7.3 C
València
Dilluns, 5 gener, 2026

El drama de les dones que han d’avortar a Espanya

 

A pesar que la interrupció voluntària de l’embaràs és legal a Espanya, això és només en la teoria. En la pràctica, milers de dones i parelles es troben amb tota mena de traves i problemes a l’hora de practicar un avortament.

En el programa de ‘Salvados’ s’ha pogut veure la realitat d’esta problemàtica de la qual no es parla al nostre país, amb testimoniatges de dones que han viscut diferents i no tan diferents situacions durant este procés, en intentar interrompre de manera voluntària el seu embaràs de les quals una gran part de la societat encara no és conscient.

L’espai de la Sexta ha volgut llançar les sorprenents dades que publica el Ministeri de Sanitat. En ells, es pot comprovar que són fins a 12 províncies la que no han notificat ni una sola interrupció voluntària de l’embaràs en els últims cinc anys. Eixes dades sorprenen degut que en elles hi ha hagut dones que l’han demanada.

 

L’objecció de consciència en alguns hospitals

 

L’avortament és legal a Espanya des de la llei que es va aprovar el juliol de 2010, però hi ha hospitals públics i comunitats autònomes en les quals no es practica. Segons ha explicat la doctora especialitzada Silvia Arévalo a Gonzo, es deu en la seua majoria per “l’objecció de consciència” de molts metges. En algunes comunitats, és el centre complet el que s’acull a este dret i deriven a les dones a clíniques privades.

 

Avortar a 400 km de la teua casa

 

Això dona lloc a casos com el de Claudia, resident metge de família. El van informar a Múrcia a les 20 setmanes d’embaràs que el seu fill tenia una malaltia incompatible amb la vida, però la van manar a una clínica privada a avortar. Quan ella va veure les males crítiques que tenia eixe lloc, va decidir anar a una altra, també privada, a Madrid.

Claudia va haver d’esperar dos setmanes al fet que li donaren cita, en les quals notava al seu bebé dins del seu cos. Es va desplaçar centenars de quilòmetres a una clínica en la qual va pensar que anava a morir.
Ella sabia que les coses no s’estaven fent bé. Li van dir que no valia la pena posar-li l’epidural i les contraccions es van tornar molt doloroses. “Jo tenia clar que anava a morir-me allí. La meua mare estava plorant i la meua amiga, estudiant de ginecologia, estava fent crits demanant que feren alguna cosa”, compte aclaparat davant Gonzo.

 

El sistema públic falla a les dones que avorten

 

Així ho admet Juan Luis Delgado, cap del departament de Medicina Matern Fetal de l’Hospital Verge de l’Arrixaca, l’hospital públic de referència a Múrcia i un dels quals mana a les dones que volen avortar a clíniques privades. El doctor s’autodenomina “ginecòleg cristià”.

Delgado assenyala que a l’hospital no es realitzen avortaments perquè “la decisió ha de ser assumida pels dirigents i pel servei de salut” encara que a minuts després ha admés que, hui dia, la Conselleria de Salut de Múrcia no posa cap impediment per a realitzar interrupcions de l’embaràs. Reconeix també ser conscient de les males experiències que compten les dones a les quals deriven a clíniques privades.

 

Hi ha hospitals públics que no compleixen la llei

 

És una altra de les realitats que s’exposen en el programa. Les quatre dones que intervenen expliquen que hi ha hospitals en els quals no es compleix la llei. Per exemple, la legislació garanteix “a totes les dones per igual l’accés a la interrupció de l’embaràs amb independència del lloc on residisca”. En cap dels casos de les entrevistades es va complir.

L’accés i la qualitat assistencial no poden veure’s menyscabades per l’exercici de l’objecció de consciència, segons la mateixa llei. “Absolutament menyscabada, res a veure. Fins a límits vergonyosos”, afirma una de les dones. “Aqueix és el pitjor punt, perquè l’important no és el viatge sinó també la destinació i la qualitat assistencial és infinitament inferior en una clínica privada que en un hospital públic”, assegura.

 

 

Els paranys de l’Executiu murcià respecte a l’avortament

 

Encara que a Múrcia sí que s’han notificat avortaments, crida l’atenció que cap d’ells s’ha produït en centres públics.

‘Salvados’ destapa els paranys que l’Executiu murcià realitza per a maquillar les dades, arribant a provocar situacions que posen en risc la salut de les embarassades. Una de les entrevistades explica que encara no entén “com el Servei Murcià de Salut faça que passem per estes coses”.

En el seu relat assegura que malgrat viure en la localitat de Lorca, coneguda pel terratrémol que va patir l’any 2011, va ser derivada a una clínica privada, però a 450 quilòmetres de la seua casa. “Et vas en un tres, en el teu cotxe i et busques la vida”, deia resignada. Una vegada realitzada la intervenció, l’ordre del metge va ser que es podia tornar a la seua casa.

L’entrevistada explicava, davant la mirada atònica del periodista gallec, que encara “amb punts i dessagnant-me em diu el metge que em puc anar ja per a la meua casa”. En eixa situació, sense supervisió, l’ordre és realitzar el viatge de tornada amb total normalitat fins a la localitat murciana.

Una altra de les xiques explica que a la Regió de Múrcia no hi ha cap centre públic que realitze interrupcions de l’embaràs, però no seria l’únic lloc en el qual ocorre, ja que ocorre en més províncies: “No suportem veure que més dones passen pel mateix una vegada i una altra. No podem més”.

 

 

L’avortament no és digne en algunes províncies

 

A Espanya, hi ha 12 províncies en les quals no s’ha reportat cap avortament des de l’any 2015 i hi ha huit en les quals no es practica un avortament en els últims 30 anys.

En 2019, cinc comunitats no van realitzar cap avortament en un centre públic (Aragó, Castella – La Manxa, Múrcia, Extremadura i Madrid) a més de les ciutats de Ceuta i Melilla. Algunes de les dones que viuen allí s’han de desplaçar a altres llocs com Catalunya, com a compte la doctora Arévalo en el programa.

 

 

 

 

Últimes notícies

La Comunitat Valenciana tanca 2025 com tercera en ofegaments, amb 65 morts

La Comunitat Valenciana ha registrat 65 morts per ofegament en 2025 i se situa com la tercera autonomia amb més víctimes. Espanya tanca amb 472 morts, el segon pitjor dada des de 2015.

València paga més de 46 milions en expropiacions pregades després d’11 anys de moratòria

Després de la fi de la moratòria autonòmica, València ha abonat més de 46 milions en expropiacions pregades entre 2024 i 2025. El consistori avisa de possibles pagaments addicionals per noves resolucions.

L’ocupació hotelera en la Comunitat Valenciana ha fregat el 80% en 2025

L'ocupació mitjana dels hotels associats a Hosbec ha fregat el 80% en 2025, 0,4 punts més que en 2024. L'avanç s'ha recolzat en més oferta i en la demanda internacional.

Avís groc per neu i fred a l’interior d’Alacant i sud de València seguix fins al dimarts

Aemet manté l'avís groc per nevades i mínimes de fins a -4 °C a l'interior d'Alacant i en el sud de l'interior de València fins a primeres hores del dimarts.

El castell de Xàtiva tanca per un despreniment en la carretera d’accés

L'Ajuntament ha anunciat el tancament del monument este dilluns després d'un despreniment en la via de pujada causat per pluges persistents. Equips municipals treballen per a restablir la seguretat i la reobertura dependrà d'una supervisió tècnica.

La neu complica la circulació a l’interior de Castelló

El temporal deixa neu i gel en L'Alt Maestrat i Els Ports i obliga a extremar la precaució en N-232, CV-14, CV-12 i CV-15, amb restriccions al trànsit pesat.

La Comunitat Valenciana va liderar l’ocupació en 2025 amb un 3,69%

La Comunitat Valenciana va liderar el creixement de l'ocupació en 2025 amb un 3,69% d'afiliació i l'atur va baixar en quasi totes les autonomies. Madrid va superar a Catalunya en nombre d'afiliats.

Comunitat Valenciana, quarta en consignació del Xiquet per habitant amb 26,17 euros

La Comunitat Valenciana se situa quarta en consignació per habitant per al Sorteig del Xiquet 2026 amb 26,17 euros i una consignació total de 139.157.600 euros. El gasto mitjà per persona puja quasi tres euros enfront de 2025.