12.4 C
València
Dimarts, 11 novembre, 2025

El drama de les dones que han d’avortar a Espanya

 

A pesar que la interrupció voluntària de l’embaràs és legal a Espanya, això és només en la teoria. En la pràctica, milers de dones i parelles es troben amb tota mena de traves i problemes a l’hora de practicar un avortament.

En el programa de ‘Salvados’ s’ha pogut veure la realitat d’esta problemàtica de la qual no es parla al nostre país, amb testimoniatges de dones que han viscut diferents i no tan diferents situacions durant este procés, en intentar interrompre de manera voluntària el seu embaràs de les quals una gran part de la societat encara no és conscient.

L’espai de la Sexta ha volgut llançar les sorprenents dades que publica el Ministeri de Sanitat. En ells, es pot comprovar que són fins a 12 províncies la que no han notificat ni una sola interrupció voluntària de l’embaràs en els últims cinc anys. Eixes dades sorprenen degut que en elles hi ha hagut dones que l’han demanada.

 

L’objecció de consciència en alguns hospitals

 

L’avortament és legal a Espanya des de la llei que es va aprovar el juliol de 2010, però hi ha hospitals públics i comunitats autònomes en les quals no es practica. Segons ha explicat la doctora especialitzada Silvia Arévalo a Gonzo, es deu en la seua majoria per “l’objecció de consciència” de molts metges. En algunes comunitats, és el centre complet el que s’acull a este dret i deriven a les dones a clíniques privades.

 

Avortar a 400 km de la teua casa

 

Això dona lloc a casos com el de Claudia, resident metge de família. El van informar a Múrcia a les 20 setmanes d’embaràs que el seu fill tenia una malaltia incompatible amb la vida, però la van manar a una clínica privada a avortar. Quan ella va veure les males crítiques que tenia eixe lloc, va decidir anar a una altra, també privada, a Madrid.

Claudia va haver d’esperar dos setmanes al fet que li donaren cita, en les quals notava al seu bebé dins del seu cos. Es va desplaçar centenars de quilòmetres a una clínica en la qual va pensar que anava a morir.
Ella sabia que les coses no s’estaven fent bé. Li van dir que no valia la pena posar-li l’epidural i les contraccions es van tornar molt doloroses. “Jo tenia clar que anava a morir-me allí. La meua mare estava plorant i la meua amiga, estudiant de ginecologia, estava fent crits demanant que feren alguna cosa”, compte aclaparat davant Gonzo.

 

El sistema públic falla a les dones que avorten

 

Així ho admet Juan Luis Delgado, cap del departament de Medicina Matern Fetal de l’Hospital Verge de l’Arrixaca, l’hospital públic de referència a Múrcia i un dels quals mana a les dones que volen avortar a clíniques privades. El doctor s’autodenomina “ginecòleg cristià”.

Delgado assenyala que a l’hospital no es realitzen avortaments perquè “la decisió ha de ser assumida pels dirigents i pel servei de salut” encara que a minuts després ha admés que, hui dia, la Conselleria de Salut de Múrcia no posa cap impediment per a realitzar interrupcions de l’embaràs. Reconeix també ser conscient de les males experiències que compten les dones a les quals deriven a clíniques privades.

 

Hi ha hospitals públics que no compleixen la llei

 

És una altra de les realitats que s’exposen en el programa. Les quatre dones que intervenen expliquen que hi ha hospitals en els quals no es compleix la llei. Per exemple, la legislació garanteix “a totes les dones per igual l’accés a la interrupció de l’embaràs amb independència del lloc on residisca”. En cap dels casos de les entrevistades es va complir.

L’accés i la qualitat assistencial no poden veure’s menyscabades per l’exercici de l’objecció de consciència, segons la mateixa llei. “Absolutament menyscabada, res a veure. Fins a límits vergonyosos”, afirma una de les dones. “Aqueix és el pitjor punt, perquè l’important no és el viatge sinó també la destinació i la qualitat assistencial és infinitament inferior en una clínica privada que en un hospital públic”, assegura.

 

 

Els paranys de l’Executiu murcià respecte a l’avortament

 

Encara que a Múrcia sí que s’han notificat avortaments, crida l’atenció que cap d’ells s’ha produït en centres públics.

‘Salvados’ destapa els paranys que l’Executiu murcià realitza per a maquillar les dades, arribant a provocar situacions que posen en risc la salut de les embarassades. Una de les entrevistades explica que encara no entén “com el Servei Murcià de Salut faça que passem per estes coses”.

En el seu relat assegura que malgrat viure en la localitat de Lorca, coneguda pel terratrémol que va patir l’any 2011, va ser derivada a una clínica privada, però a 450 quilòmetres de la seua casa. “Et vas en un tres, en el teu cotxe i et busques la vida”, deia resignada. Una vegada realitzada la intervenció, l’ordre del metge va ser que es podia tornar a la seua casa.

L’entrevistada explicava, davant la mirada atònica del periodista gallec, que encara “amb punts i dessagnant-me em diu el metge que em puc anar ja per a la meua casa”. En eixa situació, sense supervisió, l’ordre és realitzar el viatge de tornada amb total normalitat fins a la localitat murciana.

Una altra de les xiques explica que a la Regió de Múrcia no hi ha cap centre públic que realitze interrupcions de l’embaràs, però no seria l’únic lloc en el qual ocorre, ja que ocorre en més províncies: “No suportem veure que més dones passen pel mateix una vegada i una altra. No podem més”.

 

 

L’avortament no és digne en algunes províncies

 

A Espanya, hi ha 12 províncies en les quals no s’ha reportat cap avortament des de l’any 2015 i hi ha huit en les quals no es practica un avortament en els últims 30 anys.

En 2019, cinc comunitats no van realitzar cap avortament en un centre públic (Aragó, Castella – La Manxa, Múrcia, Extremadura i Madrid) a més de les ciutats de Ceuta i Melilla. Algunes de les dones que viuen allí s’han de desplaçar a altres llocs com Catalunya, com a compte la doctora Arévalo en el programa.

 

 

 

 

Últimes notícies

Val més perdre que més perdre

Leo Giménez és lingüista i en la seua columna d'esta setmana proposa un nou pacte pel valencià, ampli i transversal, que incloga tant la dreta democràtica com l’esquerra, a l’estil del consens que va permetre en el seu dia la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i la creació de l’AVL

Investiguen l’agressió a un policia anara de servici a Vinalesa: ferit greu

Un policia nacional va ser trobat greument ferit en un carrer de Vinalesa la vesprada del dissabte. La investigació seguix oberta per a esclarir com va ocórrer l'agressió.

López-Arostegui: l’ambició i la concentració han de ser màximes

López-Arostegui va reconéixer la dificultat del dol d'Eurolliga davant el Reial Madrid i va fixar les claus: energia, defensa i córrer, amb l'empenyiment del Roig Arena. Després de dos derrotes seguides, València Basket va buscar retrobar-se amb el seu joc.

La jutgessa de la dana rebutja citar a Barrachina i demana l’informe de la presa de Buseo

El jutjat que investiga la gestió de la dana ha rebutjat la testifical de Barrachina i ha demanat l'informe de la presa de Buseo i la identitat dels operaris. També sol·licita dades a Emergències i admet una acusació popular amb fiança.

Detinguda una dona per lesionar els ulls del seu fill de 2 anys amb un líquid irritant

Una dona de 27 anys ha sigut detinguda a Alacant per presumptament abocar un líquid irritant en els ulls del seu fill de 2 anys. El menor ha millorat després d'un llarg ingrés i ha quedat sota tutela de la Generalitat.

La jutgessa de la DANA demana a la Generalitat detallar les alertes de mitjans del 28 i 29-O

La instructora de Catarroja ha reclamat a la Generalitat que precise per quina via es van rebre alertes i dossiers de mitjans el 28 i 29-O i qui els va rebre. També ha incorporat comunicacions de teleassistència i ha rebutjat una prova sobre documents firmats per Mazón.

La jutgessa de la DANA ha desestimat obrir peça separada per possible fals testimoniatge de Vilaplana

La instructora de la causa per la gestió de la DANA ha rebutjat obrir una peça separada pel possible fals testimoniatge de Maribel Vilaplana. Manté les testificals ja acordades i recorda que eixa valoració només pot fer-se al final del procediment.

L’IVAM vol internacionalitzar-se en 2026 amb més presència de dones artistes i focus territorial

L'IVAM ha presentat el seu programa per a 2026, amb tretze projectes orientats a internacionalització, sostenibilitat i territori, i una aposta per dones artistes. L'agenda inclou mostres de Tania Candiani, Melanie Smith i Joana Vasconcelos, una relectura de la col·lecció i un homenatge a l'Albufera.