’Executiu murcià respecte a l’avortament

 

Encara que a Múrcia sí que s’han notificat avortaments, crida l’atenció que cap d’ells s’ha produït en centres públics.

‘Salvados’ destapa els paranys que l’Executiu murcià realitza per a maquillar les dades, arribant a provocar situacions que posen en risc la salut de les embarassades. Una de les entrevistades explica que encara no entén «com el Servei Murcià de Salut faça que passem per estes coses».

En el seu relat assegura que malgrat viure en la localitat de Lorca, coneguda pel terratrémol que va patir l’any 2011, va ser derivada a una clínica privada, però a 450 quilòmetres de la seua casa. «Et vas en un tres, en el teu cotxe i et busques la vida», deia resignada. Una vegada realitzada la intervenció, l’ordre del metge va ser que es podia tornar a la seua casa.

L’entrevistada explicava, davant la mirada atònica del periodista gallec, que encara «amb punts i dessagnant-me em diu el metge que em puc anar ja per a la meua casa». En eixa situació, sense supervisió, l’ordre és realitzar el viatge de tornada amb total normalitat fins a la localitat murciana.

Una altra de les xiques explica que a la Regió de Múrcia no hi ha cap centre públic que realitze interrupcions de l’embaràs, però no seria l’únic lloc en el qual ocorre, ja que ocorre en més províncies: «No suportem veure que més dones passen pel mateix una vegada i una altra. No podem més».

 

 

L’avortament no és digne en algunes províncies

 

A Espanya, hi ha 12 províncies en les quals no s’ha reportat cap avortament des de l’any 2015 i hi ha huit en les quals no es practica un avortament en els últims 30 anys.

En 2019, cinc comunitats no van realitzar cap avortament en un centre públic (Aragó, Castella – La Manxa, Múrcia, Extremadura i Madrid) a més de les ciutats de Ceuta i Melilla. Algunes de les dones que viuen allí s’han de desplaçar a altres llocs com Catalunya, com a compte la doctora Arévalo en el programa.

 

 

 

 

Últimes notícies

Robinson resol un duel vibrant entre Barça i Valencia Basket (98-94)

El Barça ha superat el Valencia Basket per 98-94 en la jornada 9 de l’Euroliga. Justin Robinson ha anotat nou punts en els últims quatre minuts.

Mor un treballador en caure des de deu metres en una nau de Paterna

Un treballador de 62 anys ha mort després de caure des d’uns deu metres mentre reparava el sostre d’una nau del polígon Fuente del Jarro, a Paterna.

Deu detinguts per incitar disturbis vinculats a Blocus: tres a Valencia

Deu jóvens, quatre menors, han sigut detinguts en 24 hores per incitar disturbis vinculats a Blocus. Tres arrestos s’han practicat a la província de Valencia.

L’Atlético busca pressionar el lideratge al camp del Levante

L’Atlético visita el Levante este dissabte amb sis victòries consecutives i la mirada posada en el lideratge. Julián Alvarez arriba en ratxa golejadora.

Puente revela 170 incidències del sistema LZB durant 2026 i defensa la seua seguretat després de l’accident d’Urda

La tragèdia deixa 69 morts i 13 víctimes identificades, mentre 39 ferits continuen hospitalitzats a Castella-la Manxa, 17 d'ells en unitats de cures intensives

València aprova un pressupost de 1.361 milions per a 2027

El govern municipal de València ha aprovat el projecte de pressupost de 2027, un 8,8 % superior al de l’exercici actual. L’oposició l’ha rebutjat.

La dana de 2024 suma 234 víctimes mortals en la causa judicial

La jutgessa de Catarroja ha elevat a 234 el recompte oficial de víctimes mortals de la dana del 29 d’octubre de 2024. L’últim cas reconegut és el d’un home de Paiporta que va morir després d’una infecció bacteriana.

Castelló proposa 246,7 milions per als comptes provincials de 2027

La Diputació de Castelló debatrà el 3 de novembre un pressupost de 246.698.267,01 euros per a 2027, amb inversions en seguretat, serveis i infraestructures.