El drama de les dones que han d’avortar a Espanya

 

A pesar que la interrupció voluntària de l’embaràs és legal a Espanya, això és només en la teoria. En la pràctica, milers de dones i parelles es troben amb tota mena de traves i problemes a l’hora de practicar un avortament.

En el programa de ‘Salvados’ s’ha pogut veure la realitat d’esta problemàtica de la qual no es parla al nostre país, amb testimoniatges de dones que han viscut diferents i no tan diferents situacions durant este procés, en intentar interrompre de manera voluntària el seu embaràs de les quals una gran part de la societat encara no és conscient.

L’espai de la Sexta ha volgut llançar les sorprenents dades que publica el Ministeri de Sanitat. En ells, es pot comprovar que són fins a 12 províncies la que no han notificat ni una sola interrupció voluntària de l’embaràs en els últims cinc anys. Eixes dades sorprenen degut que en elles hi ha hagut dones que l’han demanada.

 

L’objecció de consciència en alguns hospitals

 

L’avortament és legal a Espanya des de la llei que es va aprovar el juliol de 2010, però hi ha hospitals públics i comunitats autònomes en les quals no es practica. Segons ha explicat la doctora especialitzada Silvia Arévalo a Gonzo, es deu en la seua majoria per “l’objecció de consciència” de molts metges. En algunes comunitats, és el centre complet el que s’acull a este dret i deriven a les dones a clíniques privades.

 

Avortar a 400 km de la teua casa

 

Això dona lloc a casos com el de Claudia, resident metge de família. El van informar a Múrcia a les 20 setmanes d’embaràs que el seu fill tenia una malaltia incompatible amb la vida, però la van manar a una clínica privada a avortar. Quan ella va veure les males crítiques que tenia eixe lloc, va decidir anar a una altra, també privada, a Madrid.

Claudia va haver d’esperar dos setmanes al fet que li donaren cita, en les quals notava al seu bebé dins del seu cos. Es va desplaçar centenars de quilòmetres a una clínica en la qual va pensar que anava a morir.
Ella sabia que les coses no s’estaven fent bé. Li van dir que no valia la pena posar-li l’epidural i les contraccions es van tornar molt doloroses. “Jo tenia clar que anava a morir-me allí. La meua mare estava plorant i la meua amiga, estudiant de ginecologia, estava fent crits demanant que feren alguna cosa”, compte aclaparat davant Gonzo.

 

El sistema públic falla a les dones que avorten

 

Així ho admet Juan Luis Delgado, cap del departament de Medicina Matern Fetal de l’Hospital Verge de l’Arrixaca, l’hospital públic de referència a Múrcia i un dels quals mana a les dones que volen avortar a clíniques privades. El doctor s’autodenomina “ginecòleg cristià”.

Delgado assenyala que a l’hospital no es realitzen avortaments perquè “la decisió ha de ser assumida pels dirigents i pel servei de salut” encara que a minuts després ha admés que, hui dia, la Conselleria de Salut de Múrcia no posa cap impediment per a realitzar interrupcions de l’embaràs. Reconeix també ser conscient de les males experiències que compten les dones a les quals deriven a clíniques privades.

 

Hi ha hospitals públics que no compleixen la llei

 

És una altra de les realitats que s’exposen en el programa. Les quatre dones que intervenen expliquen que hi ha hospitals en els quals no es compleix la llei. Per exemple, la legislació garanteix “a totes les dones per igual l’accés a la interrupció de l’embaràs amb independència del lloc on residisca”. En cap dels casos de les entrevistades es va complir.

L’accés i la qualitat assistencial no poden veure’s menyscabades per l’exercici de l’objecció de consciència, segons la mateixa llei. “Absolutament menyscabada, res a veure. Fins a límits vergonyosos”, afirma una de les dones. “Aqueix és el pitjor punt, perquè l’important no és el viatge sinó també la destinació i la qualitat assistencial és infinitament inferior en una clínica privada que en un hospital públic”, assegura.

 

 

Els paranys de l’Executiu murcià respecte a l’avortament

 

Encara que a Múrcia sí que s’han notificat avortaments, crida l’atenció que cap d’ells s’ha produït en centres públics.

‘Salvados’ destapa els paranys que l’Executiu murcià realitza per a maquillar les dades, arribant a provocar situacions que posen en risc la salut de les embarassades. Una de les entrevistades explica que encara no entén «com el Servei Murcià de Salut faça que passem per estes coses».

En el seu relat assegura que malgrat viure en la localitat de Lorca, coneguda pel terratrémol que va patir l’any 2011, va ser derivada a una clínica privada, però a 450 quilòmetres de la seua casa. «Et vas en un tres, en el teu cotxe i et busques la vida», deia resignada. Una vegada realitzada la intervenció, l’ordre del metge va ser que es podia tornar a la seua casa.

L’entrevistada explicava, davant la mirada atònica del periodista gallec, que encara «amb punts i dessagnant-me em diu el metge que em puc anar ja per a la meua casa». En eixa situació, sense supervisió, l’ordre és realitzar el viatge de tornada amb total normalitat fins a la localitat murciana.

Una altra de les xiques explica que a la Regió de Múrcia no hi ha cap centre públic que realitze interrupcions de l’embaràs, però no seria l’únic lloc en el qual ocorre, ja que ocorre en més províncies: «No suportem veure que més dones passen pel mateix una vegada i una altra. No podem més».

 

 

L’avortament no és digne en algunes províncies

 

A Espanya, hi ha 12 províncies en les quals no s’ha reportat cap avortament des de l’any 2015 i hi ha huit en les quals no es practica un avortament en els últims 30 anys.

En 2019, cinc comunitats no van realitzar cap avortament en un centre públic (Aragó, Castella – La Manxa, Múrcia, Extremadura i Madrid) a més de les ciutats de Ceuta i Melilla. Algunes de les dones que viuen allí s’han de desplaçar a altres llocs com Catalunya, com a compte la doctora Arévalo en el programa.

 

 

 

 

Últimes notícies

Crida per a trobar familiars de represaliats soterrats a Bétera i Sant Pere de Ribes

La Diputació de València demana col·laboració ciutadana per localitzar familiars d’onze víctimes de la Guerra Civil soterrades a Bétera i Sant Pere de Ribes i poder així identificar-ne els restes.

Els rodatges deixen més de 4.000 pernoctacions en hotels d’Alacant en mig any

Els rodatges de pel·lícules, sèries, documentals i anuncis han generat 4.107 pernoctacions en hotels de quatre i cinc estrelles d’Alacant entre gener i juny de 2026, impulsats per grans produccions internacionals com ‘Enredados’ i ‘People of the book’. Alicante Film Office veu perspectives “prometedores” per al que resta d’any i destaca també l’impacte en promoció turística i formació de talent local.

L’aigua de Gàtova torna a ser apta per a beure després de l’incendi de Sogorb

El Centre de Salut Pública de València ha confirmat que l’aigua de l’aixeta de Gàtova torna a ser apta per al consum, després de diversos dies de restriccions arran de l’incendi forestal de Sogorb.

Quatre mitjans aeris lluiten contra un incendi forestal a Pina de Montalgrao

Quatre mitjans aeris i diversos efectius terrestres treballen este dimecres en l’extinció d’un incendi forestal declarat a Pina de Montalgrao, a la província de Castelló, segons el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat.

L’altra volta a les aules a València, o per què hi ha professionals que comencen setembre amb un MBA

Descobreix com els MBA estan transformant professionals experimentats a València en aquest inici de curs escolar.

Detinguts tres jóvens de 20 anys per una agressió sexual a una xica en una vivenda de Gandia

La Policia Nacional ha detingut tres jóvens de 20 anys després d’una agressió sexual a una xica, presumptament menor, en una vivenda de Gandia. Un d’ells està investigat com a autor material i els altres dos per omissió del deure de socors.

El ponent tornarà este dijous al litoral de València amb fins a 36 graus

Aemet ha activat per a este dijous l’avís groc per calor a tot el litoral de la província de València, on es poden assolir fins a 36 graus per l’entrada de vent de ponent. L’avís estarà vigent entre les 12 i les 20 hores amb una probabilitat estimada entre el 40 % i el 70 %.

Les Urgències del Doctor Peset guanyen un 21 % d’espai amb una inversió de 5,2 milions

El projecte de modernització de les Urgències de l’Hospital Universitari Doctor Peset de València reforma l’espai i l’amplia un 21 %, amb una inversió de 5,2 milions i quatre fases d’obres previstes fins al primer trimestre de l’any que ve. La primera fase ja està acabada i inclou una sala d’espera més gran, més espai per a pacients crítics i noves consultes d’especialitats.